Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2008
Descripció:
Característiques de les organitzacions educatives en el camp de l'educació no formal. Principis d'organització educativa aplicada als diferents àmbits i finalitats de l'educació no formal. Principis d'administració d'un centre educatiu no escolar.
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
MIGUEL ALBERTO CASTILLO CARBONELL  / ANTONIO VILA MANCEBO

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt-dj 15-16:30 31

Altres Competències

  • Descobrir el ventall educatiu més enllà de la seva estructura formal (educació no formal i informal) i la necessitat d’actuació educativa des de perspectives multiprofessionals i interdisciplinars.
  • Conèixer les diferents àrees d’actuació i la tipologia i entitats d’educació no formal del nostre entorn.
  • Conèixer els instruments bàsics d’organització i gestió i els plantejaments institucionals dels centres educatius
  • Adquirir capacitats per a dissenyar un projecte d’intervenció en el marc educatiu de caràcter transversals amb les altres branques del benestar social.
  • Analitzar l’Estat de benestar social actual, els diferents models que s’observen i les seves diferents branques: salut, educació, treball, pensions i subsidis, habitatge i serveis socials.

Continguts

1. 1. ASPECTES INTRODUCTORIS. El marc contextual i institucional de l’educació social 1.1. Evolució sociocultural i demandes socials en educació 1.2. De la societat a les organitzacions. 1.2.1. Consideració de les institucions educatives: com a subsistema social, com a comunitat i com a organització 1.2.2. Tipologies organitzatives 1.2.3. Variables bàsiques de les organitzacions 1.3. Educació formal, no formal i informal. 2. ELS COMPONENTS ORGANITZATIUS: per entendre les institucions 2.1. L’estructura organitzativa d’un centre. 2.2. De les finalitats als Plantejaments Institucionals 2.2.1. El projecte institucional: educatiu, organitzatiu i curricular 2.3. Dels recursos a les estructures organitzatives 2.3.1. Estructuració dels recursos humans, material i funcionals 2.4. De l’entorn al Sistema relacional 2.4.1. Les relacions amb l’entorn general i específic 3. ELEMENTS QUE CONFIGUREN ELS CENTRES EDUCATIUS: 1. Els objectius, els recursos, l’estructura, la tecnologia i la cultura. 2. Tipologies. 3. Conceptualitzacions: organització, administració, gestió. 4. LES DINÀMIQUES ORGANITZATIVES I GESTORES: per participar activament Aspectes generals. 4. 1. Els principis de l’organització. 4. 2. La participació i la gestió a les entitats. 4. 3. La gestió dels recursos humans en les organitzacions de voluntariat. 4. 4. La comunicació i el disseny del pla de comunicació Aspectes específics. 4. 5. La planificació i la programació institucionals 4.5.1. Els components bàsics de la planificació 4.5.2. Els Plans, projectes i programes d’actuació 4. 6. La coordinació i execució 4.7. La gestió dels recursos humans. Innovació i millora. 4. 8. L’avaluació de projectes, programes i institucions 4.8.1. Instruments de seguiment i avaluació 4.8.2. La memòria avaluativa de gestió 4. 9. La qualitat. 4. 10. L’avaluació institucional. 4. 11. Instruments per a la planificació i control de les innovacions.

          1.1. UNITAT TEMATICA 1: LES BRANQUES DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL: CONCEPTES BÀSICS I CONTINGUTS 1.1. Les branques de la intervenció social: salut, educació, habitatge, pensions, treball i serveis socials 1.2. Anàlisi dels elements a tenir en compte en la satisfacció de les necessitats socials: necessitats; drets i llibertats; responsabilitats i obligacions; finançament; serveis i prestacions; provisió

          1.2. 2. EL MODEL EUROPEU DEL BENESTAR SOCIAL: SITUACIÓ ACTUAL Y REPTES DE FUTUR 2.1. Els models de benestar social: nòrdic, continental, anglosaxó, mediterrani. 2.2. El model espanyol i català: model dels països del sud d’Europa

          1.3. 3. L’ESTAT SOCIAL I AUTONÒMIC ESPANYOL: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3.1. Constitució: La debilitat dels drets socials i el repartiment competencial 3.2. L’ Estatut d’autonomia del 2006: drets i deures, principis i organització territorial

          1.4. 4. ANÀLISI DELS ACTUALS SISTEMES DEL BENESTAR SOCIAL ESPANYOL: SALUT, SEGURETAT SOCIAL, SERVEIS SOCIALS, ETC. 4.1. Sistema Sanitari 4.2. Sistema de Seguretat Social 4.3. Sistema de Serveis Socials 4.4. Altres.

          1.5. La planificació i coordinació d’actuacions educatives

2. UNITAT TEMÀTICA 2. L’Estat del benestar social

          2.1. Concepte, models i contingut de l’Estat del benestar social

          2.2. El model europeu de benestar: situació actual i principals problemes

          2.3. L’Estat social i autonòmic espanyol: característiques bàsiques

          2.4. Els programes transversals de benestar. Alguns exemples.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Drucker, P.F. (2001). Dirección de instituciones sin fines de lucro (Quinta). Buenos Aires: El Ateneo.
  • Tomàs i Folch, M (1998). Temes bàsics d'organització i gestió d'institucions d'educació no formal. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Franch, J.; Martinell, A. (1994). Animar un proyecto de Educación social. Barcelona: Paidós.
  • Ibar, M.; Longàs, J. (1991). Com organitzar i gestionar una entitat. Alella: Pleniluni.
  • Generalitat de Catalunya (2001). Mapa de Serveis Socials 1999-2000. Barcelona: Departament de benestar Social.
  • Educació, : hi ha un tresor amagat a dins (cop. 1996). Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya.
  • Casado, Demetrio, Guillén, Encarna (2003). Manual de servicios sociales, : [visión general, recursos didácticos y casos: situación actual y perspectivas para el desarrollo profesional] (3ª ed., ampliada). Madrid: Editorial CCS.
  • Vilà, Antoni (Vilà Mancebo) (2005). Els Serveis socials a Catalunya : una visió històrica. Girona: Diputació de Girona.
  • Ajuntament de barcelona (1999). Projecte Educatiu de Ciutat. L'Educació és la clau. Barcelona: Institut d'educació.
  • Vilà, Antoni (Vilà Mancebo) (2005). Els Serveis socials a Catalunya : una visió històrica. Girona: Diputació de Girona.
  • CONNORS,T.D (EDS.) (1998). Manual de les organitzacions no lucratives.. BARCELONA: Edicions Pleniluni.
  • GARCÍA, G.A.; RAMÍREZ, J.M. (1997). Diseño y evaluación de proyectos sociales. Zaragoza: Certeza.
  • VERNÍS, A. (coord.) (1997). La gestió de les organitzacions no lucratives. Treballant per la millora de les . Barcelona: Proa.
  • Vilà, T. (1999). “El derecho a los servicios sociales: ¿mito o realidad?”, . Quaderns de Serveis Socials , (14),
  • Vilà, T. (2006). “Presente y futuro de la regulación de la protección social a la dependencia en . Documentación Social , (141),
  • Vilà, T. (2007). “La Llei de Promoció de l’Autonomia Persona i Atenció a les Persones en situació. Revista de Treball Social, (182),
  • Vilà, T. (2008). “Noves tendències legislatives en serveis socials: vers el reconeixement del dre. Barcelona societat, (14),
  • CASADO, D. i FANTOVA, F. (coord.) (2007). Perfeccionamiento de los Servicios Sociales en España,. Fundación Foessa, Caritas Española, Editores, .

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

1. Criteris d’avaluació i qualificació
El procés d’avaluació serà sistemàtic i continu, per tal de permetre conèixer l’adquisició dels diferents objectius d’aprenentatge i informació del progrés de l’alumne, efectuant un seguiment integrat en el procés didàctic. A tal efecte es contemplarà la implicació i la participació activa de l’alumne, les aportacions i la realització dels exercicis proposats a les sessions de classe, la realització dels treball proposats, a concretar, així com la superació d’una prova final de conjunt.
La qualificació final serà el resultat de la combinació de la valoració de totes les activitats del curs.
Un 40% correspondrà a les activitats realitzades al llarg de les diferents classes: aportacions en les posades en comú i presentació d’un informe de cadascuna de les lectures.
Un 20 % a la nota amb que es puntuï el treball.
Un 20 % farà referència a les aportacions realitzades a l’aula sobre les lectures i les dinàmiques exposades i les activitats pràctiques que caldrà lliurar per escrit al final del semestre. El professor en farà el registre pertinent de les intervencions.
Un 20 % a una prova escrita de caràcter comprensiu a mode de síntesi, sobre els aspectes més significatius de l’assignatura.
És necessari realitzar tots els lliuraments per poder qualificar l’assignatura, i mantenir l’avaluació continuada.
Per acollir-se al sistema d’avaluació continuada que es proposa aquí, cal que l’assistència a les sessions teòriques i a les pràctiques superi el 70%.

2. Acolliment a avaluació única
L’alumnat que no desitgi o que no pugui seguir el procés d’avaluació continuada es podrà acollir al sistema d’avaluació única que consistirà en un examen final el dia que s’assenyali oficialment (comença el 26 de Gener). La prova o examen final serà escrita, i diferent a la que realitzaran els alumnes que optin per l’avaluació continuada, i versarà sobre el contingut del programa, tenint com a referència els materials i les lectures explicitats treballats a l’aula. Estarà constituït per una part més teòrica i una de més pràctica.
Els alumnes que optin per aquesta modalitat no hauran de fer el treball de visita a una organització no formal per grups.
Per poder acollir-se a aquest sistema d’avaluació única serà requisit imprescindible haver-ho comunicat per escrit al professor.
LECTURES OBLIGATÒRIES I ACTIVITATS PREVISTES Mòdul 1:

1. Lectura, treball i comentari a l’aula de TRILLA BERNET, J. (1999): “La educación no formal. Definición, conceptos básicos y ámbitos de aplicación”. A SARRAMONA, J. (Ed.) (1999): La educación no formal. CEAC, Barcelona.
2. Lectura, treball i comentari a l’aula de “La teoria de sistemes”, de IBAR,M Y LONGAS,J (1992): Cómo organizar y gestionar una entidad de Animación Sociocultural. Madrid: Narcea.
3. VERNÍS, A. (coord.) (1997): La gestió de les organitzacions no lucratives. Treballant per la millora de les associacions. Barcelona, Proa Columna.
4. NIREMBERG, O., BRAWEMAN, J., RUIZ, V (2003): Programación y evaluación de proyectos sociales. Aportes para la racionalidad y la transparencia. Paidós, Buenos Aires. (planes 49-81). ULL, NO LLEGIU TOT EL DOCUMENT EN PDF, on hi ha altres lectures.
5. Visita i treball sobre l’organització d’un centre educatiu no formal (mirar arxiu específic on s’explica el seu desenvolupament. El podeu trobar amb el nom de “treball organització”).
6. Realització d’un petit informe amb la descripció i les conclusions, de les activitats pràctiques d’aula que realitzem en grup.

LECTURES OBLIGATÒRIES I ACTIVITATS PREVISTES Mòdul 2.

1. Dels drets, deures i principis de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006. Títol I: arts. 15 al 28; 37 i 38; 39, 40, 41, 42, 44, 45 i 47

2. La Llei catalana 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials. Aspectes bàsics. Arts. 1 al 13

3. La Cartera de serveis socials (Decret 151/2008, de 29 de juliol). Prestacions de serveis, Annex: Serveis Socials bàsics (1.1.) i Serveis socials especialitzats Infància, adolescència i joventut (1.2.1.)

Observacions

L’eix central de la matèria serà l’exposició del tema per part del professor, amb un espai de debat a cada classe, amb l’objectiu d’oferir una visió de síntesi de cada apartat de la matèria.
Paral•lelament es realitzaran quatre tipus d’activitats complementàries:

a) Lectures bàsiques, de caràcter obligatori, que complementaran els continguts desenvolupats a classe.
b) Activitats pràctiques associades amb els continguts de l’assignatura.
c) Visita a organitzacions educatives no formals.
d) L’estudi i la resolució de supòsits pràctics.

A l’inici del curs es lliurarà un dossier de materials, on constaran els continguts de la matèria, els materials didàctics utilitzats pel professor, una bibliografia ampliada de la matèria, i on també s’indicaran les lectures obligatòries i les activitats pràctiques que caldrà realitzar al llarg del curs.
Així mateix també es facilitaran centres d’interès per tal de potenciar el debat, el diàleg i el treball personal dels alumnes al voltant de diferents temes d’actualitat relacionats amb els continguts de la matèria, molt especialment els relacionats amb la realitat de les organitzacions educatives no formals.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.