Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2008
Descripció:
Manifestacions socials, reivindicatives: característiques principals, tipologies, localització, context d’emergència, reacció social, reaccions polítiques i transformacions aconseguides. El moviment de dones, el moviment d’aturats, ocupació, moviments d’alliberament sexual i moviments revolucionaris.
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOAN CANIMAS I BRUGUE

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt 16-19 03

Altres Competències

  • Comprendre la importància i la funció dels moviments socials com agents educatius (de configuració i canvi de les percepcions, valoracions, opinions, manera d'entendre i relacionar-se amb l'entorn... de les persones) i, per tant, com agents de canvi social.
  • Conèixer la tipologia, les característiques i els mecanismes d'articulació i d'influència dels principals moviments socials contemporànis.
  • Conèixer les funcions que l'educador/a social pot realitzar en els movimients socials contemporanis i els mecanismes per exercir-les.
  • Capacitat d'anàlisi i de comunicació.

Continguts

1. [Aquest curs es concep gairebé com un seminari per investigar (a) les funcions educatives dels moviments socials i (b) el paper que hi juguen o hi poden jugar els professionals de l'educació. Dues qüestions molt poc analitzades en l'àmbit de la pedagogia].

2. Característiques dels moviments socials contemporanis.

          2.1. Característiques, similituds i diferències entre els Moviments socials moderns i els Moviments socials contemporànis (o Nous Moviments Socials).

          2.2. Poble i multitud segons T. Negri i P. Virno.

          2.3. El moviment social com a plataforma estructurada d'acció col·lectiva. Moviments, política i societat.

3. Moviments socials i opinió pública.

4. El professional educatiu en l'àmbit dels moviments socials.

          4.1. En quins moviments socials pot haver de treballar el/la professional de l'educació? Quines funcions pot tenir o se li poden encomanar?

          4.2. Processos d'intervenció, estratègies d'actuació i protocols de bones pràctiques.

5. Moviments socials contemporanis.

          5.1. De quins moviments socials parlem?

          5.2. Llistat, tipologia i principals característiques dels més influients (partits polítics; obrers; feminisme; homosexuals, lesbianes, transexuals; okupa; associacions de veins; moviments d'afectats; antimilitaristes i pacifistes; ecologistes; altermundialització; zapatistes; sense terra; cibernètics; tribus urbanes; renovació pedagògica...).

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 0 0 0
Debat 0 0 0
Elaboració individual de treballs 0 0 0
Exposició dels estudiants 0 0 0
Sessió expositiva 0 0 0
Visionat/audició de documents 0 0 0
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Cohen, D, (2001). Els nostres temps moderns. Barcelona: La Campana.
  • Epstein, B; Löwy, M.;Panith, L.; Petras, J.; Wallerstein, I. (2005). Movimientos de resistencia al capitalismo global.. Barcelona: Hacer editorial.
  • Ferrer Gironès, Francesc (DL 1998). Els Moviments socials a les comarques gironines. Santa Coloma de Farnés: Diputació de Girona.
  • Habermas, Jürgen (cop. 1994). Historia y crítica de la opinión pública (4ª ed). México, D.F. [etc]: Gustavo Gili.
  • Hardt, Michael, Negri, Antonio (2004). Multitud : guerra y democracia en la era del Imperio. Madrid: Debate.
  • Laraña, E (2001). La construcción de los movimientos sociales. Madrid: Alianza.
  • Martí i Puig, S. (2002). El moviment antiglobalització. Barcelona: Columna.
  • Pont, Josep (1998). Moviments socials a Europa, : del moviment per la pau a les organitzacions no governamentals. Barcelona: Hacer.
  • Rodas, Ignacio (2001). El Movimiento anticapitalista y el estado. Barcelona: Curso.
  • Touraine, Alain (1993). Crítica de la modernidad. Madrid: Temas de Hoy.
  • Villasante, Tomás R (1991). Movimiento ciudadano e iniciativas populares. Madrid: HOAC.
  • Virno, Paolo (2003). Gramática de la multitud. Para un análisis de las formas de vida contemporáneas. Madrid: Traficantes de sueños. Mapas.
  • Els Moviments socials a la Catalunya contemporània (cop. 2004). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
CLASSES (per a les persones que s'acullen a l'avaluació permanent presencial). Classes d'exposició del professor, de debat, d'exposició dels alumnes i de convidats. Per acollir-se a l'avaluació permanent, cal haver assistit al 75% de les sessions.
EXERCICI DE REFLEXIÓ (INDIVIDUAL). Cada assistent al curs haurà de recollir les reflexions realitzades en una de les classes (temes d'actualitat, continguts exposats, documentals o pel·lícules, sessions amb protagonistes...), ordenar-les, articular-les i aportar-hi la seva reflexió personal. Aquest exercici tindrà forma d'article, amb una extensió màxima de 5 pàgines. (1) Qualitat de l'expressió escrita; 2) Capacitat de copsar allò més important del debat mantingut a classe; (3) Qualitat de la reflexió personal.
TREBALL DE RECERCA (EN GRUP). El grup, d'un màxim de tres persones, realitzarà una petita recerca sobre algun moviment social. El treball es materialitzarà en un article, d'una extensió màxima de 15 pàgines, que tindrà tres parts principals: (1) Descripció i característiques del moviment social; (2) Funcions educatives que ha exercit, exerceix o en considera que aquest moviment social exercirà; i (3), si s'escau, possibles funcions del o la professional de l'educació en aquest moviment social. (1) Capacitat de resposta a les qüestions plantejades a les tutories; (2) Resultat final de l'article: (a) qualitat de l'expressió escrita; (b) capacitat de copsar allò més important; (c) qualitat de la reflexió personal; (3) Qualitat de la reflexió personal dels membres del grup.
EXPOSICIÓ PÚBLICA DEL TREBALL DE RECERCA. (1) Qualitat de l'exposició.

Qualificació

Hi ha dues maneres de seguir el curs i tres modalitats d'avaluació [A-1], [A-2] i [A-3]:

[A-1] CURS PRESENCIAL I AVALUACIÓ PERMANENT. Per aquelles persones que s'acullen a l'avaluació permanent és imprescindible assistir al 75% de les sessions. Els criteris d'avaluació seran els següents: (a) Assistència i participació activa a les sessions: 25% de la nota; (b) Exercici de recull i reflexió personal (individual): 30% de la nota; (c) Treball de recerca (en grup): 40% de la nota; (d) Exposició pública de l'exercici individual i del treball de recerca: 5% de la nota.

[A-2] CURS SEMIPRESENCIAL O A DISTÀNCIA I AVALUACIÓ PERMANENT. Per a les persones que no poden assistir a classe però fan un seguiment del curs (a través de tutories presencials i/o a distància), els criteris d'avaluació seran els següents: (a) Treball de recerca (individual): 50% de la nota (imprescindible fer tutories presencials i/o per correu electrònic, a través de les quals es supervisarà el treball); (b) Lectura o lectures i reflexió personal: 25% de la nota (l'alumne podrà triar d'una llista proposada pel professor, i també proposar-ne. El nombre de lectures estarà relacionada amb la dificultat d'aquestes -pot ser un llibre o dos o tres articles- i amb l'aprofundiment realitzat); Examen final: 25% de la nota (que no serà el mateix examen que la modalitat [A-3], sinó més senzill).

En el supòsit que l'alumne que segueix aquesta modalitat [A-2] no demostri el rendiment desitjable en les activitats (a) i (b), el professor li farà saber que, de persistir en aquesta situació, caldrà que es presenti a la modalitat d'avaluació [A-3].

[A-3] Per a les persones que no s'acullin a l'avaluació permanent del curs presencial ni a la del curs semipresencial o a distància, el criteri d'avaluació serà un examen final (100% de la nota).



Tots els apunts de l'assignatura i els temes que es vagin tractant a classe es penjaran a La meva UgG per tal que tots els alumnes matriculats en tinguin coneixement.




Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.