Estudia

Horaris:

• Conèixer la reflexió teòrica i els plantejaments que fonamenten el treball educatiu des de l’Animació Sociocultural.
• Conèixer els principals sectors i modalitats d’Animació Sociocultural i saber valorar críticament els principals programes que s’hi realitzen.
• Saber dissenyar un programa d’Animació Sociocultural a partir de l’anàlisi d’una realitat concreta.
• Entendre i saber aplicar l'Animació Sociocultural com una metodologia d'intervenció de l'educador social en diferents projectes educatius
• Conèixer i dominar les principals fonts de documentació en Animació Sociocultural.
• Projectar l'animació sociocultural com una tasca comunitària i alhora relacionar les funcions de l'animador amb el treball en xarxa.

1. UNITAT FORMATIVA 1: CONTEXT HISTÒRIC I FONAMENTS TEÒRICS DE L'ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL. En aquesta unitat formativa proposem conèixer el marc històric i teòric que dóna sentit i explica l’ASC en l’actualitat. Es pretén que l'alumne/a adquireixi els coneixements teòrics que li permetin fonamentar, definir i concretar l'objecte i la finalitat de l'animació sociocultural.

          1.1. El context d’emergència, els antecedents i el desenvolupament de l’Animació Sociocultural

          1.2. L’Animació Sociocultural en l’actualitat. El concepte d’ASC. Serveis, equipaments i programes d’ASC. Paradigmes i models d’intervenció en ASC. La formació en ASC i l’educador social com ASC.

          1.3. La dimensió social, cultural i educativa de l’Animació Sociocultural. L’ASC segons els objectius que persegueix. Diferents criteris en la classificació d’àmbits i modalitats d’ASC. El desenvolupament comunitari. L’ASC i gestió cultural. L’ASC com una pràctica educativa.

2. UNITAT FORMATIVA 2: RECURSOS PER AL DISSENY I LA INTERVENCIÓ EN PROGRAMES I PROJECTES D'ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL. En aquesta unitat formativa es treballen les diferents parts que configuren un programa d’ASC i la manera d'estructurar el contingut de la nostra intervenció. L'objectiu és adquirir els coneixements bàsics que permetin als/les alumnes poder dissenyar un programa d'ASC, entendre la seva aplicació i avaluació, així com conèixer i saber aplicar també diferents tècniques

          2.1. El disseny de programes i projectes d’ASC. Programació i planificació. Tipologies de projectes. De l'estudi de l'entorn a l'elaboració del diagnòstic. Dels objectius del programa a l'organització i planificació de les activitats. L'avaluació de programes i projectes socioculturals.

          2.2. Tècniques i recursos per a l’Animació Sociocultural. Tipologies, possibilitats i límits de les tècniques en l’ASC. Utilitat i aplicació. Tècniques de coneixement i comunicació. Tècniques d’animació del treball en equips. Tècniques d’animació de grups i ambients.

3. UNITAT FORMATIVA 3: SECTORS I MODALITATS D'ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL: Aquesta unitat formativa analitza els principals sectors i àmbits de l’ASC. Pretén presentar les principals experiències i intervencions que es donen en els diferents sectors d’ASC analitzant el treball que des de l’ASC es fa en diferents grups d’edat i col·lectius socials.

          3.1. Polítiques municipals a Catalunya durant eles ajuntaments democràtics. Per entendre l’evolució i la situació actual dels programes, serveis i institucions d’ASC que existeixen actualment a Catalunya, s’introduirà l’evolució de les polítiques que han desenvolupat els ajuntaments democràtics a Catalunya.

          3.2. La intervenció educativa en el lleure infantil i juvenil. El temps lliure i l’oci. De la utopia de la civilització de l’oci o a l’oci com a negoci. Els principis pedagògics i orientacions per a la intervenció educativa en el lleure infantil i juvenil. Programes i serveis de lleure infantil. Principals entitats del sector.

          3.3. Les polítiques de joventut i l’Animació Sociocultural per a joves. Els joves com a grup social. Serveis i programes de joventut. De les polítiques de lleure a les polítiques integrals de joventut. L’associacionisme juvenil.

          3.4. L’Animació Sociocultural en l’àmbit comunitari i els programes de foment de la pràctica artística i cultural. La comunitat com objecte d’intervenció de l’ASC i el desenvolupament comunitari. El concepte i les implicacions de la ciutat educadora. Els programes i els equipaments especialitzats en el foment de l’art i la cultura. Participació i experiències de participació ciutadana.

          3.5. L’Animació Sociocultural en la tercera edat.L’ASC com a teràpia contra l’envelliment. Els programes i serveis per a les persones grans. Alternatives a la institucionalització.

• Animación sociocultural : teorías, programas y ámbitos (1997). Barcelona: Ariel.
• Barbero, J. Manuel, Cortès, Ferran (cop. 2005). Trabajo comunitario, organización y desarrollo social. Madrid: Alianza.
• Bonet, Ll; Castañer, X; Font, J. (ed.) (2001). Gestiópn de proyectos culturales: análisis de casos. Barcelona: Ariel.
• Calvo Manuel, Ana Mª (cop. 2002). La Animación sociocultural, : una estrategia educativa para la participación. Madrid: Alianza.
• Cembranos, Fernando, Montesinos, David H, Bustelo, María (1999). La Animación sociocultural, : una propuesta metodológica (7ª ed). Madrid: Popular.
• Cid Fernández, Xosé Manuel (2007). Educación social, animación sociocultural y desarrollo comunitario. Vigo: Universidade Vigo. Catàleg
• Elizasu Miguens, Carolina (2001). La Animación con personas mayores (4ª ed). Madrid: CCS.
• Escudero, José (cop. 2004). Análisis de la realidad local, : técnicas y métodos de investigación desde la animación sociocultural. Madrid: Narcea.
• Gillet, J-C. (2006). La animación en la comunidad. Un modelo de animación socioeducativa. Barcelona: Graó.
• Montes i Sala, Pep (cop. 2000). Les Polítiques de joventut en els municipis petits i mitjans. Barcelona: Diputació de Barcelona, Oficina del Pla Jove.
• Nogueiras Mascareñas, Luis Miguel (1996). La práctica y la teoría del desarrollo comunitario, : descripción de un modelo. Madrid: Narcea.
• Pérez Serrano, G; Pérez de Guzmán, M.V. (2006). Qué es la animación sociocultural. Madrid: Narcea ediciones.
• Sáez Carreras, Juan (1997). Tercera edad y animación sociocultural. Madrid: Dykinson.
• Sarrate, Ma Luisa (coord.) (2002). Programas de animación sociocultural. Madrid: UNED.
• Úcar, X; Llena, A. (Coords) (2006). Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Barcelona: Grao.
• Vega, M. del Carmen (cop. 1997). La Animación sociocultural en el ámbito rural. Madrid: Celeste.

Activitats d'avaluació:

L'avaluació dels estudiants es realitzarà a partir dels següents paràmetres, amb el benentès que per poder superar l’assignatura caldrà aprovar cada una de les parts per separat:
a) Un exercici vinculat al treball compartit de les assignatures de primer curs que consistirà en un treball de detecció de necessitats i la formulació del diagnòstic sociocultural d'un municipi. L'avaluació equivaldrà a un 15 % de la nota final de l'assignatura.
b) El disseny, execució i realització d'un projecte de dinamització a l'entorn universitari. La seva avaluació equivaldrà a un 35 % de la nota final de l'assignatura.
c) Un exercici individual escrit i oral d'un projecte o experiència pràctica d'animació sociocultural i el debat amb la comissió avaluadora. L'avaluació d'aquest exercici equivaldrà a un 50% de la nota final de l'assignatura.
d) L'assistència i la participació en les classes.
e) Les pràctiques transversals de la diplomatura (requisit necessari per superar l’assignatura)

L'assistència a les classes és obligatòria. En cas que l'estudiant no pugui assistir a un mínim del 80% de les sessions no podrà optar al sistema d'avaluació plantejat. En aquest cas l'avaluació es realitzarà a patir d'un examen final.

L'assignatura preveu una sortida de treball de dos dies que es realitzarà el dijous 23 i el divendres 24 d'octubre. El programa, contingut i horari detallat es concretarà els primers dies de curs.

• Didàctica general
• Elaboració de projectes en educació social
• Introducció als àmbits de l'educació social
• Tècniques i recursos per a la dinamització de grups en educació