1. Teoria Capítol 1: Introducció. Agricultura i societat. Agricultura i desenvolupament econòmic. Capítol 2: Demanda Agrària. Elasticitat preu i elasticitat renda de la demanda agrària. Llei d’Engel. Canvis en les pautes alimentàries. "Convergència" en dietes. Capítol 3: Oferta Agrària. Productivitat, rendiments i desenvolupament tecnològic de l’agricultura: conceptes, mesures i resultats. L’explotació pagesa. Contractes agraris: aparcería vs. arrendament. Sobre-explotació de recursos naturals. Capítol 4: Mercats Agraris. Model teòric bàsic: anàlisi estàtic i dinàmic. Organització de mercats agraris concrets. Capítol 5: Instituciones y Política Agrària. Impostos a l’agricultura: models teòrics i aplicacions. La PAC i la seva reforma. Polítiques concretes (sobre aigua i regadius, la dimensió ambiental de les polítiques agràries, subvencions agràries). Capítol 6: Agricultura i països en vies de desenvolupament. Economies duals: models de Todaro-Harris i Lewis. El problema de la fam. Reforma de la propietat de la terra. Capítol 7: Política sanitària i fitosanitària. Anàlisi Cost-Benefici de les polítiques. Globalització i polítiques nacionals i comunitàries. Anàlisi econòmic de la seguretat dels aliments. Capítol 8: La indústria del procesament d’aliments. Un enfoc d’Organització Industrial. Mercats de productes (spot, future, options, forward contracts and derivatives). Marketing i distribució: un enfoc quantitatiu.
Gardner, B.L. (1987). The Economics of Agricultural Policies. McMillan. Gardner, B.L. (1992). Changing Economic Perspectives on the Farm Problem. Journal of Economic Literature, XXX(), 62-101 (1997). Explaining Agricultural and Agrarian Policies in Developing Countries. Journal of Economic Literature, XXXV(), 1985-2005 Eatwell, J; Milgate, M; and Newman, P. (eds) (1989). Economic Development. The New Palgrave, The Macmillan Press Limited. Helmberger, P. and Chavas, J.P. (1996). The Economics of Agricultural Prices. Prentice Hall. Newbery, D. and Stern, N. (1987). The Theory of Taxation for Developing Countries. A World Bank Research Publication. Oxford University Press. Carlson, G., D. Zilberman and J. Miranowski (eds.) (1993). Agricultural and Environmental Resource Economics. Oxford University Press.
La nota de l’examen final aportarà el 80% de la nota final. El restant 20% mesurarà la quantitat i qualitat del treball de l’alumne durant el curs, tant pel que fa als exercicis i lectures suggerides com també a la seva participació activa a les classes. En la segona convocatòria de l´assignatura només es tindrá en compte la nota obtinguda en l´examen (no es tindrà en compte altres consideracions com: els treballs, participació, etc.).
1.- En termes quantitatius, les activitats agràries pesen avui molt poc en les economies desenvolupades, però això no ha estat sempre així ni impedeix que juguin altres papers cabdals. D’altra banda, l’agricultura té un pes decisiu en les societats en vies de desenvolupament. Aquesta assignatura utilitza l’anàlisi econòmica per entendre i explicar alguns aspectes claus de l’activitat agrària. En concret: el paper de l’agricultura en els diferents estadis de desenvolupament econòmic, les forces bàsiques de la demanda i l’oferta agràries, la indústria alimentària relacionada, el funcionament dels mercats agraris i les polítiques agràries. 2.- Més que una visió descriptiva i exhaustiva o una anàlisi històrica, l’assignatura preveu utilitzar l’anàlisi econòmica convencional per entendre alguns aspectes bàsics de l’activitat agrària. L’assignatura s’estructura a l’entorn de catorze temes principals. A partir de les explicacions i els materials de les classes, els estudiants seran convidats a aprofundir en algun d’aquests temes. Les AAD es plantegen com a tutories individualitzades sobre les lectures i exercicis suggerits al llarg del curs.