Estudiar els principals corrents educatius que hi ha hagut a Catalunya durant els últims segles i les propostes més importants de política educativa que s'han fet en els diversos períodes històrics. Capacitar l'estudiant/a perquè pugui realitzar un treball d'iniciació a la recerca en el camp de la història de l'educació. Comprendre la importància dels canvis culturals en la nostra societat i la seva influència en els models educatius d'avui. Reflexionar sobre l'aportació de la història de l'educació per a entendre la situació actual i per a millorar en l'àmbit professional. Exposar continguts de forma clara i coherent als companys. Responsabilitzar-se del propi aprenentatge i d'avaluar el procés ensenyament-aprenentatge, la professora i si mateix.
1. La formació del sistema modern d’ensenyament durant el segle XIX. La Llei Moyano, primera llei general d’educació. El paper educatiu i social de les noves congregacions religioses. Els primers intents renovadors des de l’escola pública. 2. Panoràmica de l'educació al primer terç del segle XX. L'Escola Nova a Catalunya. El paper dels mestres públics en la renovació pedagògica. Les Converses Pedagògiques Gironines i l'origen de les Escoles d'Estiu. Les Escoles Normals. L'escola privada renovadora i els grans assaigs. La política educativa a Catalunya. 3. L'educació durant la Segona República. El marc estatutari i constitucional de l'educació a Catalunya. L'obra de la Generalitat de Catalunya. El magisteri públic i el compromís sindical i polític. La renovació pedagògica. L'educació durant la Guerra Civil. El Consell de l'Escola Nova Unificada. 4. L'educació sota el Franquisme. Repressió i depuració del magisteri. Repressió de la llengua i la cultura catalanes. El nacional-catolicisme en la quotidianitat escolar del primer i segon ensenyament. La formació de mestres a les escoles normals.Franquisme i renovació pedagògica. 5. De la Llei General d’Educació de 1970 a l’actualitat. L’educació en l’etapa de la Generalitat recuperada. Algunes idees suggerents: l’educació al llarg de la vida, les ciutats educadores, la ciutat dels infants...
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 0 0 0 Elaboració individual de treballs 0 0 0 Exposició dels estudiants 0 0 0 Lectura / comentari de textos 0 0 0 Sessió expositiva 0 0 0 Total 0 0 0
Marquès i Sureda, Salomó (DL2002). L'Escola a Catalunya durant el segle XX, : el testimoni de les germanes Macau Julià. [Girona]: Lleure. Marquès i Sureda, Salomó (1993). L'Escola pública durant el franquisme, : la província de Girona: 1939-1955. Barcelona: PPU. Sureda, Bernat, Marquès i Sureda, Salomó, Mayordomo Pérez, Alejandro, Gonzàlez-Agàpito, Josep (2002). Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939, : història de la educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans Abadia de Montserrat. Clara, Josep; Cornella, Pere; Puigbert, J. (1995). La normal de Girona. Girona: Universitat de Girona. Clara i Resplandis, Josep (2004). Introducció a la història de Girona (3a ed. revisada). [Barcelona]: CCG Edicions. Els Mestres gironins i l'estudi del medi, : 1900-1936 (1983). Girona: Serveis Territorials d'Ensenyament. Moviment de Mestres per a una Escola de Catalunya. La Renovació pedagògica a l'ensenyament primari, : 1900-1936: l'aportació dels mestres gironins: antologia de textos (1980). Girona: Diputació. Pallach, Josep (1978). Els Mestres públics i la reforma de l'ensenyament a Catalunya, : 1901-1908. Barcelona: Ceac. Marquès i Sureda, Salomó, Pujol, David (1998). Petita història de Baldiri Reixac. Barcelona: Mediterrània. Serra i Sala, Rosa (1995). Canvi i continuïtat de l'ensenyament a Granollers (1857-1994). Granollers: Ajuntament de Granollers. Serra i Sala, Rosa (2003). L'Ensenyament primari a Granollers durant la 2a República : 1931-1939). [Granollers: l'autora].
Mètode: El curs s’entén com un espai d’interacció entre la professora i els alumnes. Per això el curs es desenvoluparà mitjançant: a) Explicacions de la professora, b) Explicacions d'altres professors, c) Presentació de treballs dels alumnes, d) Comentaris de lectures. L’avaluació: L’avaluació es planteja múltiple i contínua per a tots els alumnes. Per avaluar els objectius conceptuals es proposa una prova escrita final (60% de la nota final). Per valorar els objectius procedimentals es proposen tres treballs: lectura d'un llibre, sintetitzar el record escolar d'un canvi i l'aproximació a un personatge expert en docència. (30%). Els criteris per avaluar l'objectiu actitudinal són l’assistència, l'actitud i la participació a classe (10%). Per als alumnes que no puguin assistir regularment a classe hauran de posar-se en contacte amb la professora tan aviat com els sigui possible per plantejar i adaptar el procés d’avaluació.
L'assignatura conté una part teòrica i una altra de treball pràctic que es realitza durant l'horari al centre. Cal tenir present aquest doble vessant, perquè ambdós aspectes intervenen en el procés d'aprenentatge.