Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2005
Descripció:
La comunicació a les organitzacions: naturalesa, modalitats, condicionants. El sistema de relacions: clima i cultura. Participació en la gestió institucional i nivell d’autonomia institucional. Presa de decisions: fases, models, estils. La innovació i la presa de decisions: resistències al canvi. El treball en equip i la seva influència en el grup. Anàlisi i tractament de problemes i conflictes.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Joan Teixido Saballs

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt-dj 18:30-20 32
Pràctiques d'aula1 dt-dj 18:30-20 32

Altres Competències

  • 1. Sentit de l’assignatura en el Pla d’Estudis La presència de l’assignatura “Participació i Treball en Equip en les Institucions Educatives”[1] com a matèria obligatòria en el pla d’estudis que condueix a l’obtenció de la Llicenciatura de Pedagogia obeeix a dues raons fonamentals: a.- Des de l’òptica de les persones, a la convicció que el ple desenvolupament dels professionals de l’educació, tant pel que fa a la intervenció directa amb els destinataris dels serveis, com pel que fa a la realització de funcions de coordinació, gestió i direcció, arriba als seus nivells més alts en el marc d’una cultura basada en la implicació i el compromís en un projecte comú. b.- Des de l’òptica de les institucions, a la constatació que la millora i el progrés de les organitzacions únicament s’aconsegueix a partir de la suma del treball en equip dels seus membres. D’aquestes premisses se’n desprèn la necessitat d’afavorir el desenvolupament de valors, actituds i habilitats professionals tendents a la construcció d’hàbits i rutines de treball en equip en el si de models participatius. Així queda reflectit en el document de Pla d’Estudis quan, en analitzar les competències bàsiques que es pretenen desenvolupar en els futurs pedagogs, hi trobem: 2. Animar, coordinar i supervisar equips de treball des d’una perspectiva educativa 4. Gestionar amb autonomia una organització o servei educatiu 9. Proposar innovacions educatives a partir de l’anàlisi de les característiques de la comunitat i les seves especificitats humanes, culturals i socials. 10. Obtenir i tractar la informació i documentació necessària per a la seva funció de forma adient. Arran d’aquests arguments, l’assignatura es proposa de contribuir al desenvolupament, des d’una perspectiva reflexiva i crítica, de les competències i les destreses necessàries per a la incorporació dels pedagogs al si d’equips de treball multiprofessionals així com per a lideratge o la dinamització de grups i col.lectius de diversa índole: claustres de professors, grups d’esplai, equips de monitors, grups d’acció social, equips esportius... A l’hora de plasmar aquestes intencions en el pla de treball de l’assignatura, partim d’un conjunt de principis. 2.- Principis bàsics que orienten el disseny de l’assignatura. A la base del disseny de la proposta formativa hi ha una sèrie de principis que la justifiquen i, alhora, en determinaran la posada en pràctica. El fet d’exposar-los d’una manera explícita constitueix un compromís i, alhora, una garantia recíproca per als estudiants i per al professor: s’explicita clarament l’enfocament i la intencionalitat de l’assignatura i, alhora, es determina el compromís que contrauen ambdues parts a l’hora treballar-la, tant a dins com a fora de l’aula. 2.1. Vinculació a la pràctica institucional. L’estratègia a seguir per al desenvolupament d’actituds personals de participació responsable en un projecte compartit consisteix a observar, analitzar, participar i implicar-se activament en un projecte real de treball en una institució. Des d’aquesta perspectiva, la vinculació i el filtratge del temes treballats a l’assignatura a situacions viscudes permet la reflexió i l’enriquiment personal contextualitzat alhora que millora en bagatge experiencial del grup en possibilitar l’intercanvi informacions i el debat sobre maneres de fer que són pròpies de contextos específics. 2.2. Desenvolupament d’habilitats comunicatives. A l’hora de treballar en equip, de participar en la presa de decisions, d’intervenir en la resolució d’un conflicte, de liderar una iniciativa de millora... el domini d’habilitats comunicatives resulta fonamental: s’ha d’explicar als altres el que es vol fer, s’ha d’encomanar entusiasme, s’han d’entaular processos de negociació, s’han de resoldre dubtes, s’han de superar les objeccions i les resistències... i, per fer-ho, cal comunicar-se (parlar, escriure, escoltar, moure’s...) amb els altres... Les habilitats comunicatives són un element bàsic per a la relació social, les quals es posen en funcionament en els contextos més diversos: tant en situacions de treball com en els escenaris més diversos de la vida quotidiana. Des d’aquesta perspectiva, l’assignatura proposa de dur a terme un procés de desenvolupament personal, que transcendeix l’àmbit educatiu. 2.3. Participació activa i implicació de l’alumne: aprendre fent El desenvolupament d’habilitats comunicatives, talment com qualsevol altre contingut procedimental, únicament és possible a través de la pràctica: s’aprèn mentre es preveu el que el farà, mentre s’assaja, mentre es duu a terme, mentre s’observa els altres i mentre s’analitza i es reflexiona sobre el que s’ha fet i s’ha observat. Des d’aquesta perspectiva, una bona part de l’assignatura es basen en la realització d’activitats pràctiques, tant a l’aula com d’observació i anàlisi de la realitat institucional. 2.4. Complementarietat entre la fonamentació i la posada en pràctica. Entendre i intervenir d’una manera fonamentada en les dinàmiques relacionals pròpies de les institucions educatives suposa conjugar adequadament la fonamentació científica sobre els processos socials que s’hi viuen: participació en la presa de decisions, gestió i resolució de conflictes, interpretació dels processos de canvi, comprensió de la cultura institucional... alhora que hom mateix, amb l’activitat quotidiana, contribueix d’una o altra manera, a la construcció i la consolidació d’un determinat clima. La dualitat entre fonamentació teòrica i actuació pràctica planteja dilemes de coherència i contradiccions internes, de motivació i satisfacció de l’individu, d’ètica professional, etc. que seran considerats arran de casos pràctics. La partició entre crèdits teòrics i pràctics, per tant, és un reflex de la naturalesa del coneixement que es pretén assolir. 2.5. Vers l’emergència de plantejaments crítics. La combinació entre la fonamentació teòrica sobre els fenòmens organitzatius, l’actuació i els desenvolupament d’habilitats d’intervenció i la reflexió i anàlisi de situacions extretes de la praxi ha de possibilitar l’emergència de plantejaments crítics que tinguin en compte els valors socials i personals que subjauen la realització de determinades pràctiques educatives, els quals han d’ésser posats en el marc d’una societat democràtica en transformació, que evoluciona cap a models de mercat. Ara bé, això ha de portar-nos a plantejar-nos fins quin punt són legítimes aquestes pràctiques?, quines repercussions, tant personals com socials, se’n deriven?...i, en definitiva, per a quin model de societat i d’individu volem educar. 3. Objectius de l’assignatura 1. Descriure, analitzar i valorar críticament els fonaments, els models, les realitzacions pràctiques i els problemes i reptes que planteja la participació 2. Relacionar la participació responsable en l’acció educativa amb els processos de presa de decisions i de compromís amb la decisió presa en el si d’un equip de treball. 3. Conèixer els fonaments i les característiques del treball en equip 4. Analitzar els requeriments i les capacitats necessàries per al lideratge d’equips de treball. 5. Conèixer i analitzar críticament el principals factors que contribueixen a la consolidació d’una cultura col.laborativa a les institucions educatives. 6. Contribuir al desenvolupament d’habilitats comunicatives dels alumnes. 7.-Analitzar críticament les implicacions ètiques de qualsevol actuació personal que afecti o que vagi dirigida a altri. 8.Connectar els coneixements exposats amb la realitat pràctica de les institucions educatives. 9. Analitzar processos organitzatius i problemes comunicacionals a les organitzacions 10. Fomentar l'intercanvi d'experiències i la construcció conjunta de coneixements entre els estudiants. [1] D’ara en endavant, l’abreujarem amb les sigles PiTE

Continguts

1. 4. Unitats formatives

2. En el procés de concreció i desplegament del pla docent de l’assignatura, cal partir dels descriptors que apareixen al Pla d’Estudis. Són els següents:

3. La comunicació a les organitzacions: naturalesa, modalitats, condicionants. El sistema de relacions : clima i cultura. Participació en la gestió institucional i nivell d’autonomia institucional. Presa de decisions : fases, models, estils. La innovació i la presa de decisions: resistències al canvi. El treball en equip i la seva influència en el grup. Anàlisi i tractament de problemes i conflictes.

4. Aquesta primera concreció és estructurada i organitzada en una proposta formativa que consta de 5 unitats formatives, més una d’introductòria

5. UF0. Introducció a l’assignatura

6. 1. Viatge a l’interior d’una organització educativa.

7. Dimensió tècnica i dimensió relacional

8. 2. La cultura de l’organització

9. Anàlisi i intervenció sobre la cultura de l’organització.

10. 3. El treball de l’assignatura a partir de l’anàlisi de casos

11. UF1. La participació com a estratègia de desenvolupament.

12. 1. La creativitat, la participació i la millora continuada com a factors determinants d’una nova cultura institucional

13. 2.Fonaments de la participació: concepte, models, etc.

14. 3.Realitats, dèficits, problemes i reptes de futur dels models participatius.

15. 4. Vers la consolidació d’una cultura participativa.

16. UF2. El treball en equip a les institucions educatives.

17. 1. De l’individu al grup: gènesi de l’equip de treball

18. 2.Fonaments del comportament dels equips: condicionants externs i recursos interns

19. 3.Identitat de l’equip: estructura, processos, activitat

20. 4. Poder i política en els equips: les coalicions

21. 5. Dinamització i lideratge del treball en equip

22. 5.1. Recursos i tècniques per al treball en grup

23. 5.2. Conèixer i treballar els rols

24. 5.3. Afavorir el diàleg

25. 5.4. Valorar el treball en grup

26. UF3. Alguns factors a considerar en la construcció d’una cultura col.laborativa a les institucions educatives.

27. 3.0 Percepcions interpersonals

28. 3.0.1. La formació d’impressions entre les persones

29. 3.0.2. Com ens perceben i com ens creiem percebuts al si de l’organització.

30. 3.0.2. Vers el canvi de percepcions personals errònies.

31. 3.1. Presa de decisions en grup: les reunions

32. 3.1.1. Variables que incideixen en la presa de decisions

33. 3.1.2. Procediments de presa de decisions en grup

34. 3.1.3. Fonaments de les reunions: entre l’eficiència i la satisfacció

35. 3.1.4. Preparació i desenvolupament d’una reunió

36. 3.1.5. Presidència i dinamització de reunions.

37. 3.2. Gestió de la comunicació: xarxes i canals.

38. 3.2.1. Comunicació, informació i comportament organitzatiu

39. 3.2.2. Xarxes, canals i barreres de la comunicació

40. 3.2.3. Tipologia de comunicacions

41. 3.2.4. La millora de la comunicació: l’organització comunicant

42. 3.3. Resolució de conflictes

43. 3.3.1. Les institucions educatives com a escenaris de conflictes

44. 3.3.2. De la comprensió a la intervenció: la conducta davant del conflicte

45. 3.3.3. Estratègies de resolució col.laborativa de conflictes.

46. 3.3.4. La mediació.

47. 3.4. Motivació

48. 3.4.1. Expectatives i insatisfaccions : determinants de la conducta organitzacional.

49. 3.4.2. Necessitats de les persones a les organitzacions

50. 3.4.3. La millora de la motivació.

51. 3.5. Atenció als nous membres: socialització institucional

52. 3.5.1. La introducció en la cultura institucional

53. 3.5.2. Procés de socialització i compromís amb la institució

54. 3.5.3. L’atenció específica als membres de la comunitat

55. 3.5.4. Estratègies d’atenció als nous membres

56. UF4 Desenvolupament d’habilitats comunicatives

57. 4.1. Habilitats per parlar en públic

58. 4.2. Habilitats per escoltar

59. 4.3. Habilitats per fer preguntes

60. 4.4. Habilitats per comunicar-se buscant resposta: la consulta

61. 4.5. Habilitats per afrontar objeccions i resistències

62. 4.6. Habilitats per emetre crítiques

63. 4.7. Habilitats per acceptar crítiques, hostilitats i atacs verbals

64. 4.8. Habilitats per la realització d’entrevistes disciplinàries

65. 4.9. Habilitats per a la mediació en els conflictes

66. 4.10. Habilitats per comunicar-se sense paraules : comunicació no verbal

67. 4.11. Habilitats per canviar d’estil comunicatiu: agressiu. inhibit, assertiu

68. 4.12. Habilitats per comunicar-se amb missatges personals

69. 4.13. Habilitats per comunicar-se tot esperant resposta: la consulta

70. 4.14.........................

71. UT5. El pas a l’acció: de la capacitació tècnica al compromís personal.

72. 5.1. Implicacions ètiques inherents als models participatius: ètica individual i ètica institucional.

73. 5.2. Col.laborar o competir: als servei de quines finalitats es posen les tècniques de treball en equip.

74. 5.3. El futur de la direcció d’equips participatius: la formació per a lideratge democràtic

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Mètodes docents:
    5. Metodologia
    La metodologia de treball que es preveu per a l’assignatura en fonamenta en quatre grans tipus d’activitat.
    a) La realització de classes magistrals a càrrec del professor, en sessions de gran grup, destinades a l’exposició dels aspectes de fonamentació del programa
    b) La realització d’un treball de fonamentació, observació, anàlisi i reflexió sobre aspectes de la dinàmica de funcionament quotidià de les institucions educatives, sota el guiatge i la tutoria del professor, d’acord amb els criteris de realització i de correcció que s’exposaran oportunament.
    c) La lectura de textos i altres fonts bibliogràfiques citades a la bibliografia específica de cada tema, així com d’altres referències (procedents de revistes especialitzades, recerca específica, CD’s, videos, etc.) necessàries per tal de fonamentar adequadament la realització del treball anterior.
    d) La realització de pràctiques d’aula de desenvolupament d’habilitats comunicatives arran del treball realitzat i de les propostes i aspectes que es recullen a la UT4 del programa.

    Tipus d'exàmens:
    6. Avaluació
    El sistema d’avaluació que es proposa per a l’assignatura es desprèn dels objectius que la inspiren alhora que intenta ser coherent amb els diversos tipus d’activitats d’aprenentatge realitzades.

    6.1. Aspectes a Avaluar

    Es plantegen dues modalitats d’avaluació a les quals l’estudiant pot acollir-se lliurement, en funció de les seves possibilitats de dedicació a l’assignatura, cada estudiant

    6.1.1. Avaluació final
    Es realitzarà una prova final, que constarà de 10 preguntes relacionades amb els continguts del temari, cadascuna de les quals es valorarà amb 1 punt.
    La prova final és idèntica per a tots els estudiants, segueixin o no l’avaluació continuada

    6.1.2. Avaluació continuada
    Els estudiants que ho desitgin podran optar per un sistema d'avaluació que eximeix de la realització de la prova final. Per acollir-se a aquesta possibilitat, els estudiants hauran de lliurar, en la data prèviament assenyalada, un document personal que acrediti el treball realitzat en relació al tema que es tracti.

    D’aquests treballs pràctics,
    a) 3 es basen en lectures (permetran obtenir un màxim de 5 punts)
    b) 2 es basen en la descripció i l’explotació d’un cas pràctic (màxim, 2 punts)
    c) 1 es basa en el disseny d’una dinàmica d’aula per al treball d’una habilitat comunicativa (1 punt pel disseny i 1 punt per la posada en pràctica a l’aula). Aquesta activitat es podrà realitzar en equips de 2 persones
    d) 2 són de lliure elecció de l’estudiant d’entre les proposades pel professor en el decurs de l’assignatura o bé a proposta de l’estudiant.

    A l’inici del curs es fixaran les dates de lliurament dels diversos tipus de treballs pràctics. Únicament seran vàlids el treballs que hagin estat lliurats en la data fixada. No s’admetran treballs presentats fora de termini.
    En el cas que un estudiant hagi obtingut qualificació final positiva en la modalitat d'avaluació continuada i desitgi presentar-se a la prova final, aquesta és una oportunitat de millora. En cap cas no implicarà disminució

    A. Treballs pràctics que es basen en lectures
    Els treballs pràctics basats en lectures tenen un valor màxim de 1,5 punts (lectures 2 i 3) i de 1 punt (lectura 1). Permeten obtenir, per tant, un màxim de 5 punts.
    Els criteris de correcció que es valoraran són:
    a) Capacitat de síntesi de l’aportació
    b) Selecció i contrastació amb altres lectures o aportacions complementàries (s’hauran d’adjuntar al treball)
    c) Grau d’elaboració i de correcció formal
    d) Participació i intervenció en les sessions d’aula a partir dels treballs

    B. Treball basat en l’elaboració i explotació d’un cas.
    El treball consta de dues parts, per cadascuna de les quals es podrà obtenir un màxim d’1 punt. Es lliuraran instruccions específiques per a la realització de cadascuna de les parts
    La primera part es fonamenta en el mètode de relats. El treball ha d’ésser lliurat durant el primer mes de curs.
    La segona part del treball constitueix una reflexió arran del cas.
    Els estudiants que no lliurin la primera part en la data assenyalada, renuncien a aquesta modalitat d’avaluació.

    C. Disseny d’una dinàmica d’aula per al treball d’una habilitat relacionada amb el programa de l’assignatura.
    La dinàmica habitual de les classes es basarà en la realització d’activitats pràctiques a l’aula per il.lustrar, exemplificar o simular els aspectes treballats a l’assignatura.
    L’activitat pràctica que es proposa consisteix a dissenyar una activitat d’aula (incloent-hi l’elaboració de materials) per a treballar algun aspecte de l’assignatura. Ha de ser una activitat que pugui ésser duta a la pràctica en 30 minuts.
    Les darreres sessions de classe es dedicaran a la posada en pràctica d’aquestes activitats.

    D. Activitats de lliure elecció per part dels estudiants.(fins a 2 punts)
    Els estudiants que ho desitgin podran presentar fins a dues activitats que responguin als interessos i motivacions de cadascú.
    El professor anirà suggerint possibles activitats al llarg del trimestre, d’entre les quals es estudiants poden triar aquelles que més s’adiguin als seus interessos.
    A banda de les activitats assenyalades pel professor, els estudiants poden fer les seves pròpies propostes, per a les quals han de comptar amb la tutorització del professor. No s’admetrà la presentació d’activitats que no hagi estat tractada prèviament amb el professor.
    A banda de les propostes que es faran a classe, algunes possibilitats genèriques pel que fa a aquest apartat són:
    ** Recull, sistematització i ampliació de la bibliografia presentada a classe.
    ** Recull i comentari global d'articles en relació a un tema
    ** Proposta d'explotació educativa d'un llibre, pel.lícula, pàgina web, atc
    ** Treball d'anàlisi i proposta d'intervenció arran d'una realitat organitzativa, etc.

    6.1.3. Lliurament dels treballs.

    Els treballs d’avaluació continuada poden ésser lliurats en paper o en format electrònic.


    6.1.4. Registre de qualificacions.
    A mesura que es vagin lliurant les activitats i el professor les vagi corregint, es consignarà la qualificació al registre d’activitats d’avaluació continuada.
    El comentari dels treballs d’avaluació continuada es farà de manera individualitzada, en horari de tutoria..

    6.1.5. Avaluació de setembre
    En el cas que a un/una estudiant li quedi pendent l’assignatura, pel tal d’obtenir una avaluació positiva al setembre haurà de :
    a) superar una prova teòrico-pràctica que serà comuna per a tots els alumnes que es presentin a aquesta convocatòria.
    b) presentar els treballs o les activitats que hagin estat pactades al juny/juliol amb el professor.

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.