Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2004
Descripció:
Factors locacionals en economia. Les economies urbanes: factors d'aglomeració. Els sistemes econòmics regionals. Altres polítiques amb efectes territorials. La política econòmica regional de la Unió Europea. Models de creixement regional. El debat sobre la convergència econòmica de les regions.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:

Altres Competències

  • El programa d'Economia Regional i Urbana té com objectiu dotar a l’estudiant de les llicenciatures d’ADE i d’Economia de 2n cicle de la UdG d’uns coneixements bàsics sobre l’anàlisi econòmica del territori.. Es parteix del fet de què l’estudiant ja té coneixements superiors de teoria econòmica, estructura i política econòmica. Caldrà fer un esforç per a distingir els elements d’anàlisi econòmica des d’altres matèries que també s’ocupen del territori per a obtenir una imatge clara de la interrelació entre territori i economia.

Continguts

1. Teoria

2. El programa de l'assignatura s'estructura en les dues parts següents:

3. - Elements d’economia i de política regional

4. - Elements d’economia i de política urbana

5. Part I: ELEMENTS D’ECONOMIA I DE POLÍTICA REGIONAL

6. L 1. El concepte de regió

7. · regió homogènia

8. · regió nodal

9. · regió de planificació

10. · economia regional i economia nacional

11. L 2. Models de dinàmica econòmica regional

12. · model neoclàssic

13. · models de causalitat acumulativa: Myrdal, Kaldor

14. · teoria dels polígons de creixement: Perroux

15. · desenrotllament endogen

16. L 3. Mercats de treball regional

17. · la migració per treball

18. · processos d’ajustament dels diferencials d’atur inter-regionals

19. L 4. Teoria de la política regional

20. · estratègies tradicionals: prosperitat dels individus vs prosperitat dels llocs, eficiència vs equitat

21. · instruments de la política regional: subsidis al capital i subsidis al treball. Controls de localització

22. · l’avaluació de la política regional

23. · nova concepció de la política regional: les polítiques de desenvolupament local

24. · les noves estratègies: infrastructures, noves i petites empreses, innovació i canvi tecnològic

25. L 5. La política regional catalana, espanyola i de la UE

26. · evolució dels desequilibris regionals a Catalunya, Espanya i UE

27. · la política regional a l’Estat espanyol i la seva evolució

28. · la política regional a la UE: objectius i instruments

29. · Unió econòmica i monetària i els desequilibris regionals

30. Part II: ELEMENTS D’ECONOMIA I DE POLÍTICA URBANA

31. L 6. El desenvolupament històric de les ciutats

32. · introducció

33. L 7. L’estructura de les activitats productives a les ciutats

34. · el model de ciutat monocèntrica i la noció de preu-oferta. Extensions del model

35. · el paper de les externalitats. Segregació residencial

36. L 8. La localització de les activitats productives a les ciutats

37. · factors de localització a les ciutats

38. · la política regional a l’Estat espanyol i la seva evolució: la hipòtesi de la incubadora

39. · models estructuralistes

40. · localització de serveis: els serveis a les empreses

41. L 9. La dinàmica de la ciutat

42. · el model del cicle vital urbà. Hipòtesi, evidència i crítica

43. · la descentralització de la població i ocupació

44. · models desagregats: models SOUDY

45. · teoria estàndard de la grandària òptima de les ciutats

46. · dimensió urbana i producció. Economies d’urbanització i localització. Estàtica i dinàmica

47. · grandària i jerarquia urbana: sistema de ciutats. La regla de rang-tamany

48. · de la jerarquia de les ciutats a les xarxes de ciutats

49. L 10. Teoria de la planificació urbana

50. · els primers instruments de planificació

51. · planificació i industrialització

52. · experiències: l’alemanya, l’anglesa (ciutat-jardí9. Le Corbusier i la Ciutat funcional

53. · la planificació urbana després de la crisi

54. · justificació econòmica

55. · els instruments de planificació

56. · noves formes de planificació urbana: planificació estratègica

57. · les polítiques de renovació urbana i de desenvolupament local

58. L 11. La planificació urbana: el cas espanyol

59. · evolució de la planificació urbana a Espanya

60. · el sistema espanyol: classificació del sòl, jerarquia dels plans, el sistema de control urbanístic, política de sòls i planificació

61. · àrees de repartiment i aprofitament urbanístic

62. Pràctiques

63. En funció dels llocs de residència dels estudiants d’aquesta assignatura es triarà una o dues ciutats per a estudiar-ne l’evolució urbana, relacionar-la amb la seva evolució econòmica i analitzar el model de creixement urbà que ha seguit. Es faran grups petits de màxim 5 alumnes. Es dedicarà una hora a la setmana a seguir aquest tema pràctic.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Mètodes docents:
    Aquesta assignatura es desenvoluparà al llarg del primer quadrimestre. Cada setmana hi hauran 4 hores de classe. Una de les tres es destinarà a treballar el programa pràctic. Altra serà destinada a activitats acadèmicament dirigides, les quals s’acabaran de perfilar una vegada tancada la matrícula. Les altres dues seran classes teòriques normals.
    Tipus d'exàmens:
    L’assignatura s’avaluarà a través d’un examen escrit al mes de febrer que constarà de dues parts. La pri­mera contindrà 4 preguntes de desenvolupament curt de les quals caldrà respondre’n obligatòriament 3; aques­tes suposaran un 40% de la nota de l’examen. A la segona s’oferiran 3 temes dels quals se n’hauran de triar obligatòriament 2 (60% restant de la nota). Per a poder fer la mitjana ponderada de la primera i la ter­cera caldrà tenir un mínim de 4/10 en cada una d’elles. Aquesta nota valdrà el 80% de la nota final de curs. Als alumnes que hagin aprovat l’e­xamen (o com a mínim hagin tret una nota de 4/10) se'ls hi afegiran els punts que hagin obtingut pel tre­ball de les classes pràctiques i la valoració de les lectures que hagin realitzat (fins un màxim de 2). La valoració de la segona convocatòria (setembre) contindrà exclusivament la nota de l'examen.

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.