Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2004
Descripció:
Conjunt integrat de pràctiques que proporcionin experiència directa sobre diversos aspectes de la intervenció psicopedagògica.
Crèdits:
18
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
JOAQUIM BAYE FERRER  / ALBERT BAYOT FUERTES  / JOAN BUSQUETS BIARNES  / MARIA DE LOS REYES CARRETERO TORRES  / ROSA MARIA CASELLAS CODINA  / ENRIC COROMINAS ROVIRA  / LLUÍS ESPUNYA I DANÉS  / FRANCISCO JIMENEZ MARTINEZ  / JOSEP JUANDO BOSCH  / Maria Pallisera Diaz  / MARIA LUISA PEREZ CABANI  / Maria Carme Timoneda Gallart  / Montserrat Vilà Suñé

Continguts

1. ÍNDEX

2. 0. El Pràcticum i el Treball de Pràcticum als estudis de Psicopedagogia de la UdG

3. 1. La formació pràctica als estudis de Psicopedagogia de la UdG

4. 1.1. El Pràcticum

5. 1.2. Finalitats del Pràcticum

6. 1.3. Els àmbits d’intervenció professional

7. 2. Pràcticum i Treball de Pràcticum

8. 2.1. Organització del Pràcticum

9. 2.1.1. Durada

10. 2.1.2. El Projecte de Pràcticum

11. 2.1.3. Desenvolupament del Pràcticum

12. A. Procés d’elecció de l’àmbit de Pràcticum

13. B. Assignació dels tutors/es de Pràcticum

14. C. Funció de les parts implicades i seguiment del Pràcticum

15. C.1. L'alumne/a

16. C.2. El tutor/a del centre o servei

17. C.3. El tutor/a de la UdG

18. 2.1.4. Avaluació del Pràcticum

19. 2.2. Organització del Treball de Pràcticum

20. 2.2.1. Definició

21. 2.2.2. Tema del Treball de Pràcticum

22. 2.2.3. El tutor/a del Treball de Pràcticum

23. 2.2.4. Format i estructura del Treball de Pràcticum

24. 2.2.5. Presentació del Treball de Pràcticum

25. A. Modalitat A: Seminari d'intercanvi i debat psicopedagògic

26. B. Modalitat B: Presentació del TP a una Comissió Avaluadora

27. 2.2.6. Avaluació del Treball de Pràcticum

28. 2.3. Qualificació del Pràcticum i Treball de Pràcticum

29. 0. El Pràcticum i el Treball de Pràcticum als estudis de Psicopedagogia de la UdG

30. En el Pla d'Estudis de Psicopedagogia de la UdG, i d'acord amb la Resolució de 22 de desembre de 1999 (BOE, 7, 20-01-2000) segons la qual es publica l'homologació del pla d'estudis que condueix al títol oficial de Llicenciat/da en Psicopedagogia, a l'assignatura troncal de Pràcticum se la defineix amb el següent descriptor:

31. Conjunt integrat de pràctiques educatives que proporcionen experiència directa sobre diversos aspectes de la intervenció psicopedagògica

32. En aquest Pla d'Estudis, aquesta assignatura Pràcticum té un valor de 18 crèdits que es distribueixen de la següent manera:

33. · El Pràcticum: 12 crèdits

34. · El Treball de Pràcticum: 6 crèdits

35. Pel fet, doncs, que Pràcticum i Treball de Pràcticum constitueixen en el Pla de Estudis de Psicopedagogia una sola assignatura, en el document que es presenta a continuació s’inclou, un cop exposats els aspectes generals que fan referència a la formació pràctica dels estudis (apartat 1), tant l’organització concreta que es preveu per al Pràcticum (apartat 2.1) com l’organització prevista per al Treball de Pràcticum (apartat 2.2.).

36. 1. La formació pràctica als estudis de Psicopedagogia de la UdG

37. 1.1. El Pràcticum

38. EL RD 917/1992 (BOE, núm. 206, 27-08-92) sobre la creació d’aquesta titulació de psicopedagogia estableix de forma explícita el caràcter professionalitzador i pràctic d’aquesta carrera en incorporar, dels 120 crèdits totals que li corresponen a aquesta titulació de segon cicle, una matèria troncal en forma de Pràcticum de 12 crèdits de durada. De totes maneres, la rellevància de la formació pràctica en la preparació i capacitació dels futurs professionals de la psicopedagogia, no solament es fa evident en el pes que se li atorga en les directrius generals que el Consell d'Universitats marca per a l'elaboració dels plans d'estudis d'aquesta titulació; la pròpia naturalesa, complexa i variada, de la funció professional del llicenciat en Psicopedagogia així com del context on aquest ha d'actuar, exigeix necessàriament posar al seu abast ocasions i situacions que els permetin conèixer, actuar, interpretar i reflexionar, de forma supervisada, en el context real de futura actuació professional.

39. Una de les finalitats dels estudis universitaris és formar professionals aptes per al món del treball, per tant, és evident que la vinculació teoria-pràctica és imprescindible per a la formació completa de qualsevol professional. Vinculació que, d'altra banda, no s'ha d'entendre en cap cas de forma lineal sinó com un procés dinàmic d'interacció i d'enriquiment mutus. És doncs, en aquest sentit, que els crèdits de Pràcticum que contempla la llicenciatura de psicopedagogia apareixen com un marc idoni per a possibilitar aquesta connexió interactiva entre els coneixements treballats en el marc universitari i la pràctica en l'àmbit professional.

40. Del que s'acaba d'exposar, se'n desprèn que el Pràcticum, més enllà dels crèdits pràctics desenvolupats en el marc universitari (aquells que es programen en el marc de cada assignatura), constitueix una necessitat imperiosa en el pla de formació d'aquesta titulació.

41. En aquest sentit, doncs, s’entén que el Pràcticum dels estudis de Psicopedagogia ha d’afavorir:

42. · Apropar la realitat de les institucions socials i educatives al món universitari, de tal manera que s'obrin nous espais d'implicació entre ambdues realitats que possibilitin noves situacions de coneixement mutu, d'altres col·laboracions i també l'actualització constant dels programes de les diferents assignatures.

43. Aquesta visió del Pràcticum com escenari d'implicació de les institucions en la tasca formativa té a veure amb una concepció del Pràcticum com un espai de coneixement de la realitat professional per part de l'alumnat, però també per part del professorat i de la institució educativa. En aquest sentit, el Pràcticum suposa una aproximació de la formació universitària al món professional, però també significa un espai idoni perquè les reflexions i les crítiques provinents de la pràctica puguin incorporar-se al curriculum formatiu.

44. · Afavorir la integració dels coneixements proporcionats a la Universitat amb les situacions i realitats concretes d'actuació psicopedagògica.

45. Es tracta, doncs, de promoure que el Pràcticum, en aquest intent de vincular formació universitària i pràctica professional esdevingui un eix vertebrador dels estudis, un promotor de la coherència i cohesió entre els continguts de les diferents assignatures i entre aquest i la realitat educativa actual, així com que contribueixi a definir, en la seva varietat i complexitat, la figura professional del psicopedagog/ga en el camp educatiu.

46. Com a base per a la definició de les finalitats del Pràcticum, cal que considerem prèviament el marc contextual dels estudis de psicopedagogia de la Universitat de Girona. En primer lloc, dir que es tracta d'una titulació de segon cicle, eminentment professionalitzadora, en la qual la gran majoria de l'alumnat ha obtingut la Diplomatura de Magisteri o bé la Diplomatura d'Educació Social; no obstant, també hi tenen igualment accés titulats en Psicologia o Pedagogia (com a actualització de formació o reciclatge professional). A més, existeix també part de l'alumnat amb experiència professional en diferents àmbits d'actuació educativa. Partim, per tant, de situacions diverses que constitueixen varietat en el coneixements previs tant pel que fa a la teoria com a la pràctica. Ens trobem, doncs, davant de realitats distintes que fan complexa la seva generalització a l'hora de planificar l’enfocament del Pràcticum: al costat d'algun alumnat sense cap experiència en determinat àmbit, en trobem d'altre que gràcies al Pràcticum de la Diplomatura que han cursat prèviament han pogut conèixer algun àmbit, així com d'altre alumnat amb experiència fins i tot més àmplia ja que, com a Diplomat ja hi està treballant. Per aquest motiu, el Pràcticum dels estudis de Psicopedagogia de la UdG es concep amb una dosi important de flexibilitat per així intentar donar la resposta el més ajustada possible a les diferents realitats educatives de l'alumnat i de les institucions educatives.

47. 1.2. Finalitats del Pràcticum

48. Així, d’acord amb el que s'acaba d'exposar en els apartats anteriors, s'entén que per acomplir la seva tasca professionalitzadora, el Pràcticum de la titulació de Psicopedagogia de la UdG ha de respondre, pel que fa a la formació de l’alumnat, a les següents finalitats:

49. · Apropar l'alumnat a la realitat professional, de tal manera que, a partir de la seva participació en la dinàmica d'un centre o institució, es faci càrrec de la complexitat del treball psicopedagògic, sense simplificacions ni reduccionismes a tècniques concretes, habilitats o actuacions massa específiques.

50. · Establir relacions entre la construcció del coneixement en el marc universitari i en el marc professional en relació a les funcions del psicopedagog/ga, amb el propòsit d’afavorir l'elaboració teòrica a partir de la reflexió en i des de la pràctica i de desenvolupar el pensament crític que ha de possibilitar la innovació i millora professional i el compromís social.

51. · Generar processos d'observació i anàlisi de la realitat educativa que facilitin la presa de decisions raonada respecte els objectius del Pràcticum i la millor manera d'assolir-los, en concret en relació al treball, projecte i/o activitats a realitzar durant el Pràcticum, així com davant situacions psicopedagògiques que es puguin plantejar.

52. · Adquirir i aplicar les habilitats i les competències professionals de l’acció psicopedagògica en un determinat camp professional a partir de l'observació i la participació en les tasques i funcions del treball d'un professional o d'un equip de professionals de la psicologia, la pedagogia o la psicopedagogia, i fent també valoració de la pròpia actuació i essent capaç de transferir, posteriorment, aquest coneixements adquirits a uns altres llocs de treball.

53. · Comprendre l'acció psicopedagògica com un treball que es porta a terme en equip i que requereix d'una actitud col·laboradora i cooperativa. La intervenció psicopedagògica en diferents àmbits educatius implica compartir espais de coordinació formals i no formals dins l'organització de les institucions i dels centres, en els grups de treball amb altres professionals de la psicopedagogia o interdisciplinaris, en la col·laboració amb les famílies, en les xarxes de serveis professionals així com en altres organismes de la comunitat.

54. · Estimular les possibilitats d'inserció laboral de l'alumne/a en centres o institucions educatives per desenvolupar-hi funcions pròpies d'un professional de la psicopedagogia.

55. 1.3. Els àmbits d’intervenció professional

56. Tal i com s’explicita en el Pla d’Estudis de Psicopedagogia de la Universitat de Girona (Proposta del centre docent de 21-12-98), el professional de la psicopedagogia realitza les seves funcions en l'àmbit educatiu a través d'aquelles activitats que tenen a veure amb com aprenen i es desenvolupen les persones. D'acord amb aquesta primera identificació, podríem dir que aquest professional intervé en tots els contextos on es produeixin processos educatius, encara que és necessari tenir en consideració que, en l'actualitat, el psicopedagog/a realitza les seves funcions, majoritàriament, en els àmbits educatius formals o reglats.

57. En cadascun d'aquests àmbits varien els continguts, les metodologies, els agents educatius i els contextos on tenen lloc, però tenen en comú allò que identifica qualsevol procés educatiu: la interacció entre aquell que ensenya, el que aprèn, i allò que és objecte d'aprenentatge. Aquesta interacció genera en qualsevol dels casos una sèrie de processos d'ensenyament-aprenentatge que han de ser el referent últim, tant de l'acció educativa i orientadora com de l'actuació d'aquest professional de la psicopedagogia.

58. Genèricament, la intervenció psicopedagògica es caracteritza per ser una intervenció de caire especialitzat, pel fet que pràcticament totes les funcions a desenvolupar són compartides i basades en relacions de col·laboració, i també per basar-se en actuacions a llarg termini i articular-se al voltant de programes d'intervenció.

59. Així doncs, l’actuació professional psicopedagògica es desenvolupa en àmbits molt diferents, fet que ens porta a plantejar que els àmbits on els futurs titulats/des en Psicopedagogia, malgrat les característiques variables de la nostra cultura, desenvoluparan la seva tasca, conjuntament amb d’altres professionals, poden ser els següents[1]:

60. CENTRES O SERVEIS EDUCATIUS (ÀMBIT ESCOLAR)

61. · Centres d'Educació Infantil i Primària

62. · Centres d’Educació Secundària

63. · Centres d'Educació Superior i Universitària

64. · Centres i serveis d'Educació Especial

65. · Serveis o programes educatius dependents d'Ensenyament: EAP, CREDA, CRP, Programa d'Educació Compensatòria, etc.

66. · Centres o Serveis privats d'orientació educativa i assessorament psicopedagògic

67. ALTRES INSTITUCIONS I ACTIVITATS EDUCATIVES

68. · Centres o Serveis educatius dependents del Departament de Benestar Social: Centres o serveis per a persones adultes amb discapacitat (Residència, llar-residència, Centre de Dia, Centre Ocupacional, Centre Especial de Treball, etc.), etc.

69. · Serveis educatius dependents del Departament de Justícia: EAIA, Centre d’acollida i Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), Centres penitenciaris, Centres educatius de Justícia Juvenil, etc.

70. · Centres o serveis relacionats amb la psicopedagogia clínica: centres de salut mental, aules hospitalàries, serveis de neuropsicopedagogia, etc.

71. · Serveis o programes comunitaris de les administracions centrals o locals

72. · Centres recreatius o d'esplai, ludoteques, etc.

73. · Mitjans de comunicació (editorials, empreses de programari educatiu, etc.)

74. · Serveis o programes d’iniciativa cívico-social (ONGs, ONG, etc.)

75. · Serveis o oficines de col·locació i inserció laboral

76. · Centres o serveis relacionats amb la inserció laboral de col·lectius amb dificultats d'integració social: Serveis de Treball amb Suport, etc.

77. · Altres: Centres de Diagnòstic i Atenció Precoç (CDIAP), etc.

78. 2. El Pràcticum i el Treball de Pràcticum

79. Donat que, tal i com ja s'apunta en l'apartat 0 d'aquest document, Pràcticum (12 crèdits) i Treball de Pràcticum (6 crèdits) constitueixen en el Pla d'Estudis de Psicopedagogia de la UdG una sola assignatura de 18 crèdits (Pràcticum), en aquest apartat 2, i amb la intenció d'oferir una visió sistemàtica i clara de la orientació i concreció d'aquesta assignatura, dediquem l'apartat 2.1 a tractar específicament els diferents aspectes que tenen a veure amb la planificació, desenvolupament i avaluació del Pràcticum (12 crèdits), i l'apartat 2.2 a tot el que fa referència al Treball de Pràcticum (6 crèdits).

80. 2.1. Organització del Pràcticum

81. 2.1.1. Durada

82. El Pla d'Estudis de Psicopedagogia de la UdG situa en el segon curs de la llicenciatura (5è curs) la realització del Pràcticum i també del Treball de Pràcticum. D'acord amb la una de les finalitats ja esmentades en aquest Pla de Pràcticum (afavorir una vinculació més estreta entre els continguts de les assignatures i l'experiència professional[2]), no es tracta d'un Pràcticum que es concreti en un semestre determinat sinó que es programa al llarg de tot el curs.

83. El fet que la realització tant del Pràcticum (12 crèdits) com del Treball de Pràcticum (6 crèdits) s'ubiqui transversalment al llarg del segon curs de la llicenciatura, obliga a ajustar la programació acadèmica de la resta d'assignatures a aquest plantejament. Així, es preveu la programació de classes teòriques en ambdós semestres, tot i que es procura situar aquestes classes en un horari que permeti marge temporal suficient per a l'experiència de Pràcticum; també es tendeix a programar durant el primer semestre més assignatures que no pas en el segon, afavorint d'aquesta manera la dedicació més intensiva a l'elaboració del Treball de Pràcticum durant el segon semestre.

84. El Pràcticum suposa una estada de pràctiques de 240 h. (12 crèdits a 20h el crèdit) en el marc d'un àmbit educatiu on pot desenvolupar-se una acció psicopedagògica. En termes generals, aquesta durada es concreta en el calendari del curs acadèmic des del mes d’octubre fins el mes maig, i es distribueix en un horari que pot ajustar-se a les característiques del centre o servei, tal i com ha de quedar concretat en el Projecte de Pràcticum de cada alumne/a.

85. 2.1.2. El Projecte de Pràcticum

86. El tutor/a dels estudis de Psicopedagogia de la UdG, el tutor/a de la institució de Pràcticum i l’alumne/a signen el Projecte de Pràcticum. En aquest document es defineixen els diferents aspectes als quals es compromet cadascuna de les parts i la previsió dels sistemes reguladors de les diferents situacions que es poden presentar.

87. Concretament, el Projecte de Pràcticum consta de les següents dades (model de l’Annex 1):

88. 1. Dades bàsiques:

89. · Nom i cognoms de l’alumne/a

90. · Dades de la institució de Pràcticum

91. · Nom i cognoms del tutors/es de l’alumne/a (tutor/a de la UdG; tutor/a del centre)

92. 2. La descripció del Pla de Treball: apartat on l’alumne/a, juntament amb els seus tutors/es (el/la de la universitat i el/la de la institució) determina el seu pla personalitzat de treball durant el període de Pràcticum, especificant, per un costat, les funcions relacionades amb el treball psicopedagògic en les quals col·laborarà i, per l’altre costat, fent constar també -en relació a cadascuna de les funcions anteriors- les tasques concretes que portarà a terme en la institució, així com amb la col·laboració de quins professionals les desenvoluparà.

93. 3. Els acords o compromisos presos per les tres parts que signen el document (l’alumne/a, el tutor/a del centre i el tutor/a de la universitat)

94. En cas que no s’arribi a una entesa entre les tres parts implicades en aquest Projecte de Pràcticum (l’alumne/a, el tutor/a del centre i el tutor/a de la universitat), qualsevol de les tres parts pot recórrer al Consell d’Estudis de Psicopedagogia de la nostra Facultat per a la supervisió i, si s’escau, a la posterior presa de decisió.

95. 2.1.3. Desenvolupament del pràcticum

96. A. Procés d'elecció del centre de Pràcticum

97. D’acord amb els àmbits professionals definits (apartat 1.3. d’aquest document) i en funció de la signatura dels convenis institucionals pertinents, des de la coordinació dels estudis s’oferirà a l’alumnat una relació de places a centres o serveis per a la realització del Pràcticum. A partir d’aquesta oferta, es demanarà a cada alumne/a que concreti quines són les seves preferències, tot sol·licitant-li que prioritzi justificadament, com a mínim, tres d’aquestes places. Si és necessari, es mantindran entrevistes individuals amb l’alumne/a per tal de perfilar el lloc de Pràcticum més adient als seus interessos i a les possibilitats reals dels centres o serveis de Pràcticum.

98. Per poder realitzar el Pràcticum en el propi centre laboral, cal que s’acompleixin els requeriments següents:

99. · Tenir un tutor/a del centre que se’n responsabilitzi.

100. · Realitzar una tasca eminentment psicopedagògica que respongui a les funcions anteriorment descrites en l’apartat 1.3. d’aquest mateix document.

101. B. Assignació dels tutors/es de Pràcticum

102. Durant la realització del Pràcticum, cada alumne/a té dos tutors/es: el/la tutor/a del centre o servei i el/la a tutor/a de la universitat. El seguiment del Pràcticum el realitzen bàsicament aquests dos professionals.

103. El/la tutor/a del centre o servei és assignat per la institució on l'alumne/a realitza el Pràcticum.

104. Pel que fa al tutor/a de la universitat, d'acord amb el Pla Docent del professorat que imparteix docència als estudis de Psicopedagogia, a cada un dels tutors/es de Pràcticum se li assigna un nombre d’alumnes en funció dels crèdits de Pràcticum que té especificats en el seu Pla Docent. Alhora, i en la mesura que sigui possible s’intenta mantenir connexió entre l’àmbit d'especialització del tutor/a de la UdG i l’àmbit de Pràcticum de l’alumne/a que tutoritza.

105. C. Funció de les parts implicades i seguiment del Pràcticum

106. Per a conèixer més en detall el treball i la orientació que, des d'aquesta proposta de Pràcticum, s’atorga tant a aquests tutors/es com a l’alumnat, s'assenyalen a continuació les seves principals funcions i tasques.

107. C.1. L'alumne/a

108. Durant el Pràcticum, les funcions i tasques de l’alumne/a es deriven directament de l’acompliment dels acords pactats en el Projecte de Pràcticum.

109. L'alumne/a haurà d’elaborar també un informe d’autoavaluació on hi quedi reflectit el procés d’anàlisi i reflexió realitzat per l’alumne/a en i des de l’experiència pràctica viscuda durant el Pràcticum.

110. L’Informe d’Autoavaluació

111. Un cop acabat el període de Pràcticum, l'alumne/a realitzarà un informe d'autoavaluació en què valorarà el treball realitzat a partir de les següents pautes d'anàlisi:

112. · Contextualització del Pràcticum

113. · L'assumpció de responsabilitats i acompliment dels acords presos en el Projecte de Pràcticum

114. · La relació/comunicació amb els/les companys/es de treball

115. · La relació/comunicació amb l'alumnat/usuaris del centre o servei

116. · La participació i implicació en el treball en equip (psicopedagògic, d'educadors/es, interdisciplinari, etc.)

117. · L'experiència viscuda i el treball realitzat com a professional de la psicopedagogia.

118. · Els aprenentatges aportats pel Pràcticum en el procés formatiu com a psicopedagog/a

119. · Altres observacions o comentaris que es vulguin fer constar

120. Aquest informe d’autoavaluació, fonamentalment de caràcter autoreflexiu de l’experiència de Pràcticum, es preveu que tingui una extensió màxima de 10 pàgines i que pugui servir com a marc de referència i contextualització del Treball de Pràcticum que estarà fent cada alumne/a.

121. C.2. El tutor/a del centre o servei

122. Es tracta d'un professional de la institució, preferentment un professional de la psicopedagogia, que esdevé la persona de referència de l'alumne/a durant la seva estada de Pràcticum. S'encarrega de fer l'acompanyament de l'alumne/a en les diferents activitats que aquest realitza, tant pel que fa als aspectes relacionals (amb els professionals i l'alumnat o usuaris) com també en relació amb els aspectes professionals (aquells referits a l'acció educativa). Exerceix la tutoria amb intensitat i mode diferents en funció de diverses dimensions: característiques de l'alumne/a, tipologia del centre, servei o projecte, naturalesa i modalitat del Treball de Pràcticum plantejat i desenvolupat per l'alumne/a, etc. Entre les seves funcions, les principals són:

123. · Fer el seguiment de l'alumne/a en el centre o servei, tenint en compte la relació amb les persones ateses i amb l'equip de professionals, i del desenvolupament del seu treball.

124. · Reunir-se amb el tutor/a de la universitat per fer el seguiment de l'alumne/a. Es preveu la realització de tutories conjuntes entre els dos tutors/es i/o l'alumne/a (vegeu apartat tutor/a de la universitat) .

125. · Elaborar un informe d'avaluació de l'alumne/a que es farà arribar al tutor/a de la universitat un cop finalitzat el Pràcticum.

126. Informe d'avaluació del tutor/a del centre

127. Una vegada acabat el període de Pràcticum, el tutor/a del centre elaborarà un document d’avaluació de l'alumne/a que farà arribar al tutor/a de la universitat. Els aspectes a valorar en aquest informe, que des de la universitat ja es farà arribar en el moment oportú, són els següents (Annex 2):

128. · L'assumpció de responsabilitats i acompliment dels acords presos en el Projecte de Prcaticum

129. · La relació/comunicació amb els/les companys/es de treball

130. · La relació/comunicació amb l'alumnat/usuaris del centre o servei

131. · La participació i implicació en el treball en equip (psicopedagògic, d'educadors/es, interdisciplinar, etc.).

132. · Els aspectes deontològics (confidencialitat, respecte a la intimitat, cura en el tracte i atenció a les diferents persones, etc.).

133. · Comentari global del treball de l'alumne/a com a professional de la psicopedagogia.

134. · Altres observacions o comentaris que es vulguin fer constar.

135. C.3. El tutor/a de la UdG

136. Es tracta d'un professor/a dels estudis de Psicopedagogia que es configura com el referent de la Universitat tant per l'alumne/a com per la institució.

137. D'entre les funcions principals de les quals el tutor/a de la universitat és responsable, es destaquen les següents:

138. · Pactar amb el centre de Pràcticum i amb l’alumne/a el Projecte de Pràcticum.

139. · Vetllar pel bon funcionament del Pràcticum i fer-ne el seguiment realitzant les entrevistes i tutories que calguin.

140. · Justificar, en una tutoria final amb l’alumne/a, i en base al seguiment realitzat del Pràcticum i als documents d’avaluació recollits, la qualificació final atorgada al Pràcticum de l’alumne/a.

141. D'acord amb aquestes funcions, se'n deriva la necessitat, per part d'aquest tutor/a, de realitzar sessions de tutoria tant amb l'alumne/a com el tutor/a del centre.

142. Tutories amb l'alumne/a

143. Amb aquest tutor/a, l'alumne/a realitzarà durant el Pràcticum tutories que es temporalitzaran d'acord amb les característiques del Pràcticum.

144. En les tutories, el tutor/a de la universitat anirà fent el seguiment i la valoració del procés de Pràcticum per tal d'anar adoptant les decisions que calguin.

145. D’altra banda, des dels estudis de psicopedagogia es promourà la creació d’espais amb la finalitat que l’alumnat, conjuntament amb el professorat-tutor de la universitat, realitzi anàlisis compartides, expliciti perspectives i estableixi relacions amb referents teòrics que complementin la comprensió global, crítica i contrastada, de l'experiència de Pràcticum.

146. Tutories amb el tutor/a del centre o servei

147. Aquestes sessions de tutoria, si no hi ha una raó que aconselli el contrari, es realitzaran de forma conjunta entre ambdós tutors/es i/o l'alumne/a.

148. Existeixen determinats moments específicament adequats per a la realització d’aquestes tutories:

149. · A l'inici del Pràcticum, per establir els acords del Pràcticum que han de quedar enregistrats en el Projecte de Pràcticum.

150. · Durant el procés, per fer el seguiment i avaluar el desenvolupament del Pràcticum i la realització de les tasques i activitats previstes.

151. · Al final, per avaluar el procés seguit, el treball realitzat i els objectius assolits.

152. És evident que tant el tutor/a del centre, com el tutor/a de la universitat com el mateix alumne/a poden sol·licitar entrevistes i reunions de tutoria sempre que ho creguin necessari

153. Per altra banda, el tutor/a professor/a de la universitat té igualment la responsabilitat de redactar, en acabar-se el període de Pràcticum, un informe final d'avaluació de l'alumne/a (vegeu apartat següent, L'avaluació del Pràcticum)

154. 2.1.4. Avaluació del Pràcticum

155. En el Pràcticum de psicopedagogia l'avaluació s'integra en el procés d'ensenyament/aprenentatge de cada alumne/a. La dinàmica de treball contínua, a través de les diferents modalitats de tutoria així com de les trobades entre els dos tutors/es, permet que el Pràcticum esdevingui una experiència compartida i que tingui un caràcter formatiu en tot el seu procés.

156. L'assoliment de les finalitats del Pràcticum especificades en l'apartat 1.2. d'aquest document, el constata el tutor/a de la universitat en la redacció d'un informe final d'avaluació de l'alumne/a. En aquest sentit, per aquesta valoració final es proposen, a mode orientatiu, els següents criteris d'avaluació:

157. 1. L'assumpció de responsabilitats assignades i acompliment dels acords presos en el Projecte de Pràcticum.

158. 2. La relació/comunicació amb els/les companys/es de treball

159. 3. La relació/comunicació amb l'alumnat/usuaris del centre o servei

160. 4. La participació i implicació en el treball en equip (psicopedagògic, d'educadors/es, interdisciplinari, etc.).

161. 5. Els aspectes deontològics (confidencialitat, respecte a la intimitat, cura en el tracte i atenció a les diferents persones, etc.).

162. 6. El treball realitzat com a alumne/a de Pràcticum de psicopedagogia

163. 6.1. L'assistència, participació i implicació en el centre o servei de Pràcticum i en les sessions de tutoria

164. 6.2. El nivell d'anàlisi i reflexió sobre la pròpia experiència (en base fonamentalment a l’informe d’autoavaluació).

165. 7. Altres observacions o comentaris que es vulguin fer constar.

166. Les fonts d'informació que es tenen en compte per valorar els criteris anteriors són les següents:

167. · Les observacions del tutor/a de la universitat, fetes en base a les tutories individuals o en petit grup que ha mantingut amb l'alumne/a, a les entrevistes que hagi tingut amb el tutor/a del centre i amb d'altres professionals del centre o servei de Pràcticum, etc.

168. · L'Informe d’Autoavaluació elaborat per l'alumne/a seguint el guió preestablert en l'apartat 2.1.3. (C.1. L'alumne/a) d'aquest document. Aquest informe s'incorporarà a l'expedient de Pràcticum de l'alumne/a.

169. · L'Informe d'Avaluació del tutor/a del centre, seguint el guió establert (Annex 2) i elaborat a partir de l'observació del treball realitzat per l'alumne/a en el centre o servei. Aquest informe també s'incorporarà a l'expedient de Pràcticum de l'alumne/a.

170. A partir, doncs, de les anteriors fonts d'informació, i d'acord amb els criteris d'avaluació apuntats, el tutor/a de la universitat elaborarà l'Informe Final d'Avaluació del Pràcticum de l'alumne (Annex 3), en el qual s'hi especificarà la qualificació final que aquest/a hagi obtingut i que s’haurà de comunicar, en una tutoria final a l’alumne/a.

171. Aquesta qualificació final del Pràcticum de l'alumne/a, conjuntament amb la qualificació final del Treball de Pràcticum, serà feta constar en l'acta corresponent (vegeu apartat 2.3. d’aquest mateix document).

172. 2.2 . Organització del Treball de Pràcticum

173. 2.2.1. Definició

174. El Treball de Pràcticum (TP) del Estudis de Psicopedagogia forma part de l’assignatura Pràcticum i té un valor de 6 crèdits. Té com objectiu integrar els diversos continguts d’aquests estudis i l’estada de Pràcticum en un treball individual relacionat amb l’experiència de Pràcticum viscuda en un àmbit d’intervenció del professional de la psicopedagogia.

175. El TP es concreta en la planificació i desenvolupament d’un projecte d’acció psicopedagògica que possibiliti a l’alumne/a desenvolupar tasques i funcions pròpies de la psicopedagogia (vegeu apartat 1.2. d’aquest mateix document).

176. 2.2.2. El tutor/a del Treball de Pràcticum

177. El tutor/a del TP que realitzarà l’alumne/a serà el mateix tutor/a de la universitat que exerceix les funcions de tutor/a del Pràcticum (12 crèdits).

178. La funció del tutor/a professor/a de la universitat, pel que fa concretament al TP, és orientar l’alumne/a en el plantejament del TP, la recerca de documentació i fer el seguiment del treball. El nombre de tutories a realitzar es determinarà en cada cas entre l’alumne/a i el tutor/a segons la necessitat i l’especificitat de cada TP, sempre tenint en compte que existeixen diferents moments en què aquestes tutories esdevenen necessàries per tal de vetllar per:

179. · El plantejament i la delimitació del treball

180. · La revisió bibliogràfica i el disseny del treball

181. · El desenvolupament del treball

182. · La revisió final i la orientació de la presentació del treball al seminari d’intercanvi i debat psicopedagògic o a la Comissió Avaluadora

183. · La comunicació del procés d'avaluació

184. 2.2.3. Tema del Treball de Pràcticum

185. En l’elecció del tema del TP, l’alumne/a ha de tenir en compte els següents criteris:

186. · Cal que el tema estigui directament vinculat amb l'àmbit professional on es realitza l’estada de Pràcticum

187. · Cal que el tema sigui d'interès psicopedagògic, que sigui actual, i que tingui un caràcter innovador.

188. · Cal que el tema, en la mesura que sigui possible, sigui consensuat entre ambdós tutors/es i alumne/a

189. Per tal que s’accepti la inscripció del tema de TP, l’alumne haurà d’omplir l’imprès de proposta de TP (Annex 4) amb el vist-i-plau del seu tutor/a de la universitat i fer-lo arribar a la coordinació d’estudis en el moment concret en què quedi acordat amb el tutor/a de la universitat.

190. 2.2.4. Format i estructura del Treball de Pràcticum

191. Format

192. · Escriptura en paper Din A-4 (pot ser paper reciclat).

193. · No malgastar paper en la presentació del treball: No és necessari posar fulls en blanc entre les diferents parts del treball només amb el títol del capítol. Es pot imprimir els fulls davant i darrera.

194. · Cal numerar totes les pàgines correlativament, en simple o doble cara, sense saltar-ne cap. S’aconsella un mínim de 50 pàgines.

195. · L’escriptura ha de ser en ordinador o màquina d'escriure (no les dues coses barrejades en el mateix treball). Es lliurarà una còpia per cada membre de la Comissió Avaluadora, una per al tutor/a i una a la Secretaria dels Estudis. L’alumne/a n’ha de tenir també una còpia. Cada volum del TP es presentarà enquadernat adequadament i en cap cas es presentaran fulls per separat.

196. Estructura

197. Tot TP haurà de mantenir la següent estructura:

198. a) Portada: Hi figuraran el títol complet del treball, el nom i cognoms de l'autor/a del treball i nom i cognoms del tutor/a. Hi constarà també la data de presentació.

199. b) Primera pàgina: Hi tornarà a haver el títol complet del treball, el nom i cognoms de l'autor/a del treball i nom i cognoms del tutor/a i la data de presentació. S’hi anotaran a més fins a un màxim de 5 descriptors per tal de permetre poder catalogar el treball

200. c) Sumari: A l'inici del treball, caldrà escriure un sumari on hi hagi, per ordre, les diferents parts del treball, capítols, i apartats amb el seu títol complet i la referència del número de pàgina.

201. d) Capítol introductori: Motivacions, justificació i objectius del treball, passes seguides, etc.

202. e) Cos del Treball: Al llarg de la redacció del treball poden incloure-s’hi: il·lustracions, taules, figures, gràfics; cites bibliogràfiques (textuals o no); notes a peu de pàgina. Pot tenir diferents capítols amb apartats i subapartats. (En aquest cas, vegeu la normativa general de presentació de treballs i de citació bibliogràfica dels Estudis de Psicopedagogia).

203. f) Capítol de síntesi o de conclusions: Recollirà les consideracions finals i/o les conclusions pròpies del treball i presentarà les perspectives de futur en relació al tema escollit.

204. g) Capítol de referències bibliogràfiques: Recollirà totes les referències bibliogràfiques i documentals que en el treball s’hagin emprat. També es poden referenciar altres obres encara que no s'hagin citat en el redactat. En qualsevol cas, és recomanable diferenciar la bibliografia de referència de la bibliografia general sobre el tema. Les referències bibliogràfiques s'ordenaran alfabèticament segons la normativa bàsica.

205. h) Annexos: A continuació de la bibliografia, i numerats, es col·loquen -si s'escau- els annexos (documents específics que tenen relació amb el tema tractat en el treball i que es considera interessant aportar-los).

206. i) Contraportada: En la contraportada hi figurarà un resum del TP (màxim 100 paraules) i s’hi anotaran fins a un màxim de 5 descriptors per tal de permetre la indexació del treball. Aquests descriptors s’hauran d’extreure d’un tesaurus especialitzat en educació que es podrà consultar a la biblioteca.

207. 2.2.5. Presentació del Treball de Pràcticum

208. La presentació del TP s’haurà de fer dins els terminis establerts per cada convocatòria de l’assignatura de Pràcticum. En el moment de fer lliurament del TP a la Secretaria de Coordinació d’Estudis caldrà presentar:

209. · Quatre còpies del TP[3]

210. · Un resum de dues a tres pàgines del TP que presenti de forma clara el treball realitzat i les principals aportacions i conclusions a què s’ha arribat.

211. · Un disquet que contingui gravada la primera pàgina del treball (autor, títol, tutor, data i descriptors), el sumari, la contraportada (resum màxim 100 paraules) i el resum del TP (de dues a tres pàgines).

212. Un cop dipositades les còpies del TP a la secretaria de coordinació d’estudis dins el termini corresponent, si es tracta de la 1ª convocatòria del curs acadèmic, els estudis (amb la participació del seu professorat i alumnat) planificarà el seminari d’intercanvi i debat psicopedagògic on els TP presentats seran posats en comú (Modalitat A). Si es tracta, en canvi, de la 2ª i posteriors convocatòries, el TP s'exposarà en una sessió pública davant d'una Comissió Avaluadora (Modalitat B).

213. A. Modalitat A: Seminari d’intercanvi i debat psicopedagògic

214. Aquesta Modalitat A va adreçada a aquell alumnat que presenta el seu TP en la 1ª convocatòria del curs acadèmic (juny).

215. En aquest sentit, des dels estudis de psicopedagogia s’organitzarà, durant el període corresponent a aquesta primera convocatòria del curs acadèmic, un seminari d’intercanvi i debat psicopedagògic. Aquesta activitat tindrà per objectiu esdevenir, en base als diferents TP de l’alumnat, un fòrum d’intercanvi, discussió i debat d’experiències, projectes, etc., d’acció psicopedagògica.

216. La participació en aquest seminari té caràcter obligatori per aquest alumnat en la mesura que es tracta d'un requisit indispensable perquè el tutor/a professor/a pugui avaluar el seu Treball de Pràcticum. Aquest tutor/a farà el seguiment de la col.laboració de l’alumne/a en el seminari alhora que vetllarà per garantir la qualitat de la seva participació

217. La planificació i organització d’aquest seminari, els criteris i les bases per a la presentació del diferents TP per part de l’alumnat, la participació i col·laboració en el seminari de professionals experts, etc., anirà a càrrec d’una comissió creada amb aquest objectiu i formada per professorat i alumnat dels estudis.

218. B. Modalitat B: Presentació del TP a una Comissió Avaluadora

219. Aquesta Modalitat B va adreçada a aquell alumnat que presenta el seu TP en la segona convocatòria curs acadèmic

220. En aquest cas, es preveu que el seu TP s'exposi en una sessió pública, davant d’una Comissió Avaluadora nomenada per la coordinació d’estudis de Psicopedagogia i formada per tres professors/es, un d’ells amb qualitat de president de la comissió i els altres dos com a vocals (el tutor/a del TP pot ser-ne un d’ells). També podrà formar part de la comissió avaluadora el tutor/a professional del Pràcticum.

221. Cada sessió d’exposició de TP estarà formada, a més de pels tres membres de la comissió d’avaluació, per un o més (fins un màxim de tres) alumnes que exposaran els respectius treballs. El temps destinat per a cada sessió d’exposició (en el cas de tres alumnes) és de 1,30 h. La distribució del temps aproximada que es preveu és: 10 min. per a la presentació de cada TP, de 30 min. a 45 min. per al debat i el contrast amb la comissió avaluadora, i 15 min. per a l’avaluació i la redacció de l’informe.

222. 2.2.6. Avaluació del Treball de Pràcticum

223. Per a la Modalitat A de presentació del TP

224. En el cas que l'alumne/a presenti el TP en el seminari d'intercanvi i debat psicopedagògic (1ª convocatòria curs acadèmic), el tutor/a corresponent farà arribar a coordinació d’estudis un informe d’avaluació (model A, Annex 5) un cop hagi tingut lloc l'esmentat seminari. Aquest informe inclou la qualificació final del TP de l'alumne/a amb la seva argumentació corresponent.

225. Per a la Modalitat B de presentació del TP

226. En el cas que el TP hagi de ser exposat davant de la comissió avaluadora (per absència al seminari o en presentar-se el TP a la segona convocatòria), en el moment de dipositar un TP a la secretaria d'estudis dins el termini establert per cada convocatòria de l'assignatura de Pràcticum, el tutor/a corresponent farà arribar un informe d’avaluació (model B, Annex 6) a coordinació d’estudis. Aquest informe s’ha de trametre als tres membres de l’esmentada comissió avaluadora.

227. Un cop feta l’exposició del TP davant la comissió avaluadora, i després d’haver formulat les qüestions i aclariments que la comissió avaluadora consideri pertinents, aquesta haurà d’omplir l’informe d’avaluació final del TP (Annex 7), que inclou la qualificació final del TP i en el que es tindran en compte els següents criteris:

228. 1. La presentació formal del treball

229. · El treball escrit

230. · L’exposició oral

231. · El debat amb la comissió avaluadora

232. 2. El grau d’elaboració del treball

233. · La qualitat de documentació en relació a les possibilitats del tema

234. · La coherència interna entre les diferents parts del treball

235. · L’aplicació i el desenvolupament correcte dels recursos metodològics relacionats amb l’objectiu del treball

236. · El nivell de reflexió i d’aportacions personals

237. · Interrelació i contrast entre els coneixements i experiències de la pràctica professional desenvolupada i les aportacions teòrico-pràctiques utilitzades com a referents.

238. 3. El grau d’innovació, la qualitat i l’interès psicopedagògic del treball

239. 4. Altres criteris a decisió dels membres de la comissió avaluadora

240. 2.3. Qualificació final del Pràcticum i del Treball de Pràcticum

241. Donat que en el Pla d’Estudis de Psicopedagogia de la UdG, Pràcticum i Treball de Pràcticum constitueixen una sola assignatura (12 + 6 crèdits), l’avaluació del Pràcticum i la del Treball de Pràcticum de cada alumne/a ha de concretar-se en una única qualificació final.

242. Aquesta qualificació final, que serà feta constar a l’acta corresponent, serà la nota resultant de l’aplicació dels criteris de proporcionalitat que, en relació a l’assignatura Pràcticum (18 crèdits), tenen respectivament les qualificacions finals dels 12 crèdits del Pràcticum (67%) i dels 6 crèdits del Treball de Pràcticum (33%)[4].

243. En cas que, en la 1ª convocatòria del curs acadèmic corresponent, un alumne/a compleixi els requisits d’avaluació del Pràcticum (12 crèdits), però en canvi no compleixi els requisits referents al Treball de Pràcticum (6 crèdits), se li atorgarà una qualificació final de NP (no presentat). La qualificació del Pràcticum (12 crèdits) rebuda per l’alumne/a es mantindrà fins a la següent convocatòria del mateix curs acadèmic i, excepcionalment, fins a les convocatòries del següent curs acadèmic.

244. [1] A mesura que es vagi desenvolupant el Pràcticum poden sorgir d’altres centres o serveis educatius que, en la mesura que el Consell d’Estudis els consideri pertinents com a àmbits d’actuació psicopedagògica, s’aniran incorporant a aquesta proposta.

245. [2] Les possibilitats d'interrelació formació universitària-àmbit professional poden concretar-se de diferents formes: establir processos d'anàlisi a partir de situacions o casos observats i analitzats en el Pràcticum, elaboració de propostes, recursos, estratègies, instruments, etc. que poden ser utilitzats en el Pràcticum, etc.

246. [3] Al tutor/a del Treball de Pràcticum també s'haurà de lliurar-li una còpia.

247. [4] Per a l'aplicació d'aquests criteris de proporcionalitat en l'obtenció d'aquesta qualificació final pot usar-se la següent fórmula:

248. Qualificació final del Pràcticum x 12 + Qualificació final del Treball de Pràcticum x 6

249. 18

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.