CG5. Analitzar, avaluar i sintetitzar de manera crítica i creativa idees noves i complexes obtingudes de textos científics CB9. Saber comunicar les conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sostenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats. CE1. Ser capaç d'identificar i investigar béns, conjunts o escenaris patrimonials d'acord amb els conceptes, metodologies, tècniques i eines pròpies de la disciplina CE8. Tenir l'habilitat d'aplicar tècniques de recollida i anàlisi d'informació per a l'elaboració d'inventaris, catàlegs i informes cientificotècnics de nivell avançat
1. Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (París, 2003). 2. Metodologia per a l'inventari del patrimoni cultural immaterial a les reserves de la biosfera i Inventari del Montseny. 3. Actors en l'àmbit del PCI: territoris de sociabilitat i enfocaments EMIC/ETIC. 4. El PCI més enllà de la UNESCO - La Direcció general de Cultura popular: Estructura; legislació catalana. 5. Inventaris i projectes - El Plan Nacional del Patrimonio Cultural Inmaterial i la Ley del patrimoni Inmaterial. 6. Els museus i el PCI - Zones d’Interès Etnològic.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total Anàlisi / estudi de casos 24,00 25,00 0 49,00 Total 24,00 25,00 0 49
AA.VV (2018). Etnològic. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Institut de Cultura i Museu Etnològic de Barcelona. DAVALLON, J (2002). Comment se fabrique le patrimoine? . Sciences Humaines, (36), 74-77 INIESTA, Montserrat (1994). Els gabinets del món. Antropologia, museus i museologies. Lleida: Pagès editors. Prats, Llorenç (1997). Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel. Rivière, G. H (1993). La museología. Madrid: Akal. MARMOL, Camila del i ROIGÉ, Xavier (2014). El patrimoni immaterial a debat. Revista d'Etnologia de Catalunya,, (39), 10-11 Prats, Llorenç (2014). El caràcter magmàtic del patrimoni etnològic. Revista d'Etnologia de Catalunya,, (39), 152-159 ROIGÉ, Xavier (2008). Del museu etnològic al museu de societat. Mnemosine, (4), 19-41 ROIGÉ, Xavier (2014). Més enllà de la UNESCO. Gestionar i museïtzar el patrimoni immaterial. Revista d'Etnologia de Catalunya,, (39), 23-40 SMITH, Laurajane (2014). Patrimoni immaterial: un repte per al discurs de patrimoni autoritzat? . Revista d'Etnologia de Catalunya,, (39), 12-22 Prat, L.; Llopart, D.; Prats, L (1982). La cultura popular a Catalunya. Estudiosos i institucions, 1853-1981. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular. UNESCOCAT (2013). Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves d. UNESCOCAT. UNESCO (2003). Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial. París: UNESCO.
1/ Assistència a les activitats planificades, tant a les sessions docents d'aula com a les sessions de pràctiques o sortides als museus. 2/ Presentació d'una ressenya escrita d'extensió limitada entre tres i cinc fulls (de 2.100 espais per full). El tema del treball consistirà en una reflexió sobre alguna de les institucions visitades (o sobre les activitats d' algun dels seus departaments). Criteris específics de la nota «No Presentat»:Absència de les classes superior a un terç de les sessions i no presentació del treball en el termini assenyalat. Requisits mínims per aprovar:Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0