Estudia

• T2. Recollir i seleccionar informació de manera eficaç.
• T3. Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació.
• T7. Resoldre problemes.
• 3. Conèixer i comprendre els mètodes, procediments i actuacions fisioterapéutiques, encaminats tant a la terapèutica pròpiament dita, a aplicar a la clínica per a la reeducació o recuperació funcional, com a la realització d'activitats dirigides a la prom
• 8. Executar, dirigir i coordinar el pla d'intervenció de fisioteràpia, utilitzant les eines terapèutiques pròpies i atenent la individualitat de l'usuari.

1. CINESITERÀPIA. 1.1 Aspectes generals de la cinesiteràpia. Definició, classificació, efectes, indicacions, contraindicacions i tipus. 1.2 Exercicis actiu assistits i lliures. 1.2.1. Aspectes teòrics i consideracions específiques. 1.2.2. Aplicacions pràctiques. 1.3 Treball muscular. 1.3.1 Treball isomètric. Aspectes teòrics. Indicacions i contraindicacions. Aplicacions pràctiques. 1.3.2 Treball concèntric. Aspectes teòrics. Indicacions i contraindicacions. Aplicacions pràctiques. 1.3.3 Treball excèntric. Aspectes teòrics. Indicacions i contraindicacions. Aplicacions pràctiques. 1.4 Treball propioceptiu. 1.4.1 Conceptes teòrics. Aspectes generals i indicacions. 1.4.2 Aplicacions pràctiques del treball propioceptiu en lesions de les EESS. 1.4.3 Aplicacions pràctiques del treball propioceptiu en les lesions de les EEII.

2. TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE CINESITERÀPIA. 2.1 Estiraments miotendinosos. 2.2.1 Conceptes teòrics. Tipus d'estiraments. Consideracions específiques en l'aplicació dels estiraments en fisioteràpia. Indicacions i contraindicacions en fisioteràpia. 2.2.2 Aplicació pràctica dels estiraments miotendinosos analítics. 2.2.2.1 Estiraments analítics passius en la musculatura de l'extremitat superior. 2.2.2.2 Estiraments analítics actius en la musculatura de l'extremitat superior. 2.2.2.3 Estiraments analítics passius en la musculatura de l'extremitat inferior. 2.2.2.4 Estiraments analítics actius en la musculatura de l'extremitat inferior. 2.2.2.5 Estiraments analítics passius en la musculatura del tronc. 2.2.2.6 Estiraments analítics actius en la musculatura del tronc. 2.2 Tècniques de neurodinàmica. 2.2.1 Conceptes teòrics. Tipus de treball neurodinàmic. Consideracions específiques en l'aplicació del treball neurodinàmic. Indicacions i contraindicacions en fisioteràpia. 2.2.2. Aplicació pràctica de les tècniques de neurodinàmica. Tècniques de mobilització del SNP i tècniques de càrrega tensil.

3. TÈCNIQUES BÀSIQUES DEL TREBALL DE CINESITERÀPIA: 3.1 Treball diafragmàtic, postura i cinesiteràpia. 3.2 Treball abdominal. 3.3 Exercicis de mobilització indirecta i exercicis antiàlgics. 3.4 Cinesiteràpia grupal.

4. ALTRES MÈTODES I TÈCNIQUES DE CINESITERÀPIA ACTIVA. 4.1 El mètode Mézierès. 4.2 El mètode Alexander. 4.3 El Mètode Schroth. 4.4 El mètode Feldenkrais. 4.5 El mètode Halliwick. 4.6 El mètode Mckenzie. 4.7 El mètode Kàbat.

• Esnault, M. (1994). Estiramientos analíticos en fisioterapia activa. ELSEVIER-MASSON.
• Esnault, M. / Viel, E (2003). Stretching. ELSEVIER-MASSON.
• González Viejo, M.A/Viejo, M.A. / Cohí, O. (2005). Amputación de extremidad inferior y discapacidadGonzález (1 ª ed.). ELSEVIER-MASSON.
• Neiger (1988). Estiramientos Analíticos Manuales. Ed. Panmericana.
• Leroy, Pierron, Péninou, Dufour... (1989). Génot Kimesioteràpia, Tomo (I): Principios. Miembros inferiores: Evaluaciones... (1). Panamericana.
• Leroy, Pierron, Péninou, Dofour... (1988). Génot Kinesioterapia, Tomo (II): Miembros superiores, cabeza y tronco (1). Ed. Panamericana.
• Adler; Beckers;Buck (2002). La facilitación neuromuscular propioceptiva en la práctica. (2ª edició). Madrid: Ed. Panamericana.
• A. Hüter-Becker; H. Schewe; W. Heipertz (2003). Fisioterapia. Descripción de las técnicas y tratamiento. Paidotribo.
• Mc Atee, Robert E. (2000). Estiramientos facilitados (2). Paidotribo.
• Kendall (2006). Músculos. Pruebas y funciones (5). Jims.
• Zamorano, E (2013). Movilización neuromeníngea. Tratamiento de los transtornos mecanosensitivos... (1). Panamericana.
• Freres, Mairlot (2000). Maestros y claves de la postura. (1). Paidotribo.
• Fernández De Las Peñas, C (2019). Cinesiterapia. Bases Fisiológicas y Aplicación Práctica. (1a). Elsevier.
• López Cubas, C. (2016). Neurodicámica en la práctica Clínica.. Zerapi.

Activitats d'avaluació:

1- Classes participatives i exercicis pràctics I, II i III (10%+10%+10%): es valorà la correcta participació en les activitats proposades, la correcció en l'execució de les tècniques ensinistrades, l'adquisició o no de les habilitats al realitzar les tècniques ensenyades i la resolució de les preguntes realitzades per part dels professors de qüestions relacionades amb la matèria donada i/o el raonament clínic en l'elecció de les tècniques a treballar. Es valorarà negativament l'inclompliment de l'horari de les sessions presencials i no portar la indumentària apropiada per a realitzar els exercicis pràctics.
Aquesta qualificació no té possibilitat de recuperació directa.

2- Prova avaluadora parcial (20%): exercici tipus test. Cada pregunta té 5 opcions de resposta possible, de les quals només una és vàlida. Les respostes contestades de manera correcta sumen un punt i les incorrectes resten 0,25. Les respostes no contestades, ni sumen ni resten.
Aquesta qualificació no té possibilitat de recuperació directa.

3- Prova avaluadora final (50%): exercici tipus test. Cada pregunta té 5 opcions de resposta possible, de les quals només una és vàlida. Les respostes contestades de manera correcta sumen un punt i les incorrectes resten 0,25. Les respostes no contestades, ni sumen ni resten. Per a poder fer mitja amb les altres notes de l'avaluació continuada, cal haver tret un mínim d'un 4 de la prova avaluadora final. Es contemplaran tant els continguts teòrics com els pràctics.

La nota final de l'assignatura correspon a la suma dels percentatges de les diferents proves avaluadores.

L'examen de suficiència consistirà en un examen escrit en el que es contemplaran tant continguts teòrics com pràctics. Es valorarà com a apte/no apte, suposant una qualificació màxima de 5. Tant si l'examen de suficiència es qualifica com a apte o com a no apte, no dona dret a que es contemplin les puntuacions obtingudes en les altres proves avaluadores realitzades durant el llarg del curs.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà un alumne "no presentat" a aquell que no es presenti a l’avaluació continuada o a l’avaluació final.

Avaluació única:
El sistema d’avaluació de l’EUSES - centre adscrit a la UdG- és, de manera general, l'avaluació continuada. Si l'estudiant vol acollir-se a l’avaluació única, ho ha de comunicar per escrit al professor responsable de l'assignatura i al coordinador de grau durant les dues primeres setmanes del semestre.

Les activitats d'avaluació única són:
1- examen pràctic de les tècniques mostrades en les sessions docents (30% de la nota total).
2- entrega, presentació oral i defensa, d'un treball relacionat amb les "tècniques de cinesiteràpia activa" seguint un model proporcionat pel professor (20% de la nota total).
3- realització d'un exercici tipus test. Cada pregunta té 5 opcions de resposta possible, de les quals només una és vàlida. Les respostes contestades de manera correcta sumen un punt i les incorrectes resten 0,25. Les respostes no contestades, ni sumen ni resten. Es contemplaran tant els continguts teòrics com els pràctics (50% de la nota total).
Per tal de poder fer mitja, és imprescindible que la nota mínima de la prova avaluadora tipus test sigui d'un mínim de 5.

Per superar l’assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0. La nota de l'assignatura es correspon a la suma dels percentatges de les diferents proves avaluadores. Per tal de poder fer mitja és imprescindible que la nota mínima de la prova avaluadora tipus test sigui de 5.

Requisits mínims per aprovar:
Per superar l’assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0. La nota de l'assignatura es correspon a la suma dels percentatges de les diferents proves avaluadores. Per tal de poder fer mitja és imprescindible que la nota mínima de la "prova avaluadora final" sigui de 4.

Les tutories es realitzaran presencialment a les aules habilitades i també de manera virtual.

La comunicació i interacció amb l’estudiantat es realitzarà presencialment i virtualment i s’utilitzarà el fòrum d’avisos i notícies del moodle, videoconferències i correu electrònic.

Caldrà portar la roba adequada a les classes, de manera que permeti al propi alumne i als companys una bona execució de les tècniques. L'incompliment d'aquesta premisa comportarà penalitzacions en la nota d'avaluació continuada a les classes pràctiques i els exercicis pràctics.

No està permés fer fotografies ni gravacions durant les classes, ni l'ús de telèfons mòbils. L'ús de tablets i ordinadors queda limitat exclusivament a les tasques relacionades amb el desenvolupament de l'assignatura.


Objectius d'aprenentatge:

OA1 Conèixer els canvis fisiològics i estructurals que es poden produir com a conseqüència de l'aplicació de la Fisioteràpia.
OA2 Comprendre els principis ergonòmics i antropomètrics.
OA3 Analitzar, programar i aplicar el moviment com a mesura terapèutica, promovent la participacío del pacient/usuari en el seu procés.
OA4 Identificar la situació del pacient/usuari a través d'un diagnòstic de cures de Fisioteràpia, planificant les intervencions i avaluacions de la seva efectivitat en un entorn de treball cooperatiu amb altres professionals en ciències de la salut.
OA5 Aplicar els estiraments i mobilitzacions de froma adequada segons els objectius de tractament.

• ANATOMIA
• APLICACIÓ D'AGENTS FÍSICS
• ATENCIÓ DE FISIOTERÀPIA EN LES LESIONS DE L'APARELL LOCOMOTOR
• BIOMECÀNICA
• PATOLOGIA TRAUMATOLÓGICA
• VALORACIÓ EN FISIOTERÀPIA