Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Estudi del desenvolupament, morfologia, estructura i funció dels aparells cardiovascular, respiratori i digestiu a nivell cel·lular, tissular, orgànic i de sistemes.
Crèdits ECTS:
15

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
PERE BOADAS VAELLO  / OSCAR CAMPUZANO LARREA  / ANA CARRERA BURGAYA  / AIDA CATEURA VALL-LLOSERA  / GUILLEM PICART SOLA  / ELISABETH PINART NADAL  / JOSEP RAMIS PUJOL  / FRANCISCO REINA DE LA TORRE  / SANTIAGO RUIZ MARTINEZ  / OLGA TURA CEIDE  / ENRIQUE VERDU NAVARRO  / FRANCESC XAVIER XIFRO COLLSAMATA
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (25%), Anglès (5%)

Grup B

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
PERE BOADAS VAELLO  / OSCAR CAMPUZANO LARREA  / ANA CARRERA BURGAYA  / AIDA CATEURA VALL-LLOSERA  / RAMON FARRES COLL  / GUILLEM PICART SOLA  / ELISABETH PINART NADAL  / MARTA PUIGMULE RAURICH  / JOSEP RAMIS PUJOL  / FRANCISCO REINA DE LA TORRE  / SANTIAGO RUIZ MARTINEZ  / IRENE SOLES TARRES  / OLGA TURA CEIDE  / ENRIQUE VERDU NAVARRO  / FRANCESC XAVIER XIFRO COLLSAMATA
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (25%), Anglès (5%)

Grup C

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
PERE BOADAS VAELLO  / OSCAR CAMPUZANO LARREA  / ANA CARRERA BURGAYA  / ELISABETH PINART NADAL  / MARTA PUIGMULE RAURICH  / FRANCISCO REINA DE LA TORRE  / SANTIAGO RUIZ MARTINEZ  / IRENE SOLES TARRES  / OLGA TURA CEIDE  / ENRIQUE VERDU NAVARRO  / FRANCESC XAVIER XIFRO COLLSAMATA
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (25%), Anglès (5%)

Grup D

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
PERE BOADAS VAELLO  / OSCAR CAMPUZANO LARREA  / ANA CARRERA BURGAYA  / SONIA PALOMERAS PAIRET  / ELISABETH PINART NADAL  / EMMA POLONIO ALCALA  / FRANCISCO REINA DE LA TORRE  / SANTIAGO RUIZ MARTINEZ  / OLGA TURA CEIDE  / ENRIQUE VERDU NAVARRO  / JORDI VICENS BORDAS  / FRANCESC XAVIER XIFRO COLLSAMATA
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (25%), Anglès (5%)

Competències

  • Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, a nivell molecular, cel·lular, tisular, orgànic i de sistemes, en les distintes etapes de la vida i en els dos sexes.
  • Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
  • Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i d'investigació.

Continguts

1. UNITAT DE CONEIXEMENT 1. Anatomia, desenvolupament, organografia microscòpica i fisiologia de l'aparell cardiovascular. - COR Descripció gral aparell cardiovascular. Morfologia general del cor i relacions. Morfologia externa del cor. Morfologia interna del cor. Descripció valvular. Raonar la funció de les cambres cardíaques. Artèries coronàries (descripció + territoris). Sistema venós del cor. Innervació i sistema de conducció cardíac. Pericardi. Anatomia de superfície del cor. El cor a les exploracions de diagnòstic per la imatge. Desenvolupament embrionari del cor. Identificar i situar les capes histològiques del cor. Tipus cel·lulars de l'endocardi. Teixit muscular cardíac vs. Múscul esquelètic i llis. Estruct. i ultraestruct. cèl. musc.cardíaques. Discs intercal·lars: identificació, composició i funció. Identificació endomisi i perimisi i vasos sanguinis. Unions comunicants i contracció cardíaca. Cardiocits contràctils, mioendocrins i nodals. Sistema de conducció del cor: tipus cel·lulars. Fibres de Purkinje: estructura i localització. Epicardi parietal i epicardi fibrós. Potencial d'acció del miocardi. Ca++ i acoblament electromecànic. Contracció del múscul cardíac. Característiques mecàniques del miocardi. Determinació de l'activitat elèctrica del cor. Situació dels electrodes a l'ECG. Relació ECG amb canvis posturals i ventilatoris. Interpretació bàsica de l'ECG. Ones de l'ECG. Càlcul de l'eix i freqüència cardiaca a l'ECG. Explicar el cicle i els sorolls cardíacs. Relació cicle cardíac - fonocardiograma i ECG. Precarga i postcarga. Cabal cardíac i fracció d'ejecció. Regulació funció cardíaca: mec. intrínsecs i extrínsecs. Control nerviós i humoral de la funció cardíaca. - SISTEMA VASCULAR. Circulació sistèmica vs circulació pulmonar. Tronc pulmonar (trajecte, relacions i terminals). Artèria aorta (traj, rel, col·lat i terminals). Troncs supraortics. Sistema venós cava. Sistema venós àziga. Anatomia radiològica dels grans vasos. Desenvolupament embrionari dels arcs aòrtics. Detallar les capes de la paret vascular. Estructura de l'endoteli i làmina pròpia. Característiques de l'endoteli segons regions del fons vascular. Túnica mitjana i propietats mecàniques dels vasos. Artèries elàstiques vs. artèries musculars. Artèries vs. venes. Aorta vs. artèries elàstiques. Vena cava vs. vènules. Estructura histològica dels capilars. Sistemes arterial i venós: característiques funcionals bàsiques. Pressió hidrostàtica, flux sanguini i capacitància-distensibilitat. To arterial. Pressió arterial: sistòlica, diastòlica, diferencial i mitja. Factors que influeixen en el flux i pressió arterial. Saber determinar la pressió arterial. Funcionament dels sistemes capil·lar, venós i limfàtic. Sistemes de control del flux i pressió arterial. Funcionament de la circulació coronària.

2. UNITAT DE CONEIXEMENT 2. Anatomia, desenvolupament, organografia microscòpica i fisiologia de l'aparell respiratori, regió mediastínica i sistema limfàtic. Descripció general (constitució, situació i funció). Sistematitzar la via aèria. Morfologia fosses nasals. Caracteristiques mucosa nasal i rinoscòpia bàsica. Morfologia i esquelet de la laringe. Sistematitzar l’aparell motor de la laringe. Característiques mucosa laríngia/laringoscòpia bàsica. Morfologia i relacions tràquea i bronquis principals. Sistematitzar divisió bronquial. Morfologia dels pulmons. Disposició del pulmó i relacions. Hili pulmonar dret i esquerre. Definir segmentació broncopulmonar i raonar aplicació. Vascularització i innervació pulmonar. Morfologiade la pleura. Comprendre l'espai pleural. Anatomia radiològica via aèria / pulmó. Desenvolupament embrionari de l'arbre tràqueo-bronquial. Definir regió mediastínica. Sistematitzar topogràficament la regió mediastínica. Situar les estructures del mediastí. Definir sistema limfàtic. Sistematitzar el drenatge limfàtic. Descriure el conducte toràcic. Paper del sistema limfàtic en la patologia oncològica. Organització estructural conductes, vasos i capil·lars limfàtics. Vasos limfàtics vs vasos sanguínis. Organització estructural timus: càpsula, escorça i medul·la. Tipus cel·lulars de l'escorça i medul·la tímiques. Elements de la barrera hematotímica. Organització estructural ganglis limfàtics: càpsula, escorça, paraescorça i medul·la. Distingir entre nòduls limfoides primaris i secundaris. Sistematitzar irrigació sanguínia i limfàtica dels ganglis limfàtics. Organització estructural de la melsa. Sistematitzar irrigació melsa. Distingir entre polpa blanca i polpa roja. Organització estructural polpa blanca i polpa roja. Organització histològica del sistema respiratori. Estructura mucosa olfactòria. Components cel·lulars de la mucosa nasal. Histologia de l'estructura traquio-bronquial. Diferenciar entre plec vestibular i plec vocal. Comparació histològica entre bronqui i bronquíol. Diferències entre bronquíol terminal i bronquíol respiratori. Caract estructurals i ultraestructurals epiteli respiratori. Histologia del tabics alveolars. Diferències estructurals i funcionals entre neumòcits I i II. Identificació de macròfags alveolars. Histologia de les pleures. Explicar la ventilació pulmonar. Concepte de resistències pulmonars. Factors que influeixen. Elasticitat i distensibilitat pulmonar i factors que influeixen. Pleures i cicle ventilatori. Mètodes d'avaluació de la funció ventilatòria. Volums i capacitats pulmonars. Mesurar els volums pulmonars i calcular les capacitats pulmonars. Explicar VEMs, FVC i relació VEMS-FVC. Patrons ventilatoris. Concepte de volum per minut respiratori i variacions. Concepte d'espai mort anatòmic i funcional. Funcions. Circulació pulmonar i control del flux sanguini pulmonar. Relació ventilació-perfusió en el sistema pulmonar. Mecanismes de difusió alveolo-capilar i factors implicats a l'intercanvi. Mecanismes de transport d'O2 i CO2 a la sang. Corba de dissociació de l'Hb. Factors que la modifiquen pCO2, ventilació alveolar i CO2 espirat. Intercanvi de gasos als teixits i factors implicats. Ventilació pulmonar i equilibri àcid-base. Centres reguladors de la ventilació pulmonar. Factors que controlen el ritme respiratori. Regulació humoral i nerviosa de la ventilació pulmonar.

3. UNITAT DE CONEIXEMENT 3-4. Anatomia, desenvolupament, organografia microscòpica i fisiologia del sistema digestiu. Constitució, situació i funcions generals. Òrgans integrants Sistematitzar els segments del tub digestiu. Morfologia, límits, espais i contingut de la cavitat bucal. Morfologia de la dent, tipus i distribució en edats. Descripció glàndules salivals. Morfologia i funció de la faringe. Relacions faríngies i descripció estructures branquiògenes. Distribució vascular i nerviosa de la faringe. Morfologia i constitució de l'esòfag. Raonar funció de la musculatura esofàgica i trastorns. Vascularització i innervació de l’esòfag. Relació amb fetge. Detallar les relacions de l’esòfag. Cavitat abdominal i peritoni; espais segons desenvolupament embrionari. Morfologia, constitució, vascularització i innervació de l'estómac. Transcavitat dels epiplons: límits i comunicacions. Duodepàncrees: descripció, relacions. Anatomia de l'aparell digestiu en les exploracions per la imatge. Descriure l'estructura histològica del llavi. Histologia del paladar dur / paladar tou. Estructura histològica de la llengua. Disposició de les papil·les gustatives, distinció i histologia. Estructura histològica de la geniva i la dent. Desenvolupament de la dent. Histologia de les glàndules salivals: classificació i localització. Identificació de les capes del tracte digestiu. Túniques de l'esòfag i relació amb la seva funció. Estructura histològica de la unió esofagogàstrica. Estructura histològica de l'estómac. Esfínter pilòric. Elements citològics i glandulars de la capa mucosa de l'estómac. Porció exocrina/endocrina del pàncress. Acins pancreàtics (histologia). Identificació i descripció dels conductes excretors pancreàtics. Localització del plexe de Meissner i Auerbach. Citología del sistema enteroendocrí. Morfologia general del fetge. Disposició del fetge en la cavitat abdominal i relacions. Identificar els elements de l’hil hepàtic. Vascularització i innervació hepàtica. Sistema portocava. Via biliar, origen i el significat funcional. Morfologia, constitució, vascul i innerv melsa. Espai supramesocòlic: constitució i relacions. Morfologia i constitució del budell prim. Medis de fixació peritoneals del budell prim. Vascularització i innervació budell prim raonant les relacions amb els mesos. Morfologia, constitució, parts i recobriment peritonial del budell gros. Relacions topogràfiques del budell gros. Definir la unió ileocecal i descriure la seva constitució. Morfologia, constitució i relacions del recte i canal anal. Vascularització i innervació budell gros raonant les relacions amb els mesos. Vascularització segmentaria del recte raonant les seves implicacions. Espai inframesocòlic i establir la seva compartimentació. Regions topogràfiques de l’abdomen; projecció visceral. Punts anatòmics de referència en l’exploració abdominal. Anatomia radiològica de la cavitat abdominal. Embriologia de la cavitat bucal i arcs branquials. Desenvolupament embrionari de la cavitat abdominal, tub digestiu i annexes. Classificació peritoneal, retroperitoneal i secundàriament retroperitoneal. Vascularitzación intrahepàtica i la seva estructura histològica. Estructura dels sinusoides hepàtics i significat funcional. Estrcutura de l'hepatòcit i el seu significat com a cel·lula polaritzada. Models histològics de la unitat funcional hepàtica Funcions exocrines i endocrines del fetge i elements histològics responsables. Estructura histològica de la via i la vesícula biliar. Especialitzacions estructurals de la mucosa intestinal. Citologia de l'epiteli intestinal: relació localització - funció. Estructura histològica de les túniques de la paret intestinal Diferències regionals de la paret intestinal Elements histològics que participen en els mecanismes de protecció (GALT). Conèixer l'origen de les diferents secrecions glandulars de l'intestí prim. Estructura histològica del colon. Elements histològics que participen en les funcions de l'intestí gruixut. Estructura histològica de l'apèndix, recte i unió anorectal. Identificar i explicar els diferents tipus de moviments gastrointestinals, i els mecanismes de control nerviós i humoral. Explicar el mecanisme i la regulació de la secreció glandular gastrointestinal. Explicar la composició, funcions i mecanisme de secreció de la saliva, i el seu control nerviós. Explicar el mecanisme de formació del bolus alimentari, i el reflex de la mastegació i la deglució. Explicar l’activitat peristàltica de l’esòfag, i la regulació de la motilitat esofàgica. Explicar el mecanisme de la secreció àcida de l’estómac, i la seva regulació neuro-humoral. Explicar el mecanisme de la secreció enzimàtica de l’estómac, i la seva regulació neuro-humoral. Explicar la barrera de protecció de la mucosa gàstrica. Explicar l’activitat contràctil de l’estómac, els tipus de moviments, i la regulació de la motilitat gàstrica. Explicar el mecanisme del buidament gàstric i el seu control. Identificar i explicar les funcions dels diversos components de la secreció biliar. Explicar el mecanisme de formació de la secreció biliar, i el mecanisme de la regulació de la seva secreció. Identificar i explicar les funcions dels diversos components del suc pancreàtic. Explicar el mecanisme de la formació del suc pancreàtic, i el mecanisme de la regulació de la seva secreció. Explicar la circulació entero-hepàtica i el seu significat funcional. Explicar les funcions digestives i no digestives en les que participa el fetge. Explicar el mecanisme de la digestió i absorció intestinal dels carbohidrats de la dieta. Explicar el mecanisme de la digestió i absorció intestinal dels lípids de la dieta. Explicar el mecanisme de la digestió i absorció intestinal de les proteïnes de la dieta. Explicar el mecanisme de l’absorció intestinal d’aigua, electròlits i vitamines. Explicar el mecanisme d’absorció i secreció a nivell de l’intestí gros. Explicar el mecanisme fisiològic de la formació del bolus fecal. Explicar el paper de les bactèries del budell gros en la formació de la femta. Explicar el reflex de la defecació.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 3,00 10,00 0 13,00
Aprenentatge basat en problemes (PBL) 0 72,00 48,00 120,00
Prova d'avaluació 6,00 24,50 6,00 36,50
Sessió expositiva 75,00 74,00 0 149,00
Sessió pràctica 30,00 30,00 0 60,00
Total 114,00 210,50 54,00 378,5

Bibliografia

  • Boya Vegue, Jesús (2010 ). Atlas de histología y organografía microscópica (3a ed.). Madrid: Editorial Médica Panamericana. Catàleg
  • Carlson, Bruce M (cop. 2009 ). Embriología humana y biología del desarrollo (4a ed.). Madrid [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Drake, Richard L (2015). Gray anatomía para estudiantes (3ª ed.). Barcelona [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Dauber, Wolfgang (cop. 2006 ). Feneis nomenclatura anatómica ilustrada (5ª ed.). Barcelona [etc.]: Masson. Catàleg
  • Fawcett, Don W (cop. 1999 ). Compendio de histología . Madrid, [etc.]: McGraw Hill Interamericana. Catàleg
  • Fawcett, Don W (cop. 1995 ). Tratado de histología (2ª ed.). Madrid: Interamericana/McGraw-Hill. Catàleg
  • Fiore, Mariano S.H. di (1979). Atlas de histología normal : con 114 láminas originales encolores que reproducen 207 campos microscópicos combinados (7ª ed.). Buenos Aires: El Ateneo. Catàleg
  • Gartner, Leslie P. (2018). Histología : (7ª edición). L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Hall, John E (2016). Tratado de fisiología médica : (13a ed.). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Ham, Arthur W., Cormack, David H. (1980). Tratado de histología (8ª ed.). México [etc.]: Interamericana. Catàleg
  • Junqueira, Luiz Carlos Uchõa (2015 ). Histología básica : texto y atlas (12ª ed.). México: Editorial Medica Panamericana. Catàleg
  • Krstic, Radivoj V. (1994). Human microscopic anatomy : an atlas for students ofmedicine and biology (Corrected 2nd print.). Berlin [etc.]: Springer-Verlag. Catàleg
  • Kühnel, Wolfgang (cop. 2003 ). Color atlas of cytology, histology, and microscopic anatomy (4th ed., rev. and enl.). New York: Thieme. Catàleg
  • Larsen, William J. (cop. 2003 ). Embriología humana . Barcelona [etc]: Elsevier Science. Catàleg
  • Latarjet, M. (cop. 2004-2005 ). Anatomía humana (4ª ed. /|b[director:] Eduardo Adrián Pró). Buenos Aires [etc.]: Médica Panamericana. Catàleg
  • Latarjet, M (2004-2005 ). Anatomía humana (4a ed. /|bdirector: Eduardo Adrián Pró). Buenos Aires [etc.]: Médica Panamericana. Recuperat 11-03-2019, a http://www.medicapanamericana.com/VisorEbookV2/Ebook/9789500605854 Catàleg
  • Lowe, J. S (2015). Stevens y Lowe histología humana (4a ed.). Barcelona [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Maillet, Marc (1980). Histología e histofisiología humanas. Madrid: AC. Catàleg
  • Martín, Valentín (cop. 2007 ). Organografía microscópica (2ª ed.). [S.l.: s.n.]. Catàleg
  • Moore, Keith L. (2016). Embriología clínica :. Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Moore, Keith L. (2017). Anatomía con orientación clínica / (8a edición). L'Hospitalet de Llobregat: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Netter, Frank H (2015). Atlas de anatomía humana (6a ed.). Barcelona: Elsevier, a https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliotecaudg-ebooks/detail.action?docID=3429728 Catàleg
  • Netter, Frank H (2015). Atlas de anatomía humana (6a ed.). Barcelona: Elsevier Masson. Catàleg
  • Paniagua Gómez-Álvarez, Ricardo (2007 ). Citología e histología vegetal y animal (4a ed.). Madrid [etc.]: McGraw-Hill/Interamericana. Catàleg
  • Platzer, Werner (2017-2018). Atlas de anatomía : (11a edición corregida y ampliada). Madrid: Médica Panamericana. Catàleg
  • Rohen, Johannes W (2015). Atlas de anatomía humana : (8a ed.). Barcelona [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Rouvière, H (2005). Anatomía humana : (11 ed.). Barcelona: Masson. Catàleg
  • Sadler, T. W (2016). Langman embriología médica (13a ed.). Barcelona: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Schünke, Michael (cop. 2015 ). Prometheus : texto y atlas de anatomía (3a ed.). Madrid: Médica Panamericana. Catàleg
  • Snell, Richard S. (2019). Snell anatomía clínica por regiones (10ª edición). L'Hospitalet de Llobregat: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Sobotta, Johannes, Welsch, Ulrich (cop. 1999). Histología (5ª ed.). Madrid: Marban. Catàleg
  • Sobotta, Johannes (2019). Atlas de anatomía humana (24a edición). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Williams, Peter L. Gray, Henry Bannister, Lawrence H. (DL 2001 ). Anatomía de Gray : bases anatómicas de la medicina y la cirugía . Barcelona [etc.]: Harcourt. Catàleg
  • Young, Barbara (cop. 2014 ). Wheater histología funcional : texto y atlas en color : 6a edición (6a ed.). Barcelona [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Anatomy.tv (Primal Pictures). Recuperat 11/03/2019, a http://www.anatomy.tv/default.aspx

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Sessions d'ABP Es valorarà mitjançant qüestionari estandarditzat segons els criteris establerts per la Faculat de Medicina. 40 No
Avaluació Continuada d'Unitats de Coneixement L'Avaluació Continuada serà de tipus FORMATIU. Es faran tres proves corresponents a les Unitats de Coneixement 1, 2, 3-4. Cada prova consistirà en un examen d'elecció múltiple on line. Aquestes proves seran comentades amb posterioritat per facilitar feed-back a l'alumne.
Aquesta avaluació parcial continuada no serà eliminatòria de matèria.
0 No
Avaluació tipus ABP L’AVALUACIÓ BASADA EN PROBLEMES es farà al final del mòdul mitjançant un examen realitzat en dos temps. En el primer temps l'alumne haurà d'analitzar raonadament els casos problema proporcionats, mostrant la comprensió dels conceptes bàsics de les àrees d'anatomia, histologia i fisiologia que fonamenten la presentació del cas i seguint les preguntes guia que es proporcionen. L'alumne haurà d'escollir un dels problemes, sobre el qual se li faran preguntes en el segon temps de l'examen. Cadascuna de les dues parts de l'examen ABP ponderen un 50% de la nota final d'aquest examen. 20
Avaluació GLOBAL TEÒRICO-PRÀCTICA Aquesta avaluació comptarà amb una part de continguts teòrics i una part de coneixement pràctics.
L’AVALUACIÓ DE CONTINGUTS TEÒRICS es basarà en una prova d'elecció múltiple (100 preguntes) per avaluar l’assoliment dels continguts globals del mòdul. L'AVALUACIÓ DE CONTINGUTS PRÀCTICS es farà mitjançant examen escrit que valorarà habilitats i coneixements pràctics de fisiologia, habilitats de reconeixement i identificació sobre preparacions anatòmiques, imatges radiològiques i preparacions histològiques.
40

Qualificació

Per a la qualificació del mòdul, el 40% de la nota correspondrà a l'AVALUACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ de l'alumne en les sessions ABP, el 20% correspondrà a l'AVALUACIÓ TIPUS ABP, i el 40% s'obtindrà mitjançant l'AVALUACIÓ TEÒRICO-PRÀCTICA.

En l'AVALUACIÓ TEORICOPRÀCTICA, el 25% de la nota correspondrà a l'avaluació teòrica global del mòdul i el 15% a l'avaluació global pràctica.

Per poder aplicar els percentatges d’avaluació i obtenir la qualificació final del mòdul, ÉS NECESSARI que l'alumne obtingui una NOTA MÍNIMA de 5 a cadascun dels tres blocs (avaluació de les sessions d’ABP, examen tipus ABP i avaluació teoricopràctica).

Si no s’obté aquesta nota en algun/s dels blocs es considerarà que l'alumne NO SUPERA el mòdul. En aquest cas pels blocs d’Avaluació Basada en Problemes (examen tipus ABP) i Avaluació Teòrico-Pràctica, l’alumne podrà presentar-se a una AVALUACIÓ de RECUPERACIÓ (dintre del periode que marca el calendari oficial) en la que igualment caldrà que superi, en cadascun dels d’ells, una nota mínima de 5.
L’AVALUACIÓ DE SESSIONS d’ABP NO ÉS RECUPERABLE, donat que és una avaluació continuada de la participació en aquestes sessions que es realitza al llarg del mòdul.

La convocatòria de recuperació només donarà dret a obtenir una qualificació numèrica de 5 a la part suspesa. Al mateix temps, només podran presentar-se a aquesta convocatòria aquells alumnes que, havent realitzat les proves d'avaluació presencials ordinàries del mòdul, no l'hagin superat.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota global de NO PRESENTAT es reserva per aquells alumnes que no hagin vingut a cap de les proves d'avaluació. En cas que un alumne no es presenti a una o més de les proves d'avaluació, tindrà en aquesta/es la qualificació de 0, per tal de poder aplicar els percentatges a la resta de notes del mòdul.

Avaluació única:
L’avaluació única que s’aplicarà al present mòdul serà l’anomenada “avaluació alternativa” aprovada en Comissió de Govern de la Facultat de Medicina del dia 22 de novembre de 2019, que en resum estableix:

1. Els mòduls disposaran d’una avaluació alternativa de manera que els i les estudiants que així ho vulguin puguin continuar l’avaluació vigent.

2. Els i les estudiants que ho desitgin es podran acollir a l’avaluació alternativa, mitjançant comunicació presentada al registre de la Secretaria Acadèmica, fent constar en l’imprès corresponent els mòduls en què s’acolliran a l’esmentada avaluació alternativa. No s’hi podran acollir els i les estudiants que ja s’hagin presentat a les avaluacions realitzades.

3. El termini per presentar la comunicació finalitzarà 24 hores abans de les dates d’avaluació establertes, i s’entén que la decisió presa no es podrà rectificar.

4. La Secretaria Acadèmica informarà els coordinadors de mòduls de quins estudiants s’han acollit a l’avaluació alternativa.

5. Les dates de l’avaluació continuada de tots els mòduls seguiran el calendari establert.

6. Avaluació alternativa:

6.1 En el cas que l’estudiant hagi assistit a un nombre igual o superior als 2/3 de les sessions ABP del mòdul corresponent i que no hagi comunicat res en sentit contrari, les tutories ABP seran avaluades.

6.2 El tutor o tutora de l’ABP, mitjançant el registre d’assistència, podrà indicar a l’estudiant, si aquest ho sol·licita, l’acompliment de l’assistència dels 2/3 de les sessions.

6.3 Les absències justificades a les sessions ABP seran considerades dins dels 2/3 esmentats.

6.4. En el cas que l’estudiant hagi assistit a un nombre inferior als 2/3 de les sessions ABP d’un mòdul, les tutories no seran avaluades. En aquest cas, les diferents tipologies d’avaluació es ponderaran tal com segueix:
• Examen ABP (1a i 2a part): = 33,4% de la nota final
• Altres tipus d’examen (test, preguntes curtes, pràctic, etc.): = 66,6 % de la nota final

6.7. Les avaluacions alternatives es faran en dates indicades pel coordinador o coordinadora de cada mòdul, que haurà de vetllar per interferir el mínim possible en l’activitat acadèmica dels estudiants en altres mòduls de la titulació. Així mateix, les dates s’hauran de fixar amb prou antelació per realitzar les avaluacions i les recuperacions corresponents respectant els terminis de generació i tancament d’actes.

7. En ambdues situacions, la qualificació final dependrà de la superació per separat de cadascuna de les parts avaluades.

En base a aquesta normativa de Facultat de Medicina, l’avaluació única del present mòdul s’aplicarà a aquells estudiants que ho demanin, i consistirà en les mateixes proves d’avaluació que l’avaluació continuada, i en els mateixos dies d’avaluació, tant per a la convocatòria ordinària com per a la de recuperació.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Les tutories amb els docents del mòdul es podran realitzar mitjançant les següents vies:

(a) Presencial: s’haurà de demanar cita prèvia amb el corresponent docent, mitjançant enviament d’un missatge a l’adreça institucional del correu-e (nom.cognom@udg.edu), indicant el motiu de la tutoria i si aquesta serà individual o grupal. Els docents respondran concretant el dia, hora i lloc de la tutoria presencial. Per raons de seguretat, els docents podran limitar l’aforament de la tutoria grupal.

(b) No presencial amb el docent: s’haurà de demanar cita prèvia amb el corresponent docent, mitjançant enviament d’un missatge a l’adreça institucional del correu-e (nom.cognom@udg.edu), indicant el motiu de la tutoria i si aquesta serà individual o grupal. Els docents respondran concretant el dia i hora que la tutoria es farà i seran els responsables d'enviar l'enllaç de la videoconferència.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

La comunicació i interacció amb els estudiants es farà mitjançant les següents vies:

(a) Fòrum de preguntes: s’habilita en el moodle de l’assignatura un fòrum per a cada àrea de coneixement (Anatomia, Histologia, Fisiologia) on l’alumne pot fer les preguntes oportunes i específiques de coneixement d’aquestes tres àrees i on rebrà les respostes dels docents.

(b) Interacció directe presencial: els estudiants podran comunicar-se directament amb els docents en els moments que es facin activitats docents presencials. Tanmateix, podran fer una reunió amb el corresponent docent mitjançant cita prèvia demanada al correu-e del docent.

(c) Interacció no presencial: els estudiants podran comunicar-se de forma no presencial amb el docent mitjançant correu-e o per videoconferència amb enllaç “google-meet” amb petició prèvia al docent pel fòrum o per correu-e.

Observacions

Els objectius de coneixement que l'alumne ha d'assolir durant el mòdul estaran disponibles en la GUIA DOCENT del mòdul que podeu trobar al moodle de l'assignatura. .

Els tallers pràctics d'anatomia es faran a la sala de dissecció i és condició obligada el que l'alumne porti bata i guants, i hagi signat el document de confidencialitat. Al mateix temps, es recomana que els alumnes portin sabates tancades i vestimenta adequada. Es recomanable portar a les sessions taller un atlas fotogràfic d'anatomia.

Se seguiran les recomonacions de seguretat relacionades amb la COVId19 que estiguin establertes en el moment.


Organització de les sessions pràctiques de diagnòstic histològic
- Per a la realització de les pràctiques haureu de portar llapís, goma i el guió de pràctiques.
- El guions de practiques per cada una de les unitats de coneixement es penjaran com a material-recurs a cada una de elles.

Les pràctiques d'histologia al laboratori de microscòpia es complementaran amb l'utilització del material de Pràctiques Digitals de Microscòpia: Martín, Valentín; Pascó, Josep. ORGANOGRAFIA MICROSCÒPICA DVD-ROM.

Webs d’interès d’histologia
***Histología en SIU SOM. Facultad de Medicina de la Universidad del sur de Illinois. http://www.siumed.edu/~dking2/index.htm Amb bones definicions conceptuals interactives i esquemes, algunes animacions. Bona col•lecció de diapositives. Preguntes d’autoevalució.
*** Histología Online. Universidad de Medicina y Odontología de New Jersey. Facultad de Medicina Osteopática. http://www3.umdnj.edu/histsweb/ Molt bona. Atlas amb diferents ex de teixits a dif òrgans Micrografies excel•lents. Introd als diferents teixits. Guia d’utilització del MO. Preguntes d’autoevaluació.
(atenció en aquests moments no accessible del tot, només: http://som.umdnj.edu/histology/labindex.html)
*** Microanatomy Web Atlas. University of Texas Medical Branch. http://cellbio.utmb.edu/microanatomy/ Atlas d’histologia normal. Molt complert, detallat en organografia microscòpica. Breu guia d’estudi (més extensa en tx epitelial i biologia cel.lular d’orgànuls). Preguntes d’autoevaluació en interpretació d’imatges i qüestionaris sobre aspectes relacionats.
** Interactive Histology Atlas. University of Oklahoma Health Sciences Center http://w3.ouhsc.edu/histology/ Col.lecció de diapositives amb bona identificació d’estructures i bona organització conceptual.
* Recursos d’histologia i anatomia de la Universitat de Wisconsin.
http://www.anatomy.wisc.edu/teaching.html Bona col.lecció de diapositives. No molt àgil a l’hora de seleccionar-les.
* The JayDoc HistoWeb. The University of Kansas.
http://www.kumc.edu/instruction/medicine/anatomy/histoweb/ Col.lecció de diapositives d’histologia normal amb peus de figura i una breu introducció per cada teixit.
*** La Casilla de Diapositivas Virtuales. Universidad de Iowa.
http://www.path.uiowa.edu/virtualslidebox/ Microscopi virtual molt interessant, amb una bona col.lecció de diapositives d’histologia, organografia microscòpica i histopatologia. És necessari instal•lar Java.
** WebMic and Companion Manual of Histology Exercises. Medical University of South Carolina. http://people.musc.edu/~vslide/webmic/allgspez/WebMicGenOrg.html Microscopi virtual amb col.lecció de diapositives d’histologia bàsica i organogràfica. Com a microscopi virtual faltaria una mica d’agilitat.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
ESCENARI DE TANCAMENT TOTAL:
Les activitats programades a la fitxa de l’assignatura s’organitzaran de la següent manera:

SESSIONS ABP.-
Es mantenen les sessions ABP programades al calendari i es faran de forma no presencial. La organització d’aquestes sessions serà la següent:

Abans de la primera sessió del cas problema:
El tutor/a crearà una carpeta a un entorn com Google Drive o Dropbox que compartirà amb els/les alumnes del seu grup.
El tutor/a crearà una reunió virtual a través d’alguna de les plataformes que la UdG ens posa a l’abast. El professorat establirà l’horari de les sessions d’acord amb el grup, que no haurà de ser obligatòriament en la mateixa franja que estaven programades en la docència presencial. Es proposa agilitzar al màxim aquestes sessions i fer-les més curtes i profitoses per no sobrecarregar la xarxa
Primera sessió:
El dia d’abans de la primera sessió ABP us penjarem el cas problema a la carpeta compartida i a Moodle. De forma organitzada procurarem comentar el cas i decidir els objectius que treballarem per la següent sessió. Els objectius que cadascú treballi es compartiran al Drive abans de l’inici de la segona sessió.
Segona i tercera sessions:
Cadascun/a dels membres del grup anirà intervenint i comentant el material compartit.. Abans de finalitzar la segona sessió us enviarem els objectius del problema.

CLASSES MAGISTRALS.-
El professorat que te assignada cadascuna de les classes magistrals es farà responsable de posar a l’abast dels estudiants, mitjançant Moodle, material per facilitar la comprensió dels objectius corresponents a aquestes activitats i facilitar el seguiment de manera no presencial. Cada docent aportarà el material que consideri més adient en cada cas. Aquesta informació s’anirà posant a l’abast de l’alumnat de forma progressiva seguint l’ordre i la seqüència que estava establert a l’horari oficial de l’assignatura.

TALLERS PRÀCTICS.-
El professorat responsable de cadascuna d’aquestes activitats programades us farem arribar via Moodle material o eines virtuals que siguin d’utilitat per cobrir aquests objectius d’aprenentatge més pràctics (tutorials, imatges, enllaços...).

ESCENARI D'OBERTURA DE CENTRES DOCENTS AMB AFORAMENT LIMITAT I MESURES SANITÀRIES DE SEGURETAT:
Les sessions magistrals es faran amb presencialitat del professor i un número d'alumnes que contemplin l'aforament dels espais i les mesures de seguretat individual i grupal que indiquin les autoritats. La resta d'alumnes rebran de forma síncrona la llicó mitjançant streaming utilitzant les eines tècniques que proporcioni el centre.

Les pràctiques de laboratori es faran presencials dividint els alumnes en grups segons l'aforament del laboratori i les mesures de seguretat que indiquin les autoritats.

Les sessions ABP es faran mitjançant videoconferència grupal seguint la mateixa dinàmica descrita a l'escenari de tancament total.

ESCENARI D'OBERTURA DE CENTRES DOCENTS SENSE RESTRICCIONS
Totes les activitats es faran presencials al centre docent segons el calendari i horaris establerts per la coordinació del centre.

TRACTAMENT D'ESTUDIANTS VULNERABLES O EN CONFINAMENT TEMPORAL
Aquests estudiants podran seguir totes les activitats docents programades de manera virtual en qualsevol dels escenaris. En el cas de les activitats pràctiques, si no es disposa de les eines tècniques per fer aquest seguiment de forma virtual, aquests alumnes rebran aquesta docència de igual manera que en l'escenari de tancament total del centre.

Modificació de l'avaluació:
ESCENARI DE TANCAMENT TOTAL:
En referència a l’Avaluació Continuada de les Unitats de Coneixement es continuarà fent mitjançant exàmens on line d’autoavaluació que es programaran seguint el calendari oficial.
Un cop realitzada aquesta activitat (que no te repercussió a la nota final), l’estudiant utilitzarà el fòrum de preguntes de cada àrea per fer arribar al professorat responsable del temari impartit en la Unitat de Coneixement aquells dubtes que hagin pogut sortir en el moment de resoldre el qüestionari d’autoavaluació. Aquests dubtes es resoldran en un termini raonable durant les 48 hores posteriors a la realització de l’examen.

En referencia a les activitats d’avaluació amb repercussió sobre la nota de l’estudiant:
1. Es mantindran els percentatges que consten a la fitxa de l’assignatura:
a. avaluació del treball a les sessions ABP: 40%
b. examen sobre casos problema (examen ABP): 20%
c. avaluació teòrico-pràctica: 40% (25% teoria i 15% pràctic)
2. Es mantindrà la necessitat d’obtenir una nota mínima de 5.0 en cadascuna d’aquestes tres parts per poder aplicar els percentatges en la nota final
3. En cas de no superar aquesta nota en els blocs b. o c. l’alumnat tindrà dret a un examen de recuperació. L’avaluació del treball en sessions ABP no serà recuperable en cas de nota < a 5.
4. Aquestes activitats d’avaluació es faran seguint el calendar d’exàmens aprovat per consell d’estudis.
Quan al model d’examen, tant l’examen ABP com l’examen teòrico-pràctic es faran de forma no presencial mitjançant la plataforma moodle. L’examen ABP constarà de dues parts tal com estava previst a la fitxa de l’assignatura. A la primera part l’alumne respondrà a preguntes guiades de raonament i escollirà un dels casos; sobre el cas escollit se li faran preguntes en la segona part de l’examen ABP. L’examen teòrico pràctic seguirà el model de l’autoavaluació on line amb preguntes d’elecció múltiple de les tres àrees de coneixement, al qual s’hi afegiran preguntes d’elecció múltiple i/o de resposta breu que faran referència als objectius de coneixement dels tallers pràctics que s’hagin treballat de forma no presencial.

ESCENARI DE SEMIPRESENCIALITAT
Es mantenen les mateixes tipologies d'examen descrites, així com els percentatges sobre la nota.

En aquest escenari els examens seran presencials seguint les normes d'aforament limitat i de seguretat individual i col·lectiva marcades per les autoritats.



Tutoria i comunicació:
La comunicació entre professorat i alumnat serà mitjançant la plataforma Moodle. S’utilitzaran els avisos i noticies i el correu electrònic.
Tots els alumnes tenen un/s tutor/s o tutora/es d’ABP assignats/ades per la coordinació d’estudis. Aquesta persona serà l’interlocutor inicial per qualsevol qüestió relacionada amb les tutories ABP. En cas de dubtes que el tutor/a no pugui resoldre l’alumne contactarà amb professorat de l’àrea de coneixement a la qual fa referència el dubte. Per això s’utilitzarà preferentment el fòrum de dubtes que tenim creat a cada àrea o, si és necessari, mitjançant correu electrònic dirigit a aquest docent (el tutor/a pot orientar l’alumne sobre la persona més indicada per resoldre aquella qüestió).
S’aconsella ser conscient que el professorat pot necessitar un temps per donar resposta a les qüestions que es puguin plantejar.