Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Orígen i evolució del federalisme. Tipus de federalismes. Estudi d'alguns dels principals Estats federals. Problemes contemporanis del federalisme i de les federacions.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
MIGUEL ANGEL CABELLOS ESPIERREZ  / ANA MARIA PLA BOIX
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (50%)

Competències

  • CG1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenament jurídic
  • CG1. Seleccionar, comprendre, analitzar i avaluar críticament la informació
  • CG2. Conèixer les tècniques informàtiques d'obtenció d'informació jurídica bàsica: bases de dades de legislació, jurisprudència i bibliografia.
  • CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
  • CG3. Seleccionar, analitzar i avaluar críticament la informació
  • CG4. Llegir i interpretar textos jurídics pertanyents a les diferents branques de l'ordenament jurídic
  • CG4. Capacitat de comunicació oral i escrita
  • CG4. Analitzar situacions complexes i dissenyar estratègies per a la seva solució
  • CG5. Redactar correctament textos jurídics.
  • CG5. Comunicar-se correctament de manera oral i escrita
  • CG6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenament jurídic
  • CG6. Aprendre de manera autònoma
  • CG7. Conèixer una llengua estrangera
  • CG7. Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació aplicades a l'àmbit d'estudi
  • CG8. Aprendre de manera autònoma
  • CG8. Treballar en equip
  • CG9. Treballar en equip
  • CG10. Desenvolupar i sostenir en públic un discurs jurídic
  • CG11. Comprendre les funcions socials del dret com a instrument de govern de les societats modernes
  • CE1. Comprendre les principals teories i enfocaments de les Ciències Polítiques i de l'Administració
  • CE2. Comprendre l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics
  • CE3. Comparar i avaluar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics
  • CE1. Avaluar els costos i la sostenibilitat de les propostes legislatives i de determinades solucions doctrinals i jurisprudencials
  • CE4. Realitzar anàlisis comparatives i avaluar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
  • CE5. Identificar i tenir capacitat d'aplicar els fonaments de la política comparada
  • CE6. Identificar i valorar els aspectes essencials de la política internacional
  • CE8. Identificar i valorar la dimensió històrica dels processos polítics i socials
  • CE9. Reconèixer i analitzar el comportament dels actors polítics i socials
  • CE9. Comprendre l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells
  • CE11. Analitzar i interpretar la realitat social i les situacions de canvi polític i social
  • CE20. Identificar el Dret com a producte històric i reconèixer, en la seva gènesi i conjunt, les principals institucions jurídiques

Continguts

1. TEMA 1. SORGIMENT I EVOLUCIÓ DEL FEDERALISME

          1.1. Confederació, Federació i Estat regional. La categoria d’Estat compost.

          1.2. Els elements de l’autonomia política. Autogovern i participació. Cooperació i conflicte en els sistemes federals.

          1.3. Avantatges i problemes actuals del federalisme.

2. TEMA 2. EL FEDERALISME AL CANADÀ

          2.1. Gènesi i evolució històrica del federalisme a Canadà. Característiques bàsiques del model federal canadenc.

          2.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Les províncies i territoris: especial referència al cas de Quebec. El règim de distribució de competències.

          2.3. Perspectives actuals del federalisme canadenc.

3. TEMA 3. EL FEDERALISME A BÈLGICA

          3.1. Antecedents històrics: el procés de federalització de l’Estat a Bèlgica. Característiques bàsiques del model federal belga; un model en crisi constant?

          3.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Les comunitats i regions. Les tècniques de distribució competencial.

          3.3. Perspectives actuals del federalisme a Bèlgica.

4. TEMA 4. EL FEDERALISME A SUÏSSA

          4.1. Antecedents i evolució de la Confederació helvètica. Característiques bàsiques del model federal suís.

          4.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els cantons. El règim de distribució competencial.

          4.3. Perspectives actuals del federalisme helvètic.

5. TEMA 5. EL FEDERALISME ALS ESTATS UNITS

          5.1. Característiques del federalisme als EUA. El debat entre federalistes i antifederalistes i el paper essencial del Tribunal Suprem en la seva evolució.

          5.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els Estats. La distribució competencial: del federalisme competitiu al federalisme cooperatiu.

          5.3. Perspectives actuals del federalisme als EUA.

6. TEMA 6. EL FEDERALISME A ALEMANYA

          6.1. Sorgiment i caràcters del federalisme alemany.

          6.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els Länder. La pèrdua de poder polític d’aquests i la seva participació al Bundesrat. La distribució competencial i les reformes del federalisme alemany.

          6.3. Perspectives actuals del federalisme a Alemanya.

7. TEMA 7. ÉS ESPANYA UN ESTAT FEDERAL?

          7.1. Característiques de l'Estat autonòmic. Constitució, Estatuts i model territorial.

          7.2. Problemes actuals: recentralització de les competències, insuficiència de les relacions intergovernamentals, inutilitat del Senat, problemes de finançament, dificultats per a reformar la Constitució.

          7.3. Perspectives de l'Estat autonòmic després de les últimes reformes estatutàries, i en el marc de l'actual crisi econòmica.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Lectura / comentari de textos 2,00 39,00 0 41,00
Sessió expositiva 14,00 0 0 14,00
Sessió pràctica 5,00 15,00 0 20,00
Total 21,00 54,00 0 75

Bibliografia

  • Anderson, George (2008). Federalisme: una introducció. . Recuperat , a http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/FC_Federalisme.pdf
  • Argullol, Enric / Velasco, Clara (dirs.) (2011). Instituciones y competencias en los Estados descentralizados. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. Recuperat , a http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/IEA_76_esp.pdf
  • Solozábal Echavarria, Juan José (coord.) (2014). La Reforma federal : España y sus siete espejos. Biblioteca Nueva. Catàleg
  • Watts, Ronald (2006). Sistemas federales comparados. Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Gagnon Alain-G.; Tremblay, Arjun (2020). Federalism and National Diversity in the 21st Century (2020). Palgrave McMillan.
  • Caamaño Domínguez, Francisco (2014). Democracia federal : apuntes sobre España. Madrid: Turpial. Catàleg
  • Aja Fernández, Eliseo (2014). Estado autonómico y reforma federal. Madrid: Alianza Editorial. Catàleg
  • Kincaid, John (2009). Introducció (pàgs. 9-47) . Dins (Ed.), Madison, J., Hamilton, A., i Jay, J.: El Federalista. . Recuperat , a http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/CF_Federalista.pdf
  • Tarr, Alan (2009). Introducció (pàgs. 7-38). Dins (Ed.), Calhoun, L., Discurs sobre la Constitució i el Govern dels Estats Units. . Recuperat , a http://www.gencat.cat/drep/iea/pdfs/CF_DiscursConstGov.pdf Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Comentaris de text: es realitzaran dos comentaris de text en el marc de l'avaluació continuada. Cada un d'ells suposarà el 50% de la nota de l'avaluació continuada. És necessari lliurar tots dos. Es valoraran la claredat expositiva, la capacitat d'argumentar, la correcta comprensió dels textos i la capacitat d'analitzar-los adequadament, així com la correcció de les respostes donades a les diverses preguntes. 100 No

Qualificació

SISTEMA D'AVALUACIÓ CONTINUADA

A) En el sistema d'avaluació continuada la nota s'obtindrà a partir de dues proves escrites, cada una d'elles consistent en un comentari de text amb diverses preguntes. Cada una de les dues proves valdrà el 50% de la nota. Els professors faran arribar prèviament als alumnes els materials que, si escau, aquests hagin d'emprar durant les proves, i que hauran de llegir i portar a classe els dies en els que aquestes es facin.

Llevat que els professors indiquin una altra cosa, les proves es faran presencialment a classe, els dies que s'indicaran en el calendari de l'assignatura i que es donaran a conèixer el primer dia de curs. Per tant, per cursar aquesta assignatura seguint l'avaluació continuada, cal que l'alumne s'asseguri de que l'horari de classes d'aquesta assignatura no li coincideix amb el d'altres assignatures o activitats que li impedeixin assistir els dies i hores de realització dels comentaris de text a classe.

B) És necessari lliurar els dos comentaris de text per poder optar a a superar l'assignatura a l'avaluació continuada. Si un alumne només lliura un dels dos comentaris o bé no lliura cap, la seva nota de l'avaluació continuada serà de no presentat, i haurà d'anar a l'examen final de recuperació (vegeu apartat C).

C) Per a aquells alumnes que no superin l'assignatura per la via de l'avaluació continuada hi haurà un examen teòric final de recuperació, que tindrà com a objecte tot el programa de l'assignatura, i que valdrà el 100% de la nota de l'assignatura.

Aquest examen teòric final de recuperació només el podran fer els esmentats alumnes que no hagin superat l'assignatura a través de l'avaluació continuada. En conseqüència, no es corregirà ni s'avaluarà cap examen de recuperació fet per un alumne que ja hagués superat l'assignatura per la via de l'avaluació continuada.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació de “No Presentat” procedirà quan l’alumne, no havent superat l'assignatura per la via de l'avaluació continuada, no es presenti després a l'examen teòric final de recuperació, en la data oficial que es fixi en el calendari d'exàmens aprovat per la Facultat. Igualment procedirà en el cas dels alumnes d’avaluació única que, havent suspès el primer examen (o no havent-se presentat), no es presentin a l’examen de recuperació.

Avaluació única:
SISTEMA D'AVALUACIÓ ÚNICA

A) Pels alumnes que optin per la via de l'avaluació única hi haurà un examen teòric que tindrà com a objecte tot el temari de l'assignatura, la nota del qual valdrà el 100% de la nota de l'assignatura. Aquest examen es farà el darrer dia de classe presencial.

B) Pels alumnes que no aprovin l'esmentat examen o no es presentin, hi haurà un examen teòric final de recuperació, de les mateixes característiques que l'anterior, i que valdrà el 100% de la nota de l'assignatura. Aquest examen de recuperació es farà en la data que indiqui el calendari oficial d'exàmens de la facultat.

C) Només podran acollir-se a aquest sistema els alumnes que ho hagin demanat a la Secretaria de la Facultat utilitzant el procediment que aquesta estableixi i sempre dintre del termini que aquesta fixi. En cap cas s’hi podrà acollir la resta d’alumnes, que queden per tant adscrits al sistema ordinari d’avaluació continuada. Si quan s'obri el període per demanar acollir-se a aquest sistema ja s'hagués fet alguna activitat d'avaluació del sistema d'avaluació continuada, el fet que un alumne s'aculli al sistema d'avaluació única farà que automàticament quedi sense efecte i no es tingui en compte qualsevol nota anterior que hagués obtingut a l'altre sistema.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una nota final mínima de 5.0 sobre 10, com a resultat de l'aplicació de les regles del sistema d'avaluació descrites en el programa, tant en el cas de l'avaluació continuada com de l'avaluació única.

Tutoria

Els alumnes poden demanar per correu electrònic tutories amb els professors.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Els alumnes poden contactar amb els professors per correu electrònic per plantejar qualsevol dubte que tinguin, demanar tutoria, etc.

Observacions

-Per a cada tema concret podrà aconsellar-se bibliografia específica.

-En funció de com estigui la situació sanitària al segon semestre la presencialitat podria veure's limitada, podent-se establir en tal cas, pel que fa a la docència, un sistema mixt (presencial i online) o fins i tot, en funció de les circumstàncies de cada moment, un sistema de docència totalment online. Si aquest fos el cas, els professors informarien als alumnes de com es durà a terme la docència i de la distribució temporal d'activitats presencials i activitats online en funció del sistema que s'adopti, així com de les variacions que, segons com es desenvolupi el semestre, sigui necessari anar aplicant al llarg d'aquest.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
MODIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS NO AVALUABLES EN CAS D'IMPOSSIBILITAT DE FER CLASSE PRESENCIAL:

En cas de no poder-se realitzar docència presencial durant algun període de temps, els professors adequaran durant el mateix les activitats no avaluables a aquesta situació proporcionant als alumnes a través del Moodle els materials necessaris. Pel que fa a les activitats avaluables, vegeu el proper apartat.

Modificació de l'avaluació:
MODIFICACIÓ DE L'AVALUACIÓ EN CAS D'IMPOSSIBILITAT DE FER CLASSE PRESENCIAL:

1) Avaluació continuada

En el cas que en la data prevista per a la realització i lliurament de qualsevol dels dos comentaris de text no fos possible realitzar-lo/s presencialment per no estar permès a causa de raons sanitàries, es lliurarà/n a través del Moodle. Amb anterioritat, els professors indicaran als alumnes en el Moodle els materials que hauran de llegir i estudiar. Els professors indicaran el període temporal dintre del qual els alumnes hagin de lliurar el corresponent comentari al Moodle.

Pel que fa a l'examen final de recuperació previst pels alumnes que no hagin aprovat per avaluació continuada, si no es pot realitzar presencialment per no estar permès a causa de raons sanitàries, l'examen serà realitzat a través del Moodle. Amb anterioritat, els professors indicaran als alumnes en el Moodle les pautes necessàries per tal de preparar l'examen. El dia fixat per a l'examen l'alumne el realitzarà al Moodle a través del sistema que es determini (lliurament de tasca, qüestionari, etc.) sempre dintre de la franja temporal que es fixi per a la realització i lliurament de l'examen, no admetent-se lliuraments ni fora de termini ni per altra via que no sigui el lliurament al Moodle.

2) Avaluació única

Cas que, per les raons abans indicades, el primer examen o l'examen de recuperació (o tots dos) no es puguin realitzar presencialment, aleshores es faran al Moodle, el mateix dia i hora que tinguessin inicialment previstos. Les característiques de tots dos exàmens seran les mateixes que s'acaben d'indicar a l'anterior apartat per a l'examen de recuperació de l'avaluació continuada.

3) Normes comunes

Tota prova feta online tindrà, de cara al còmput de la nota final de l'assignatura, el mateix valor que tingués assignat segons el programa la prova a la que substitueixi, tant si aquesta prova pertanyia al sistema d'avaluació contínua com si pertanyia al d'avaluació única. Es mantenen pel demés l'estructura i totes les normes d'avaluació que recull per a tots dos sistemes d'avaluació el programa de l'assignatura.

La finalitat d'aquests exàmens és especialment que l'alumne, a més del seu coneixement del temari, pugui demostrar capacitat de reflexió, anàlisi i sistematització. Es valorarà especialment, en conseqüència, el coneixement teòric i pràctic de les matèries tractades, l'ús del llenguatge jurídic i de l'àmbit politològic, la capacitat de raonament i argumentació, la capacitat de sistematitzar i de síntesi, l'anàlisi i comprensió de textos jurídics i polítics, l’estructura de les respostes i el seu contingut global, la correcta identificació de les fonts de consulta alienes que s'utilitzin (tota còpia o plagi portarà a qualificar l'examen amb un zero) així com l'adequació als criteris formals i de contingut que en cada cas es fixin.

El fet que una concreta prova no pugui ser realitzada presencialment, i hagi de ser substituïda per una altra activitat en els termes abans indicats, només afecta a l'esmentada prova. Si més endavant hi hagués previstes altres proves, aquestes seran realitzades presencialment si en les dates corresponents això és viable.

Tutoria i comunicació:
Els alumnes poden contactar per mail amb els professors de l'assignatura per a qualsevol dubte que els pugui sorgir.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.