Dades generals

Curs acadèmic:
2019
Descripció:
Una història de les imatges i els edificis produits a l'Occident cristià al llarg de la Baixa Edat Mitjana (segles XI-XV) des de la perspectiva de la història de la cultura
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
JOAN MOLINA FIGUERAS
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (30%), Anglès (20%)

Competències

  • CG2- Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE42- Adquirir, interpretar i aplicar els fonaments de la teoria de l'art i el pensament estètic al coneixement integral i integrat del fet artístic
  • CE47- Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i / o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i del seu abast social

Continguts

1. Els estigmes de l'Edat Mitjana. 2. Només un romànic? De la diversitat geogràfica a la heterogenitat de fonts: l’eclecticisme estètic. Sobre els excessos taxonòmics. 3. Reforma litúrgica i arquitectura romànica (1000-1070). Cluny i el prestigi del món monàstic. Noves topografies templàries per l'Opus Dei. 4. Grans edificis del romànic (1070-s. XII). De Santiago de Compostela a Jerusalem 5. Entre el cel i l'infern. Formes, funcions i significats de l'escultura monumental (1070-1160). 6. Els tresors, meravelles sagrades (1080-1180). Perfils del gust estètic dels espectadors romànics. Objectes sagrats, objectes fascinants. 7. Quan els homes van voler arribar al Cel: l'època de les grans catedrals (1140-1270). El triomf de l'Església i de la monarquia. 8. L'apoteosi de les imatges (1140-1270). De la catedral a la cort, de l'escultura monumental al manuscrit devocional. 9. Itàlia i els renaixements abans del Renaixement. De Frederic II als Pisano. Roma, caput mundi. 10. I primi lumi? Tradició i innovació en els pintors del Trecento: de Duccio als germans Lorenzetti. Giotto i els ideals de l'espiritualitat baixmedieval. Programes àulics, programes cívics. 11. Art i devoció. Ojectes i imatges per resar, per meditar o per somiar. Mirades en clau femenina: de la reina Jeanne d'Evreux a la monja Cunegunda 12. La ciutat, espill del poder, metàfora del poderós. Transformacions urbanístiques i obres emblemàtiques a Avinyó, Praga i París (1330-1380). 13. Sang i roses. Col·leccionisme, luxe estètic i realisme visual a les corts dels Valois 14. El realisme simbòlic o la síntesi pictòrica en clau medieval dels mestres flamencs. Les al·legories de Jan van Eyck versus la historicitat de Masaccio 15. Més enllà de les fronteres convencionals. La fortuna històrica de la cultura artística medieval des l'època del Renaixement al segle XXI.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 34 51 85
Exposició dels estudiants 5 30 35
Lectura / comentari de textos 0 30 30
Total 39 111 150

Bibliografia

  • Belting, H (1987). L'arte e il suo pubblico.. Akal.
  • Castelnuovo, E. (1987). La Pittura in Italia. Il Duecento e il Trecento. . Torí: Electa.
  • Freedberg, David (2017). Iconoclasia :. Vitoria-Gasteiz: Sans Soleil Ediciones. Catàleg
  • Sauerländer, Willibald (1989). Lé Siècle des cathédrales :. [S.l.]: Gallimard. Catàleg
  • Toman, Rolf (1999). El Gótico :. Köln: Könemann. Catàleg
  • Toman, Rolf (1996). El Románico :. Colonia: Könemann. Catàleg
  • Sergi, Giuseppe (2002). Arti e storia nel Medioevo. Torino: G Einaudi. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes expositives Coneixement crític i sintètic de les manifestacions arquitectòniques i artístiques a l'Europa occidental durant la Baixa Edat Mitjana 60
Sortides de camp Capacitat sintètica, crítica i interdisciplinar a l'hora d'analitzar un peça o objecte 15
Classes participatives Capacitat sintètica, crítica i interdisciplinar a l'hora d'analitzar un peça o objecte 15
Analisi de casos Estudi pel reconeixement visual de les principals obres de la Baixa Edat Mitjana europea Identificació d'un seguit obres fonamentals de la Baixa Edat Mitjana 10

Qualificació

Coneixement crític i sintètic de les manifestacions arquitectòniques i artístiques a l'Europa occidental durant la Baixa Edat Mitjana

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Activitats i criteris d'avaluació

-Classes teòriques i seminaris sobre els temes del programa.
-Lectura dels llibres i articles que el professor consideri especialment rellevants. En aquest curs 2014-15 aquest apartat inclou el llibre de M. Camille, Arte gótico. Visiones gloriosas, i un dossier d'articles en pdf d'autors com ara M. Schapiro, E. Panofsky, P. L. Fermor, M. Bacci i altres.


Avaluació
-Exposició temari i comentari lectures. Prova escrita. Comentari d’un tema i de quatre diapositives (60% de la nota final).
-Estudi pel reconeixement d'obres. Identificació de 20 imatges (20% de la nota final)
-Una obra, un comentari (20% de la nota final). Treball escrit.


Per poder fer mitjana les notes de cadascuna d’aquestes proves hauran de ser superiors a 3.



1.Prova escrita

Tindrà dues parts. La primera serà un comentari d’un text escollit entre els articles i textos que composen el dossier.
La segona part consistirà en la identificació i el comentari anàliticohistòric d’un objecte, obra o imatge seleccionada entre totes aquelles que s’hauran projectat i comentat a les classes. Es pretén que el comentari, naturalment sintètic, analitzi qüestions relacionades amb l’obra escollida i el seu context històric, social i artístic.


2. Identificació d'imatges

Identificació de 20 obres: Nom de l'obra, de l'autor (si és conegut) i segle de realització.


3. Treball-comentari.

Cada alumne/a haurà de fer un treball de 3 fulles + bibliografia (extensió màxima) sobre un objecte o imatge de la Baixa Edat Mitjana. Preferentment, les peces s'hauran d'escollir entre un llistat d'obres conservades a diferents museus europeus.
Es valorarà la capacitat de síntesi a l'hora d'analitzar les particularitats més notables de la peça escollida, ja siguin qüestions tècniques, formals, iconogràfiques, funcionals, de context (autor, promotor) o, senzillament, aquelles relacionades amb la fortuna històrica o historiogràfica. En definitiva, es concedeix una notable llibertat metodològica i temàtica a l'hora d'enfocar el comentari. Això sí, sempre que es fagi amb rigor -cosa que implica la consulta de materials bibliogràfics- i que no perdi mai de vista que l'objectiu i objecte del comentari és l'obra sel•leccionada -el que suposa evitar caure en comentaris massa generals i imprecisos. El model, en definitiva, seria el d'una fitxa especialitzada de catàleg. Es valorarà la fluïdesa i articulació del discurs escrit.

En un full apart ha de constar la bibliografia consultada.