Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Estudi i anàlisi, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de la problemàtica del gust durant el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció en la segona meitat del segle XX, les estètiques relacionals a finals del XX i els fenòmens de la postproducció i el sampler a principis del segle XXI.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
FRANCISCO JAVIER ANTICH VALERO
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE42- Adquirir, interpretar i aplicar els fonaments de la teoria de l'art i el pensament estètic al coneixement integral i integrat del fet artístic

Continguts

1. BLOC 1. L'ESTÈTICA DE LA PRODUCCIÓ

2. Tema 1. L'artista davant del mirall: l'autoretrat, la signatura

3. Tema 2. L'artista com a artesà (Aristòtil)

4. Tema 3. Del Déu artífex (Bonaventura) a l'artista creador (Ficino, Pico, Bruno)

5. Tema 4. L'estètica del geni (Kant, Schiller)

6. Tema 5. L'artista com a "productor" (Benjamin) vs. l'artista com a "lloctinent" (Adorno)

7. Tema 6. La mort de l'autor (Barthes, Foucault)

8. Tema 7. La qüestió del testimoni: de la problemàtica de la Shoah als Estudis subalterns (Didi-Huberman, Spivak)

9. Tema 8. Noves figures autorals: del postproductor (Bourriaud) a l'artista col·leccionista, recolector o arxiver (Joan Fontcuberta)

10. BLOC 2. L'ESTÈTICA DE LA RECEPCIÓ

11. Tema 9. La irrupció de la problemàtica del gust (Hume)

12. Tema 10. Del jo al nosaltres: el judici estètic (Kant)

13. Tema 11. Mirar i pensar: el joc de les facultats (Schiller)

14. Tema 12. L'hermenèutica i el problema de la interpretació (Gadamer)

15. Tema 13. L'estètica de la recepció (Jauss, Iser) i l'estètica relacional (Bourriaud)

16. Tema 14. El problema de la visibilitat (Merleau-Ponty)

17. Tema 15. La mirada (Sartre, Lévinas, Lacan, Zizek)

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 1,00 20,00 1,00 22,00
Cerca i anàlisi d'informació 0 10,00 0 10,00
Elaboració individual de treballs 0 25,00 0 25,00
Lectura / comentari de textos 0 40,00 0 40,00
Sessió participativa 18,00 20,00 17,00 55,00
Total 19,00 115,00 18,00 152

Bibliografia

  • Bozal, Valeriano (1996). Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Madrid: Visor. Catàleg
  • Diego, Estrella de (2011). No soy yo. Autobiografía, performance y los nuevos espectadores. Madrid : Siruela . Catàleg
  • Amorós Blasco, Lorena (2005). Abismos de la mirada. La experiencia límite en el autoretrato último. Murcia: CENDEAC. Catàleg
  • Font, Domènec (2000). La última mirada: testamentos fílmicos. València: Ediciones de la Mirada. Catàleg
  • Said, Edward (2009). Sobre el estilo tardío. Música y literatura a contracorriente. Madrid : Debate. Catàleg
  • Adorno. Theodor W. (2003). Beethoven. Filosofía de la música. Madrid : Akal. Catàleg
  • Aristòtil (1982). Metafísica. Madrid : Gredos. Catàleg
  • Loba Fuentes, J. (1987). Principios de filosofía del arte griego. Barcelona: Anthropos. Catàleg
  • Chrétien, J.-L. (1997). Corps à corps. À l'écoute de l'oeuvre d'art. París: Minuit. Catàleg
  • Kant, Immanuel (2005). Crítica de la capacitat de jutjar. Barcelona: Edicions 62 . Catàleg
  • Schiller, Friedrich (1991). Escritos sobre estética. Madrid : Tecnos. Catàleg
  • Benjamin, Walter (1975). El autor como productor. Madrid : Taurus. Catàleg
  • Adorno. Theodor W. (2001). L'artista com a lloctinent. Dins (Ed.), Notes de literatura (, p. 7-35). Barcelona: Destino. Catàleg
  • Foucault, Michel (1999). "¿Qué es un autor?. Dins (Ed.), Entre filosofia y literatura (, p. 130-150). Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Didi-Huberman, Georges (2004). Imágenes pese a todo. Memoria visual del Holocausto. Barcelona: Paidós . Catàleg
  • Bourriaud, Nicholas (2007). Postproducción. Buenos Aires: Adriana Hidalgo. Catàleg
  • Fernández Porta, Eloy (2008). Homo Sampler. Tiempo y consumo en la era afterpop. Barcelona: Anagrama. Catàleg
  • Hume, David (1989). La norma del gusto y otros ensayos. Barcelona: Península. Catàleg
  • Descartes, René (1984). Tratado de las pasiones del alma. Barcelona: Planeta. Catàleg
  • Schiller, Friedrich (1983). Cartes sobre l'educació estètica de l'home. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (2006). Estética y hermenéutica. Madrid : Tecnos. Catàleg
  • Jauss, Hans Robert (2000). La historia de la literatura como provocación. Barcelona: Península. Catàleg
  • Jauss, Hans Robert (1992). Experiencia estética y hermenéutica literaria. Madrid : Taurus. Catàleg
  • Iser, Wolfgang (1978). Te Act of Reading. A Theory of Aesthetic Response. Baltimore: John Hopkins Univ. Press. Catàleg
  • Warning, Robert (1989). Estética de la recepción. Madrid : Visor. Catàleg
  • Mayoral, José Antonio (1987). Estética de la recepción. Madrid : Arco Libros. Catàleg
  • Bourriaud, Nicholas (2006). Estética relacional. Buenos Aires: Adriana Hidalgo. Catàleg
  • Merleau-Ponty, Maurice (1985). El ojo y el espíritu. Barcelona: Paidós . Catàleg
  • Jay, Martin (2007). Ojos abatidos. La denigración de la visión en el pensamiento francés del siglo X. Madrid : Akal. Catàleg
  • Crary, Jonathan (2008). Suspensiones de la percepción. Atención, espectáculo y cultura moderna. Madrid : Akal. Catàleg
  • Crary, Jonathan (2008). Las técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC. Catàleg
  • Stoichita, Victor (2005). Ver y no ver. La tematización de la mirada en la pintura impresionista. Madrid: Siruela . Catàleg
  • Sartre, Jean-Paul (1999). L'ésser i el no-res. Assaig d'ontologia fenomenològica. Barcelona: Edicions 62 . Catàleg
  • Lacan, Jacques (1990). Els quatre conceptes fonamentals de la psicoanàlisi. Barcelona: Edicions 62 . Catàleg
  • Zizek, Slavoj (2000). Mirando al sesgo. Una introducción a lacan a través de la cultura popular. Buenos Aires: Paidós . Catàleg
  • Benjamin, Walter (2005). Libro de los Pasajes. Madrid: Akal . Catàleg
  • Cixous, Hélène (2002). Deseo de escritura. Barcelona: Reverso . Catàleg
  • Derrida, Jacques (1997). Mal de archivo. Una impresión freudiana. Madrid: Trotta. Catàleg
  • Butler, Judith (2006). Deshacer el género. Barcelona: Paidós . Catàleg
  • Butler, Judith (2001). El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Mèxic: Paidós . Catàleg
  • Rancière, Jacques (2005). Sobre políticas estéticas. Barcelona: MACBA. Catàleg
  • Mignolo, Walter (2009). Modernologías. Artistas contemporáneos investigan la modernidad y el modernismo. Barcelona: MACBA. Catàleg
  • Diego, Estrella de (2008). Contra el mapa. Disturbios en la geografía colonial de occidente. Madrid: Siruela . Catàleg
  • Hustvedt, Siri (2007). Los misterios del triángulo. Barcelona: Circe. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes lectives [assistència i participació] Les classes lectives són participatives, a partir del treball de les lectures obligatòries de curs que els estudiants hauran d'haver realitzat prèviament, i es valorarà la participació activa en el desenvolupament dels temes 0 No
Lectures obligatòries [lectura, anàlisi, comentari] Caldrà entregar diversos treballs (bàsicament informes de lectura, sobre els que es donaran indicacions precises), sobre les tres lectures obligatòries de curs. 30
Casos pràctics [recerca, anàlisi i entrega en format digital] S'avaluarà l'entrega dels casos pràctics reclamats durant les sessions
lectives.
10 No
Treballs de curs Es tracta d'un treball d'anàlisi i recerca bibliogràfica a partir d'un aspecte nuclear del curs. 30
Examen S'avaluarà la competència en el domini de la bibliografia indicada, la capacitat relacional i analítica, i l'argumentació raonada. 30

Qualificació

S'especifica (en l'apartat "Activitats d'avaluació") el percentatge amb el que es valorarà cadascuna de les activitats desplegades en el curs.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no presentació d'un estudiant a l'examen implicarà la qualificació de No Presentat en les actes de la convocatòria.
La no presentació dels treballs escrits, o dels casos pràctics reclamats o de les intervencions orals programades, es qualificarà com a "zero", i com a tal computarà en l'avaluació numèrica total de l'assignatura en el seu percentatge equivalent.

Avaluació única:
En cas d'avaluació única, l'estudiant haurà de realitzar un examen final, que permetrà avaluar els continguts de l'assignatura desplegats en el temari i les 3 lectures obligatòries de curs.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Durant la realització del curs, s'indicarà les hores que el professor estarà a disposició dels estudiants per fer tutories presencials. En el cas d'alteració del desenvolupament habitual del curs, s'habilitaran mecanismes de videoconferència per poder fer les tutories.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Amb un desenvolupament habitual del curs, la comunicació i interacció amb l'estudiant serà a través dels mecanismes ja establerts en les classes i en les tutories presencials.
També a través del correu electrònic xavier.antich@udg.edu
En el cas d'alteració del desenvolupament habitual del curs, s'habilitaran mecanismes per garantir la comunicació i interacció amb l'estudiant a través de trobades per videoconferència.

Observacions

L'assistència a les sessions lectives del curs és imprescindible per a poder desenvolupar el programa i el nivell d'aprofundiment en els temes i les lectures
previstes amb garanties suficients per a poder superar l'assignatura satisfactòriament.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En el cas que al llarg del curs s’hagués de passar a un 100% de docència virtual, la docència prevista com a presencial passarà a ser no presencial a través de la plataforma habilitada ad hoc per a videoconferències. La resta d'activitats continuaran com ja estan previstes.

Modificació de l'avaluació:
En el cas que al llarg del curs s’hagués de passar a un 100% de docència virtual, l’avaluació no es modificarà.

Tutoria i comunicació:
En el cas d'alteració del desenvolupament habitual del curs, s'habilitaran mecanismes per garantir la comunicació i interacció amb l'estudiant a través de trobades per videoconferència.
El professor estarà disponible i localitzable a través del correu electrònic xavier.antich@udg.edu