Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Estudi general de la Història de l'Art a Europa, en els seus diversos aspectes, des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE40- Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diferents manifestacions artístiques i musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal i local
  • CE41- Adquirir, interpretar i posar en pràctica els coneixements específics relatius als llenguatges i les tècniques artístiques

Continguts

1. - L'època del Barroc. A.- Introducció. El Barroc, la problemàtica del terme: significat i fortuna crítica. B.- Problemes de periodització. El debat historiogràfic (entre "antics" i "moderns"). C.- El context històric i cultural.

2. - Art del segle XVII a Itàlia. A.- Pintura. "Naturalistes", Caravaggio i els seus seguidors. "Classicistes", dels Carracci a Pietro da Cortona. B.- Escultura. Gian Lorenzo Bernini i la unitat de les arts. Altres personalitats destacades: Alessandro Algardi i François du Quesnoy. C.- Urbanisme. La ideologia de la "Roma Triumphans" i el paradigma de la ciutat barroca. La reforma urbanística del Papa Sixte V. "Il Gesú", model de les esglésies contrareformistes. D.- Arquitectura. Origen i evolució de l'arquitectura del Barroc: Carlo Maderno i l'acabament de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Gian Lorenzo Bernini, Francesco Borromini, Pietro da Cortona i Guarino Guarini.

3. - Art del segle XVII a Europa. A.- Pintura. A.1.- Països Baixos. A.1.1.- Flandes. Rubens i la pintura barroca. A.1.2.- Holanda. "L'art de descriure". Frans Hals, Rembrandt i Vermeer de Delft. A.2.- Espanya. Velázquez i la pintura del "segle d'or". A.3.- França. Georges de la Tour i la interpretació del caravaggisme a França. La Reial Acadèmia i Charles Le Brun. Poussin i Claude Lorrain a Roma. B.- Escultura. Espanya. Centres, autors i obres. C.- Arquitectura. França. Arquitectes al servei de Lluís XIV: el Louvre i Versalles.

4. - Art del segle XVIII a Europa. La problemàtica del segle. Barroc, Rococó i Neoclassicisme. A.- Pintura. A.1.- La pintura francesa. De Watteau a Fragonard. A.2.- La pintura anglesa. Hogarth, Reynolds i Gainsborough. La pintura espanyola. Paret, Bayeu i Goya. La pintura italiana. "Quadratture", "barochetto" i "vedute". B.- Escultura. De l'extinció del barroc al neoclassicisme. C.- Arquitectura. De l'arquitectura tardo-barroca al neoclassicisme.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 20,00 0 20,00 40,00
Lectura / comentari de textos 0 90,00 0 90,00
Prova d'avaluació 3,00 0 0 3,00
Sessió participativa 6,00 0 0 6,00
Tutories de grup 6,00 6,00 0 12,00
Total 35,00 96,00 20,00 151

Bibliografia

  • Storia dell'arte italiana (1979-1983 ). Torino: Einaudi. Catàleg
  • Argan, Giulio Carlo (DL 1987 ). Borromini . Madrid: Xarait. Catàleg
  • Blunt, Anthony (1977). Arte y arquitectura en Francia, 1500-1700. Cátedra. Catàleg
  • Blunt, Anthony (1982 ). Borromini . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Borea, Evelina (1965). Annibale Carracci. Codex. Catàleg
  • Borea, Evelina Emiliani, Andrea (2000 ). L'Idea del Bello : viaggio per Roma nel seicento con Giovan Pietro Bellori . Roma: De Luca. Catàleg
  • Borsi, Franco (cop. 1998 ). Bernini . Madrid: Akal. Catàleg
  • Borsi, Franco (1980). Bernini arquitecto. Electa. Catàleg
  • Boucher, Bruce (1999 ). La Escultura barroca en Italia . Barcelona: Destino [etc.]. Catàleg
  • Bustamante García, Agustín (1993 ). EL Siglo XVII : clasicismo y barroco . [S.l.]: Sílex. Catàleg
  • Fernández Arenas, José (DL 1983 ). Barroco en Europa . Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Francastel, Pierre (1987). Arte, arquitectura y estética en el siglo XVIII. Madrid: Akal. Catàleg
  • Griseri, Andreina (1967). La metamorfosi del barocco. Einaudi. Catàleg
  • Heydenreich, Ludwig Heinrich (DL 1999 ). Arquitectura en Italia : 1400-1600 (3a ed.). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Hibbard, Howard (1982 ). Bernini . Madrid: Xarait. Catàleg
  • Mâle, Émile (1985 ). El Barroco : arte religioso del siglo XVII : Italia, Francia, España, Flandes . Madrid: Encuentro. Catàleg
  • Marini, Maurizio (2001). Michelangelo Merisi da Caravaggio: l'itinerario artistico completo. Newton and Compton. Catàleg
  • Martin, John Rupert (1986 ). Barroco . [Madrid]: Xarait. Catàleg
  • Martín González, Juan José (cop. 1991 ). Escultura barroca en España : 1600-1770 (2ª ed.). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Murray, Linda (1995 ). El Alto renacimiento y el manierismo : Italia, el norte yEspaña : 1500-1600 . Barcelona: Destino [etc.]. Catàleg
  • Nava Cellini, Antonia (1982 ). La Scultura del Seicento . Torino: UTET. Catàleg
  • Norberg Schulz, Cristian (1972). Arquitectura barroca. Aguilar. Catàleg
  • Pérez Sánchez, Alfonso E (cop. 1992 ). Pintura barroca en España : 1600-1750 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Pinelli, Antonio (1993). La Bella Maniera. Artisti del Cinquecento tra regola e licenza. Torino: Einaudi. Catàleg
  • Pope-Hennessy, John (1985 ). Italian high renaissance and baroque sculpture (2nd ed.). New York: Vintage Books. Catàleg
  • Rodríguez G. de Ceballos, Alfonso (1992 ). El Siglo XVIII : entre tradición y academia . [S.l.]: Sílex. Catàleg
  • Rosenblum, Robert (1986 ). Transformaciones en el arte de finales del siglo XVIII . Madrid: Taurus. Catàleg
  • Schama, Simon (2002 ). Los Ojos de Rembrandt . Barcelona: Plaza & Janés. Catàleg
  • Shearman, John (1990 ). Manierismo . Madrid: Xarait. Catàleg
  • Tapié, Victor Lucien (1991 ). Barroco y clasicismo (4ª ed.). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Wittkower, Rudolf (1979 ). Arte y arquitectura en Italia : 1600-1750 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Wittkower, Rudolf (1990 ). Gian Lorenzo Bernini : el escultor del barroco romano . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Martinelli, Valentino Lanzetta, Letizia (1996 ). L'Ultimo Bernini, 1665-1680 : nuovi argomenti, documenti e immagini . Roma: Quasar. Catàleg
  • Bérchez, Joaquín; Gómez Ferrer, Mercedes (1996). El arte del Barroco. Madrid: Cambio 16. Catàleg
  • Checa, Fernando; Morán, José Miguel (2001). El barroco. Itsmo. Catàleg
  • Cámara, Alicia (2014). Historia del Arte de los siglos XVII y XVIII. Editorial Universitaria Ramon Areces. Catàleg
  • Haskell, Francis (1984). Patronos y pintores. Arte y sociedad en la Italia del Barroco. Cátedra. Catàleg
  • Toman, Rolf (1997). El Barroco : arquitectura, escultura, pintura. Könemann. Catàleg
  • Babette Bohn; James M. Saslow (2013). A Companion to Renaissance and Baroque art. Wiley-Blackwell. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Anàlisi i identificació d'obres d'art fonamentals Identificació d'imatges relacionades amb els temes explicats i analitzats a classe i/o respostes curtes a partir d'un qüestionari 20 No
Desenvolupament extens d'un dels temes del programa Avaluació del contingut donat a classe, amb les lectures suggerides 50
Anàlisi d'una obra d'art Anàlisi monogràfica d'una de les obres d'art incloses en el programa 30 No

Qualificació

Es tindran en compte els coneixements adquirits per l'alumne, la capacitat d'expressar-los correctament, la consulta de bibliografia, l'ús correcte del vocabulari específic i la capacitat d'anàlisi i resolució dels plantejaments o temes proposats. Es demanarà que l'alumne demostri haver llegit i entès les lectures obligatòries que se li suggeriran. Les tres activitats d'avaluació són obligatòries.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Només es considerarà no presentat a aquell alumne que no es presenti a cap de les tres activitats d'avaluació. Encara que l'alumne només realitzi una de les tres activitats d'avaluació ja es considerarà aprovat o suspès.

Avaluació única:
Es preveu una prova escrita dividida en tres apartats: assaig sobre un capítol del temari; identificació d'obres d'art i anàlisi monogràfica d'una obra inclosa al temari.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Es preveuen tutories presencials i virtuals

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Es preveuen tutories presencials i virtuals

Observacions

1) Per il•lustrar i acompanyar les explicacions teòriques de l’assignatura, es farà ús de material audiovisual
2) Els materials presentats a l'aula només pretenen ser el punt de partida de l'assignatura. Un món per descobrir està a disposició de l'alumnat que s'endinsi a la bibliografia que periòdicament es recomanarà . També es comunicaran les novetats bibliogràfiques que siguin d’interès per a l’assignatura.
3) Les hores de tutoria, poc utilitzades, són una eina d’atenció personalitzada a la disposició de l'alumne (també a través del correu electrònic, però preferiblement per a concertar una trobada)

S’alternaran sessions a l'aula amb, sempre que sigui possible, sortides a exposicions, museus, etc

Assignatures recomanades

  • Art del Renaixement
  • Art d'època Moderna a Catalunya
  • Art i arquitectura a Espanya: les èpoques del Renaixement i del Barroc
  • Art i artistes a l'Europa Moderna
  • La construcció de la ciutat: arquitectura i urbanisme

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En cas que la situació pandèmica impossibiliti la docència presencial s'adaptarà l'organització de l'assignatura al format online, tant per la docència, com per les tutories i proves avaluatòries

Modificació de l'avaluació:
Els exercicis d'avaluació previstos s'adaptaran al format online

Tutoria i comunicació:
Per email, Skype, pel Fòrum o abans i després de les sessions online

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.