El sector agroalimentari és el primer sector industrial de Catalunya i, per tant, té un paper clau en l'economia catalana i en el futur de la indústria a casa nostra (vegeu La Politècnica i el sector agroalimentari ). Disposar d’aliments sans i de qualitat és vital per la societat. És en el disseny i en la gestió de la producció d’aquests aliments on intervé l’enginyer agroalimentari.
Els titulats de GEA són enginyers, amb capacitat plena en el disseny i el projecte: són els únics professionals del sector amb coneixements integrals de la producció d’aliments, que no descuiden cap dels aspectes que intervenen en el procés productiu: processos, infraestructures, instal·lacions, matèries primeres, economia, energia, medi ambient, qualitat, etc.
En aquests estudis oferim dues especialitats: explotacions agropecuàries (especialització en el sector primari) i indústries agràries i alimentàries (especialització en el sector secundari).
Hi ha una important demanda de titulats: en el nostre entorn proper el sector de la indústria alimentària és molt potent (de fet, és el sector industrial més potent de Catalunya), mentre que el sector agrari és estratègic, ja que és el proveïdor de les matèries primeres alimentàries.
Són estudis amb una gran relació amb el món empresarial: estem contínuament en contacte amb les empreses, organitzem visites i possibilitem la realització de pràctiques en empreses del sector amb les estades a l'entorn laboral.
I no sols això: a part dels aliments hi ha altres àmbits de treball que també desenvolupem: disseny de camps esportius, enjardinaments i paisatgisme, gestió ambiental, eficiència energètica, biotecnologia...
Finalment, són estudis amb atribucions professionals reconegudes per l’Estat (Llei 12/1986); això vol dir que hi ha feines que l’enginyer podrà fer i un altre tipus de professional del mateix àmbit, no. És un avantatge important en l'aspecte laboral. Evidentment, també pot realitzar totes les activitats relacionades amb el sector que no requereixin atribucions regulades.
Els estudis del Grau en Enginyeria Agroalimentària en el seu itinerari en Explotacions agropecuàries permeten assolir el títol habilitant per tenir la condició d'assessor en Gestió Integrada de Plagues (GIP) segons el RD 1311/2012. Aquest RD estableix la obligatorietat de cursar 12 crèdits en matèries de protecció vegetal per obtenir aquest títol, condició assolible en funció de l’optativitat escollida per l'estudiant. A l'apartat d'Observacions de la fitxa de cada assignatura s'especifiquen els crèdits vàlids per aquesta finalitat.
Aquests mateixos estudis permeten convalidar el títol de manipulador i aplicador de productes biocides d'ús ramader segons l'Ordre AAM/329/2014, de 27 d'octubre. Aquesta Ordre estableix que les enginyeries que reben en el pla d'estudis corresponent els continguts d'aquest curs, se’ls convalidarà el mateix. Per tal d'assolir aquests continguts, caldrà que l'alumne hagi cursat les assignatures optatives de producció animal.
Seràs un enginyer: un enginyer es dedica a aplicar el coneixement científic per trobar solucions als problemes tècnics reals. En el nostre cas, som els enginyers dels processos amb éssers vius. La nostra titulació utilitza coneixements de l’enginyeria (com ara la construcció o el disseny d’instal·lacions) aplicats a la producció d’aliments (vegetals, animals i els seus transformats; en resum, materials biològics) de forma respectuosa amb el medi ambient (sostenibilitat) i amb un objectiu de rendibilitat (economia).
Podràs:
- Projectar des de zero una indústria alimentària (moviments de terra, fonaments, estructura, instal·lacions i línies productives), una instal·lació agrícola (com ara un sistema de reg o una granja) o un enjardinament o un camp esportiu, portar la direcció d'obres, realitzar informes tècnics, etc.
- Ser directiu o tècnic d’una indústria alimentària en diferents àmbits, com ara responsable de control de qualitat, producció, logística, gestió ambiental, R+D, ...
- Ser directiu o tècnic de cooperatives agràries o empreses auxiliars (fertilitzants, llavors, additius, fitosanitaris, maquinària, etc.).
- Ser assessor tècnic d’explotacions agrícoles i ramaderes, agrupacions de defensa vegetal, comunitats de regants, associacions i sindicats agraris, etc.
- Ser pèrit en valoracions i taxacions agràries.
- Accedir al cos tècnic de l’administració pública (en organismes d’agricultura, alimentació o medi Ambient, entre altres).
- Accedir al cos tècnic de l’administració pública (en organismes d’agricultura, alimentació o medi Ambient, entre altres).
- Ser investigador en centres i organismes públics o privats (habitualment, després de completar la formació amb un màster o un doctorat).
- Ser empresari (creant la teva pròpia empresa).
Són uns estudis amb un gran futur: l’any 2012, la revista Forbes , una de les publicacions americanes més conegudes per temes d’economia i finances, incloïa l’enginyeria agroalimentària en la llista de les 10 titulacions universitàries amb més futur en un horitzó de 10 anys. Es preveu que en els propers anys hi hagi una reducció de la superfície mundial disponible pel conreu, així com un encariment dels aliments. Al mateix temps, els països rics demanaran productes més saludables i millor produïts. Tot això provocarà, segons Forbes, que els professionals que sàpiguen donar resposta a aquestes necessitats globals tinguin un lloc de treball assegurat.
Aquesta titulació dóna un especial èmfasi a les classes de tipus pràctic. Totes les assignatures tenen pràctiques assignades, de diferent tipologia en funció dels requisits formatius específics de l’assignatura. Entre les diferents tipologies de pràctiques hi ha:
- Pràctiques de laboratori i de planta de Tecnologia de l’EPS
- Pràctiques de camp (a la parcel·la experimental de l’EPS o al Campus Agroalimentari de Girona)
- Pràctiques en aula d’informàtica
- Visites a empreses
.png)
.png)
Fotografies de pràctiques en laboratori (@Roger Lleixà)
.png)
.png)
Fotografies de visites tècniques a la planta de cervesa San Miguel i a l’estadi del RCD Espanyol
Tot i que aquests tipus de pràctiques són força comuns a les diferents titulacions de l’EPS, les de camp i les de la planta de Tecnologia són exclusives de l’àmbit agroalimentari. A part, la titulació de GEA és la que realitza més visites a empreses, doncs per sobre de tot es vol fomentar el contacte directe dels estudiants amb la realitat del sector productiu del nostre entorn.
Amb la mateixa filosofia, des de GEA es promou que l’estudiant realitzi estades de pràctiques en empreses reals (anomenades “estades en entorn laboral”, EEL), amb l’objectiu amb l'objectiu d'aplicar i complementar la formació adquirida, apropar l'estudiant a la realitat de l'àmbit professional en què exercirà la seva activitat professional i desenvolupar competències que afavoreixin la seva incorporació al mercat de treball.
Com a pas previ per a l’obtenció del títol, l’estudiant de GEA ha de realitzar un treball final de grau (TFG) en que s’apliquin, s’integrin i es desenvolupin els coneixements, capacitats, competències i habilitats adquirides al llarg dels estudis. Aquest treball pot ser de diferents tipus: un projecte d’enginyeria, un treball de recerca, etc.
Una de les principals característiques de l’ensenyament universitari actual és la importància que es dóna al vessant internacional. Això és possible gràcies a les relacions institucionals que s’estableixen i regulen per mitjà de convenis i als programes de mobilitat i d’intercanvi, així com també als programes de beques i ajuts específics existents per donar suport a aquesta activitat (que inclouen també ajuts per a persones amb necessitats especials).
A la Universitat de Girona, tots aquests elements es gestionen des de l’Oficina de Relacions Exteriors (ORE). L’ORE és el servei administratiu de la Universitat que té cura de programes tan coneguts com ERASMUS o SICUE que cobreixen un ampli ventall d’opcions i països. Per extensió, és també la unitat administrativa que es responsabilitza de l’Acollida dels participants en aquests programes provinents d’altres universitats. La cap de l'Oficina és, a més, la responsable de l’allotjament a la UdG que, tot i formar part de l'acollida dels estudiants, és un servei externalitzat.