Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Escola Politècnica Superior

"UN MÓN COMPLEX: Què és la ciència dels sistemes complexos i per a què serveix? "

Inici:
30/09/2021 - 19:30
Fi:
30/09/2021 - 21:00
Lloc:
Casa de Cultura de Girona
Organitzador
Cátedra Lluís Santaló d'aplicació de la matemàtica
Inscripcions
https://casadecultura.org/detall/28463/conferencia-que-es-la-ciencia-dels-sistemes-complexos-i-per-a
Web:
https://casadecultura.org/detall/28463/conferencia-que-es-la-ciencia-dels-sistemes-complexos-i-per-a

"UN MÓN COMPLEX" és el cicle de conferències de divulgació científica que aquesta tardor la Càtedra Lluís Santaló ha organitzat amb la col·laboració de la Casa de Cultura de Girona.  

30 de setembre: Què és la ciència dels sistemes complexos i per a què serveix? (Maxi San Miguel)

Resum: Stephen Hawking va dir que la complexitat és la ciència del segle XXI. Aristòtil ja va dir que el tot és més que la suma de les parts, i el premi Nobel Phil Anderson va afirmar que la hipòtesi reduccionista no implica una hipòtesi construccionista. Aquesta xerrada pretén explicar aquestes afirmacions a través de conceptes com l’emergència, la connexió micro-macro, els fenòmens col·lectius i lliures d’escala i les xarxes complexes. També incidirà sobre la interdisciplinarietat de la ciència dels sistemes complexos, la seva capacitat de redefinir camps del coneixement i les implicacions de la disponibilitat de Big Data.

Maxi San Miguel és catedràtic de Física a la Universitat de les Illes Balears i director fundador del IFISC (Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, UIB-CSIC). És autor d’uns 360 articles en revistes de primer nivell en Física, Enginyeria, Ecologia, Sociologia i Ciència Interdisciplinària. Fa recerca en Física estadística i no lineal, sistemes complexos, sociologia computacional, física del làser i fotònica. Ha rebut la medalla de la Societat Espanyola de Física – Fundació BBVA el 2010 i el Senior Scientific Award 2015 de la Complex Systems Society.


Les quatre conferències estan programades pels dijous 30 de setembre i 7, 14 i 21 d'octubre, a les 19:30 h a l'aula magna de la Casa de Cultura de Girona. L'entrada és lliure AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA OBLIGATÒRIA als enllaços:

https://casadecultura.org/detall/28463/conferencia-que-es-la-ciencia-dels-sistemes-complexos-i-per-a-que-serveix-amb-maxi-san-miguel

https://casadecultura.org/detall/28464/conferencia-les-formigues-com-a-models-de-complexitat-unint-teoria-i-experimentacio-amb-frederic-bartumeus

https://casadecultura.org/detall/28465/conferencia-entenent-la-complexitat-a-traves-dels-sistemes-dinamics-amb-josep-sardanyes

https://casadecultura.org/detall/28121/conferencia-complexitat-i-tecnologia-promeses-i-trampes-del-desenvolupament-tecnologic-amb-sergi-valverde

En un sistema complex, format per una immensa quantitat d’entitats lògiques, físiques o biològiques, el comportament exhibit per la col·lectivitat no pot ser fàcilment reduïble a la suma dels comportaments dels individus que la componen. Un formiguer, un cervell, la xarxa Internet, un ecosistema o una epidèmia vírica són tan sols alguns exemples dels sistemes complexos que conformen el nostre món.

7 d’octubre: Les formigues com a models de complexitat: unint teoria i experimentació (Frederic Bartumeus)

Resum: És fascinant contemplar milers d’insectes en acció dins d’un formiguer, cooperant de manera eficient, hàbil, elegant i intel·ligent. Aquests adjectius, però, difícilment poden definir el comportament d’una sola formiga aïllada. Estudiar la connexió entre el món individual (o microscòpic) i el món social o col·lectiu (o macroscòpic) és la clau per entendre els sistemes complexos i la complexitat biològica. Actualment apostem per dissenys experimentals que ens permeten obtenir dades d’alta qualitat, tractables en marcs de modelització matemàtica que ens ajuden a esbrinar, entre altres coses, com emergeix la intel·ligència col·lectiva.

Frederic Bartumeus és investigador ICREA al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), des d’on lidera el Grup d’Ecologia Teòrica i Computacional, i al CREAF (UAB). Treballa en ecologia i modelització del moviment, en particular en l’estudi d’estratègies de cerca i fenòmens de dispersió en el món animal. Ha publicat una vuitantena d’articles en revistes internacionals tant en l’àmbit de la física com de la biologia, en temàtiques tan diverses com la teoria de cerca, la biologia d’invasions o l’ecologia comportamental.

14 d’octubre: Entenent la complexitat a través dels sistemes dinàmics (Josep Sardanyès)

Resum: La Natura és sinònim de complexitat. El cervell, un tumor, un ecosistema o una infecció viral impliquen una complexitat enorme. Podem abordar aquesta complexitat amb models matemàtics senzills? La resposta no és fàcil, però tenim exemples de dinàmiques molt complexes que s'han pogut estudiar d’aquesta manera. En aquesta xerrada explorarem els conceptes de no linealitat, interaccions, evolució, bifurcacions, amb exemples de models que han permès reproduir comportaments observats en experiments amb fongs, en circuits electrònics o en ecosistemes. Podem visualitzar les matemàtiques directament al món real, i ens permeten aproximar-nos a la complexitat d'una manera senzilla i elegant.

Josep Sardanyès és biòleg i doctor en Biomedicina, i investigador al Centre de Recerca Matemàtica (Bellaterra), on lidera el grup de Dinàmica No Lineal i Evolució. Treballa en l'estudi de les dinàmiques en sistemes biològics com els ecosistemes, el càncer o la virologia. És del comitè editorial de diverses revistes internacionals i ha publicat uns setanta articles en biologia matemàtica i sistemes dinàmics.

21 d’octubre: Complexitat i tecnologia: promeses i trampes del desenvolupament tecnològic (Sergi Valverde)

Resum: Tot i que no som els únics animals capaços de fer servir eines per manipular l'entorn, sí que tenim l'exclusivitat de desenvolupar tecnologies cada cop més complexes i poderoses. Però el desenvolupament tecnològic també ha incrementat la pressió sobre els ecosistemes, per la demanda energètica i el consum de molts recursos preuats. Podrem assolir un equilibri entre tecnologia i conservació del medi ambient? Amb la combinació d'experiments i models matemàtics es poden generar i comprovar hipòtesis sobre com els processos d'aprenentatge afecten el desenvolupament tecnològic i social. Fins ara, els resultats apunten que no hi ha un impediment per suposar que l'aprenentatge i el canvi cultural no puguin allunyar-nos de l'actual desastre. Podrem crear una societat més sostenible i justa?

Sergi Valverde és investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC, Barcelona), on es dedica a estudiar l’aplicació de la teoria evolutiva al domini de la cultura, la tecnologia i altres àrees, des de la perspectiva dels sistemes complexos i la teoria de xarxes.

 

Activitats relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.