L’Antàrtida va viure el passat mes de febrer la temperatura més alta mai registrada al continent. El termòmetre de la base argentina Esperanza va arribar a marcar 18,3ºC, gairebé un grau més que la temperatura de l’anterior rècord, que va ser de 17,5ºC, el març de 2015. Es tracta d’un fet greu que posa al món, una vegada més, en alerta pel Canvi Climàtic. Però el que és realment preocupant és la pujada de la temperatura mitjana al continent, que ja és tres graus superior a la de l'era preindustrial. Segons explica el Jordi Camins Just, observador glaciòleg i membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC), a l’Antàrtida “s’hi concentra el 90% del gel glacial de tot el món”. Això ajuda a refrigerar el planeta i fa que els efectes de l’escalfament global “encara no siguin tan catastròfics com podrien ser”. Si els 14 milions de quilòmetres quadrats del continent es fonguessin, el nivell del mar podria arribar a pujar 60 metres. Per tant, és important que la societat lluiti perquè les temperatures als pols no segueixin augmentant.

“A l’Antàrtida el que s’està produint és la destrucció de les llengües de gel de les glaceres que s’introdueixen a l’interior del mar”, afirma Camins sobre el desglaç del continent de l’hemisferi sud. “Però en canvi, totes les glaceres que estan en terra ferma, que no entren a l’interior del mar, estan en molt bon estat de conservació”, afegeix. Això és, per tant, una bona notícia, ja que vol dir que la temperatura de l'aire “encara no ha augmentat el que és necessari per afectar de manera important les glaceres que estan sobre terra ferma”. Però el glaciòleg alerta que “perquè no sigui catastròfic, hem d’aturar els gasos d’efecte hivernacle”.

Sense glaceres als Pirineus

Si a escala mundial les reserves de gel encara estan en bon estat, a Catalunya la realitat és ben diferent. El Jordi Camins estudia periòdicament les glaceres dels Pirineus i afirma que “segons els seus càlculs”, l’any 2040 “cap glacera estarà activa” i que “al voltant del 2050 als Pirineus el gel estarà extingit”. “Jo cada cinc anys faig l’inventari”, explica Camins sobre els seus estudis a alta, muntanya. “En la catalogació entre el 1982 i 1985 hi havia 93 aparells glacials i en el tancament de la darrera catalogació n’hi havia 50. Vol dir que n’han desaparegut 43”, afegeix. Segons l’estudi actual, en el proper tancament “s’hauran extingit 8 aparells més”.

Amb les condicions climàtiques actuals el desgel dels Pirineus és "una situació irreversible”. L’única manera d’evitar-ho seria un “refredament d’origen natural”, un fet natural que ja ha passat altres vegades durant la història de la humanitat. Com explica el Jordi, entre el 1550 i el 1850 es va produir l’anomenada 'Petita Edat de Gel', 300 anys en els quals va haver-hi una pèrdua d’activitat solar i la terra es va refredar. “Això no es descarta que de manera natural pugui tornar a passar” i, en aquest cas, sí que podrien tornar a créixer les glaceres dels Pirineus.

El GECCC reuneix a 70 experts de diverses disciplines que investiguen sobre el canvi climàtic a Catalunya. Aquesta entitat va ser l’encarregada de presentar al Parlament de Catalunya el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. “És un dels informes mundials més avançat i concret sobre tots els àmbits que afecten el canvi climàtic”, explica el Jordi. Des d’aquest grup d’experts pensen que “la feina està feta i el que falta són les decisions polítiques per limitar els efectes del CO2, disminuir les emissions i facilitar la utilització d’energies sostenibles”.