"Els Trichocera maculipennis són holometàbols, és a dir, que tenen una metamorfosi completa que consta de quatre fases: l'ou, la larva, la pupa i l'imago, adult o insecte perfecte. Això facilita el fet que les larves poguessin viatjar en l'aigua que alguna persona portava per beure.

A continuació, passen a l'estat de pupa on s'adapten i creixen fins a convertir-se en adults. Martín Santana afegeix que després consoliden la seva invasió i, el més preocupant és que els mosquits puguin provenir d'una zona freda i, per tant, ja estiguin preparats a les condicions de l'Antàrtida. "El que preocupa és que pugui adaptar-se a les bases, que pugui sobreviure a l'hivern de l'illa Rei Jordi i després dispersar-se durant l'estiu i generar el dany fora."

Hagopián explica que un altre dels problemes és que el mosquit invasor és més gran que el nadiu, el Parochlus Steinenii. Per tant, el mosquit europeu ocupa part de l'espai del mosquit antàrtic i li redueix l'aliment. "Això no vol dir que d'un dia per l'altre desapareguin els mosquits nadius i s'ompli de l'invasor. És alguna cosa molt gradual però pot arribar a passar, és un risc potencial que corre l'ecosistema."

Les invasions biològiques en els ecosistemes del planeta poden generar diverses alteracions i portar-los a un punt sense poder retornar a l'origen. I, com explica Hagopiá, a l'Antàrtida, s'hi sumen les característiques especials del lloc. En un lloc com l'illa Rei Jordi, que no té un ecosistema divers, si hi apareix una espècie invasora, aquesta ja provoca un canvi molt gran en la proporció. Amb el que els científics han extret de l'etapa d'observació, s'ha fet una anàlisi estadística on s'estudia els llocs on es concentren els mosquits invasors i, si hi ha algun patró que permeti establir un mecanisme d'acció efectiu per eradicar-los. Tot i això, Santana anticipa que no serà una feina fàcil perquè l'Antàrtida és un ambient "molt complicat", en el qual no es poden utilitzar químics o insecticides.