En Clare ens diu que la nova construcció és responsable del 40% de les emissions de carboni, i les emissions operatives dels edificis representen el 28%; el desenvolupament especulatiu i l'expansió urbana a gran escala és còmplice de la trajectòria catastròfica de la calefacció global i del col·lapse dels ecosistemes.

Els arquitectes porten dècades desenvolupant enfocaments innovadors i radicals per abordar la crisi mediambiental, que són ignorats sobretot pels clients. Més recentment, les escoles d’arquitectura de les universitats, i també de les ciutats del món, estan declarant una emergència climàtica, prenent el lideratge en què els governs nacionals i les corporacions poderoses no han aconseguit.

També diu que hem de canviar completament la comprensió de les mesures necessàries per plantar cara a la crisi que ens enfrontarem durant la propera dècada, entre les quals el cansat concepte de “sostenibilitat” sembla poc servible. I ja és hora que el lideratge de la ciutat i el conjunt de la societat donin l’esquena al nou desenvolupament com a principi de creixement urbà i apostin pel model de ciutat ecològicament “intel·ligent” basat en el maridatge i la reutilització dels recursos existents. Perquè aquestes novetats no són només lletges a la superfície, sinó que destrueixen l’ecosistema que ens sosté en aquest planeta.