La iniciativa xinesa Belt and Road, també descrit com la ruta de la seda del segle XXI, és un projecte format per un “cinturó” o Belt de corredors terrestres i rutes comercials marines (Road).

El milmilionari projecte de la Xina, la iniciativa Belt and Road (BRI) o yi dai yi lu, semblaria ser una massiva campanya de màrqueting. Des del sud-est asiàtic a l’Europa de l’Est i Àfrica, BRI inclou 71 països que representen la meitat de la població mundial i la quarta part del PIB global.

Quin es preveu que sigui el seu cost?

Es preveu que el projecte tingui un cost superior a 1 bilió de dòlars ( uns 887 mil milions d’euros), tot i que hi ha diferents estimacions sobre la quantitat de diners que s'han gastat fins ara. Es creu que la Xina ha invertit més de 210 milions de dòlars, la majoria a l’Àsia.

Però els esforços a la Xina a l'estranger no s'aturen aquí. Belt and Road també significa que les empreses xineses es dediquin a fer obres de construcció a tot el món a escala inigualable. Fins a la data, les empreses xineses han aconseguit més de 340 mil milions de dòlars en contractes de construcció al llarg del BRI. No obstant això, el domini de la Xina en el sector de la construcció es produeix a costa dels contractistes locals dels països socis, que suggereixen que la iniciativa també està motivada per factors diferents del comerç, com la necessitat de la Xina per combatre l'excés de capacitat de persones.

Què comporta estar-hi involucrat?

Recentment, els governs de Malàisia a Pakistan s’han començat a repensar els costos d’aquests projectes, ja que el govern de Sri Lanka va arrendar un port a una companyia xinesa durant 99 anys després de lluitar per fer els reemborsaments. A més el Center for Global Development, ha “trobat” vuit països més amb risc de no poder pagar els deutes: Djibouti, Kirguizistan, Laos, Maldives, Mongòlia, Montenegro, Pakistan i Tadjikistan. Els crítics estan preocupats que la Xina pugui utilitzar la debt-trap diplomacy per extreure concessions estratègiques, com ara disputes territorials al mar del sud de Xina o silenciar violacions de drets humans.

Perquè està despertant la preocupació global?

Bàsicament perquè "si pot transportar mercaderies, pot transportar tropes", diu Jonathan Hillman, director del projecte Reconnecting Asia del CSIS. Hi ha la preocupació que si s’amplia la presència comercial xinesa a tot el món, s’ampliarà al mateix temps la seva presència militar. L’any passat, la Xina va establir la seva primera base militar estrangera a Djibouti. Els analistes asseguren que gairebé tots els ports i la resta d’infraestructures de transport que s’estan construint poden ser de doble ús amb finalitats comercials i militars.

Per a més informació cliqueu aquí.