Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Càtedra Víctor Català d'estudis sobre el Modernisme

La jornada "De què parlem quan parlem de 'novel·la muntanyenca'?" se celebra a l'Escala

La jornada d'estudi "De què parlem quan parlem de 'novel·la muntanyenca'?" es va celebrar a l'Escala el 24 de setembre i va comptar amb la participació i l'assistència de nombrosos estudiosos.

Un dels trets distintius de l'obra de Víctor Català és el context rural en què s'emmarquen la majoria de les seves obres, entre les quals destaca Solitud i, en especial, la construcció simbòlica de la muntanya inspirada en el massís del Montgrí. L'ambientació rural i muntanyenca de la novel·la afecta tant al discurs i l'estructura formal com a la inclusió de determinats temes o motius literaris. Tanmateix, el cas de Víctor Català no és l'únic, sinó que en el tombant del segle XIX i XX, trobem nombrosos exemples amb els quals s'hi poden establir vincles.

El terme 'novel·la muntanyenca', en tant que subgènere literari, era ben present a la crítica i a la historiografia literària de l'època, amb una nòmina d'autors que van de Carles Bosch de la Trinxeria a Narcís Oller, passant per Marià Vayreda o Raimon Casellas, entre d'altres. Per tant, podem considerar que hi ha una tradició d'escriptors en llengua catalana que van oferir al públic lector unes determinades imatges de la muntanya, des de tots els seus vessants, i també una representació concreta de la vida en l'àmbit rural. En aquest sentit, els preceptes que defensava el Modernisme i les seves tensions amb el Noucentisme també expliquen, en part, els motius que van propiciar el progressiu 'abandonament' o de la narrativa situada en l'àmbit rural, atès el canvi que es va produir en la connotació simbòlica de la muntanya.

Tenint en compte tot això, des de la Càtedra Víctor Català d’estudis sobre el Modernisme va impulsar la jornada d’estudi De què parlem quan parlem de 'novel·la muntanyenca'? amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre les implicacions de l'ambientació muntanyenca en la literatura catalana, tant en un sentit històric com també des de la perspectiva actual. D'aquesta manera, els participants a la jornada van recuperar i rellegir la tradició literària que va iniciar-se a mitjan segle XIX i va eclosionar durant el Modernisme i, alhora, van acostar aquesta tendència literària fins als lectors actuals.

 

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE 'NOVEL·LA MUNTANYENCA'?

Divendres 24 de setembre de 2021

Alfolí de la Sal (L'Escala)

10.00h. Inauguració i presentació de la jornada

10.30-11.30h. Enric Cassany (Universitat Autònoma de Barcelona): «La novel·la muntanyenca al segle XIX: una visió panoràmica»

11.30-12.00h. Pausa

12.00-12.30h. Enric Saguer (Universitat de Girona): «El context agrari: modernització, crisi i recomposició del món rural català (1850-1930)»

12.30-13.00h. Edgar Illas (Indiana University): «La muntanya catalana: del pairalisme a l'antropocè»

---

16.30-17.00h. Carla Riera (Universitat de Girona): «El purgatori de l’individu modern: la muntanya a La punyalada, Solitud i La vida i la mort de Jordi Fraginals»

17.00-17.30h. Gemma Bartolí (Universitat Autònoma de Barcelona): «Dels Noradell als Fraginals: caracterització i evolució de les nissagues muntanyenques»

17.30-18.00h. Pausa

18.00-19.00h. Margarida Casacuberta (Universitat de Girona): «La novel·la muntanyenca a Catalunya i a Europa: influències i confluències»

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.