El projecte de recerca ha estat realitzat pel becari Lluís Coromina i dirigit pel director de la Càtedra, Joaquim Mª Puigvert
Mitjançant una beca de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona i l’Espai del Metge i la Salut Rural del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols l’estudiant d’Història Lluís Coromina Verdaguer, dirigit pel doctor Joaquim M. Puigvert i Solà, ha realitzat els mesos d’agost i setembre un projecte d’investigació sobre els llocs de memòria mèdics –eminentment relacionats amb 'metges rurals'– de la Catalunya i l’Espanya contemporànies, fent especial èmfasi a les comarques gironines. La fórmula lieux de mémoire fou encunyada per Pierre Nora (Gallimard, 1984-1992), de l'École des Annales, per referir-se a tot suport material o immaterial portador en el present de valors simbòlics de 'memòria col·lectiva' del passat; a saber: en mots de Nora, “la instrumentalització política del passat en el present” (1984-1992, vol. 1: 674).
L’introductor i difusor del terme a Catalunya fou Stéphane Michonneau en la tesi doctoral Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites (Barcelona, Eumo, 2002). Els estats, les nacions, les regions i els municipis contemporanis, així com entitats de diversa índole,a través de polítiques de memòria creen 'artefactes'–carregats ideològicament– per propagar entre els ciutadans una determinada visió de la història: des d’una càtedra universitària fins a un espai museològic, passant pel nomenclàtor de les vies públiques, els monuments públics, els panteons dels cementiris, el nom d’institucions medicosanitàries, les plaques, els banys (de mar) o les fonts (d’aigua), entre moltíssims altres.
El treball abraça els “metges anònims” –com el monument d’“Homenaje al Médico Rural” a Potes o el d’“Homenaxe ao médico de cabeceira” a Padrón–fins a metges rellevants d’un indret–com el carrer Martí Casals a Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro o el Monument al Doctor Robert a Sitges i a Barcelona. Per elaborar l’inventari, les qüestions elementals són “qui”, “què”, “on”, “quan” i “per què”, del lieux i dels promotors de la memòria. Espai, temps i ideologia. La “fitxa tècnica” de cada lieux de mémoire conté: Nom, Imatge/s, Tipologia de lloc de memòria, Situació, Autor/s, Promotor/s, Data, Descripció, Bibliografia/Webgrafia i Altres observacions. S’han fet servir fonts arxivístiques, bibliogràfiques, fotogràfiques, hemerogràfiques i –a voltes– orals.
El considerem un terme amb potencial epistemològic, abstracte, simbòlic, plàstic, elàstic i operatiu, que permet una tipologia d’anàlisi historiogràfica amb un horitzó comparatiu per objectivar la memòria. El treball té una finalitat propositiva, a saber: és una temptativa, un sondeig, un estudi primigeni dels llocs de memòria erigits a redós del fet mèdic,per copsar el potencial d’abordar una anàlisi més detallada, profunda i àmplia. Per tant, es prioritza l’estudi qualitatiu vers el quantitatiu. És una punta d’iceberg metodològica d’anàlisi per a la Història de la medicina.
Pròximament es penjaran els resultats de la investigació en la seva primera fase a la pàgina web de la Càtedra.