Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial

El Consell de la Informació de Catalunya publica un informe pioner sobre ètica, IA i periodisme

En aquest informe, presentat el passat 3 de març al Col·legi de Periodistes de Catalunya, es plantegen diferents reptes i recomanacions per a la integració ètica de la intel·ligència artificial en l’àmbit del periodisme. A la presentació van intervenir la seva autora, Patrícia Ventura, Albert Sabater, director de l'OEIAC i, de part del CIC, Salvador Alsius i el secretari general, Josep Rovirosa.

La Intel·ligència Artificial ja forma part de procesos de tota la cadena de valor en els mitjans de comunicació (Diakopoulos, 2019) (Beckett, 2019). El sector del periodisme veu en les tecnologies exponencials un gran potencial per optimitzar processos i millorar el producte informatiu gràcies a la possibilitats de conèixer millor els interessos de les seves audiències. 

El sector dels mitjans no s’ha caracteritzat, fins ara, per la rapidesa en integrar la IA, en part degut a la manca d’inversió en innovació motivada per la crisi per la que travessa. Malgrat tot, són cada cop més les eines i aplicacions algorítmiques que s’incorporen en el dia a dia de la producció informativa i els principals informes globals de tendències auguren un creixement dels usos de la IA en aquest sector a nivell mundial (Newman, 2022).

A Catalunya la perspectiva és similar. Així ho conclou l’informe que publica el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) que tot just hem presentat i que es tracta d’un treball pioner sobre ètica i IA en el context del periodisme. En aquest estudi oferim, d’entrada, un estat de la qüestió sobre la integració dels algoritmes en els principals mitjans catalans, i a continuació, examinem els principals reptes ètics presents en el procés d’assimilació. A partir de l’anàlisi, el CIC ha elaborat un decàleg de recomanacions per a la gestió ètica dels algoritmes en l’àmbit del periodisme.

Avui, els mitjans li encarreguen a la IA tasques com identificar de temes noticiables, recopilar informació per nodrir els continguts, generar textos, infografies, transcripcions, suport en la moderació de comentaris, o optimitzar la distribució de la informació a través d’eines de recomanació que ajuden a millorar l’experiència de l’usuari (i per tant les mètriques relacionades amb el consum dels continguts).

Als principals mitjans catalans, els algoritmes ja participen en processos que formen part del nucli de la seva funció editorial. El periodisme és una professió a la qual s’atribueix una important funció democràtica, que es troba en condicions de realitzar quan és capaç d’oferir una informació veraç de manera que la ciutadania es pugui formar criteris sòlids per prendre decisions polítiques informades. Per tal de poder dur a terme aquesta funció de servei públic, l’ètica resulta fonamental, perquè la informació de qualitat passa per considerar els grans principis de la professió durant el procés productiu. Aquests grans principis són veritat, justícia, llibertat i responsabilitat (Alsius, 2011).

El periodisme ha integrat històricament les noves tecnologies, que han resultat bàsiques per al desenvolupament del producte i la seva adaptació als diferents suports (paper, ràdio, televisió i internet) i hàbits de la ciutadania. Cada canvi implica la necessitat de valorar com la nova tecnologia pot ajudar a millorar el producte i donar resposta a les noves tendències de consum informatiu, al mateix temps que, des del punt de vista de l'ètica, durant el procés d'assimilació convé també avaluar-ne els riscos.

Amb aquesta finalitat, el CIC ha publicat l’estudi Algoritmes a les redaccions: reptes i recomanacions per dotar la intel·ligència artificial dels valors ètics del periodisme. En l’informe, s’identifiquen els principals reptes de la integració de les tecnologies exponencials, s’analitzen els dilemes que presenten i es confronten amb els valors ètics del periodisme i amb els principis de l’ètica de la IA.

Els temes clau que examina l’estudi tenen a veure amb la generació automatitzada de continguts i els riscos per al rigor informatiu, el potencial dels algoritmes per generar biaixos en el context de la producció d’informació, o els problemes que podrien comportar excessos en la personalització que posarien en risc la funció comunitària del periodisme (que consisteix promoure espais comuns per tractar temes d’interès públic). 

A més, reflexiona sobre les reorganitzacions en les redaccions com a conseqüència de la creixent automatització i les seves implicacions; la hibridació dels equips que comporta ja la incorporació de més perfils tècnics; les necessitats de formació per prendre el control d’aquesta tecnologia i la redefinició del rol del periodista davant la creixent automatització.

L’estudi ha comptat amb la participació de professionals de la comunicació de tot l’Estat, així com dels principals mitjans de comunicació catalans. En el procés de reflexió també ha intervingut un comitè expert nacional i internacional amb distingits acadèmics especialitzats en disciplines com l’ètica periodística, la filosofia, la innovació, periodisme computacional, la ciberètica o la sociologia.

L’informe té com a principal objectiu oferir eines als mitjans de comunicació per liderar la tecnoètica de la comunicació en moments en què la desinformació prolifera sense control per l’esfera pública degut a la mena de gestió algorítmica de la informació per part de les plataformes digitals, convertides avui en les principals distribuidores de tota mena de continguts. Com a conseqüència d’aquest problema, existeix una necessitat creixent d’identificar fonts confiables d'informació.

Davant d’això el periodisme ha de prendre posició, i no només en relació a la mediació algorítmica de les plataformes, sinó que també haurà d’adoptar una postura front a la creixent automatització en els diferents sectors i exercir el seu paper vigilant també davant de potencials injustícies derivades d’usos poc ètics de la IA. En conseqüència, si el periodisme ha de vigilar l’ús dels algoritmes, haurà d’estar en condicions de poder fer un ús exemplar d’aquesta mateixa tecnologia. Potser l’estratègia de singularització dels mitjans del futur pot passar també per generar confiança a través de la gestió ètica de les tecnologies exponencials.

Us convidem a veure la presentació del treball a través de YouTube, en què es resumeixen els principals punts i a aprofundir-hi a a través de l’informe, que podeu descarregar en aquest enllaç.

Nota: Aquest notícia ha estat elaborada per l'autora del treball, Patrícia Ventura Pocino, a qui agraïm tota la seva col·laboració i sintesi de l'informe publicat pel CIC, Algoritmes a les redaccions: reptes i recomanacions per dotar la intel·ligència artificial dels valors ètics del periodisme.

 

Referències biobliogràfiques

Alsius, S. (2011). Cap a una gran base de dades per a l’estudi de l’ètica periodística. https://doi.org/10.2436/20.3008.02.18

Beckett, C. (2019). New powers, new responsibilities. A global survey of journalism and artificial intelligence.

Diakopoulos, N. (2019). Automating the news: How algorithms are rewriting the media. En Automating the News: How Algorithms Are Rewriting the Media (p. 322). Harvard University Press.

Newman, N. (2022). Journalism, Media, and Technology Trends and Predictions 2022 (p. 48). Reuters Institute Oxford. https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/journalism-media-and-technology-trends-and-predictions-2022.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.