Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial

Un futur digital centrat en l’ésser humà, sostenible i més pròsper

Europa té com a objectiu empoderar les empreses i les persones en un futur digital centrat en l’ésser humà, sostenible i més pròsper.

El 9 de març de 2021, la Comissió Europea va presentar una visió i vies per a la transformació digital d’Europa de cara a l'any 2030.

Per què?

En només un any, la pandèmia COVID-19 ha canviat radicalment el paper i la percepció de la digitalització a les nostres societats i economies i ha accelerat el seu ritme. Ara les tecnologies digitals són imprescindibles per treballar, aprendre, entretenir, socialitzar, comprar i accedir des de serveis de salut a cultura. També ha demostrat el paper decisiu que pot jugar la innovació disruptiva1. La pandèmia també ha exposat les vulnerabilitats del nostre espai digital, les seves dependències de tecnologies no europees i l’impacte de la desinformació en les nostres societats democràtiques. Tenint en compte aquests reptes, la nostra ambició declarada és més rellevant que mai: perseguir polítiques digitals que capaciten les persones i les empreses per aprofitar un futur digital centrat en l’ésser humà, més pròsper i més pròsper. En aquest senti, es considera que Europa haurà de basar-se en els seus punts forts: un mercat únic obert i competitiu, regles fortes que incorporin els valors europeus, ser un actor assertiu en el comerç internacional just i basat en regles, la seva sòlida base industrial, ciutadans altament qualificats i una sòlida societat civil. Al mateix temps, ha d’avaluar i abordar detingudament qualsevol debilitat estratègica, vulnerabilitat i dependència d’alt risc que posi en risc l’assoliment de les seves ambicions i hagi d’accelerar la inversió associada. Aquest és el camí perquè Europa sigui sobirana digitalment un món interconnectat mitjançant la construcció i desplegament de capacitats tecnològiques d’una manera que capaciti les persones i les empreses a aprofitar el potencial de la transformació digital i ajudi a construir una societat més sana i ecològica.

Al discurs sobre l’estat de la unió el setembre de 2020, la presidenta von der Leyen va anunciar que Europa hauria d’assegurar la sobirania digital amb una visió comuna de la UE el 2030, basada en objectius i principis clars. La presidenta va posar un èmfasi especial en un núvol europeu, el lideratge en intel·ligència artificial ètica, una identitat digital segura per a tothom i les infraestructures de dades, superordinadors i connectivitat molt millorades. Com a resposta, el Consell Europeu va convidar la Comissió a presentar una brúixola digital completa el març del 2021, establint les ambicions digitals per al 2030, establint un sistema de control i descrivint les fites clau i els mitjans per assolir aquestes ambicions. Aquest impuls polític requereix una intensificació de la tasca iniciada en l’última dècada per accelerar la transformació digital d’Europa, basant-se en el progrés cap a un funcionament complet del Mercat únic digital i accions intensificadores definides en l’estratègia per donar forma al futur digital d’Europa5. L'estratègia establia un programa de reforma de les polítiques6, que ja s'ha iniciat amb la Llei de governança de dades, la llei de serveis digitals, la llei de mercats digitals i l'estratègia de ciberseguretat. Diversos instruments pressupostaris de la Unió donaran suport a les inversions necessàries per a la transició digital, inclosos els programes de cohesió, l’instrument de suport tècnic i el programa Europa digital. L’acord dels colegisladors que un mínim del 20% del mecanisme de recuperació i resiliència hauria de donar suport a la transició digital i contribuirà a fonamentar aquesta agenda de reformes, amb finançament per construir la dècada digital europea sobre bases sòlides.

La visió per al 2030

La via europea cap a una economia i una societat digitalitzades consisteix en la solidaritat, la prosperitat i la sostenibilitat, ancorades en l’empoderament dels seus ciutadans i empreses, garantint la seguretat i la resiliència del seu ecosistema digital i de les seves cadenes de subministrament. Una de les lliçons clau de la pandèmia és que la digitalització pot reunir la gent independentment d’on es trobi físicament. La infraestructura digital i la connectivitat ràpida aporten a la gent noves oportunitats. La digitalització pot esdevenir un facilitador decisiu de drets i llibertats, permetent a les persones arribar més enllà de territoris, posicions socials o grups comunitaris específics i obrint noves possibilitats per aprendre, divertir-se, treballar, explorar i complir les seves ambicions. Això permetrà una societat on la distància geogràfica importa menys, perquè les persones poden treballar, aprendre, interactuar amb les administracions públiques, gestionar els seus finançaments i pagaments, fer ús de sistemes d’atenció mèdica, sistemes de transport automatitzats, participar en la vida democràtica, entretenir-se o conèixer-se i discutiu amb gent de qualsevol lloc de la UE, incloses les zones rurals i remotes.

No obstant això, la crisi també va exposar les vulnerabilitats del nostre espai digital, la seva dependència creixent de tecnologies crítiques, sovint no basades en la UE, va posar de manifest la dependència d’algunes grans tecnologies empreses, van veure augmentar l’afluència de productes falsificats i el robatori cibernètic, i van augmentar l’impacte de la desinformació en les nostres societats democràtiques. També ha sorgit una nova bretxa digital, no només entre zones urbanes ben connectades i territoris rurals i remots, sinó també entre aquells que es poden beneficiar plenament d’un espai digital enriquit, accessible i segur amb tota una gamma de serveis, i aquells que no poden . Va sorgir una divisió similar entre aquelles empreses que ja són capaces d’aprofitar tot el potencial de l’entorn digital i aquelles que encara no estan totalment digitalitzades. En aquest sentit, la pandèmia COVID-19 ha exposat una nova "pobresa digital", cosa que fa imprescindible garantir que tots els ciutadans i empreses d'Europa puguin aprofitar la transformació digital per a una vida millor i més pròspera. La visió europea per al 2030 és una societat digital on ningú es queda enrere.

La digitalització dóna a les persones noves fonts de prosperitat, que permet als empresaris innovar, establir i fer créixer el seu negoci allà on visquin, obrint mercats i inversions a tot Europa i a tot el món, i creant nous llocs de treball en un moment en què un nombre creixent d’europeus se senten amenaçats. seguretat econòmica o medi ambient. Les tecnologies digitals poden contribuir significativament a l’assoliment dels objectius del Tracte Verd europeu. L’adopció de solucions digitals i l’ús de dades ajudaran a la transició cap a una economia climàtica neutral, circular i més resistent. La substitució dels viatges de negocis per videoconferència redueix les emissions mentre que les tecnologies digitals permeten processos més ecològics en l’agricultura, l’energia, els edificis, la indústria o la planificació i serveis de la ciutat, contribuint així a l’objectiu proposat per Europa de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% com a mínim el 2030 i una millor protecció del nostre entorn. Les mateixes infraestructures i tecnologies digitals hauran de ser més sostenibles i eficients en termes d’energia i recursos. Amb innovació i ambiciosos estàndards ecològics, les empreses, en la seva transformació digital, podran adoptar tecnologies digitals amb una petjada ambiental més baixa i una major eficiència energètica i material.

Les infraestructures i les tecnologies resistents, segures i fiables són indispensables per garantir el respecte de les normes i valors europeus. Un mercat únic fort, una competència justa i un comerç basat en regles que funcionin són actius crítics per a l’èxit i la resiliència econòmica de la UE. Al mateix temps, les tecnologies digitals es desenvolupen majoritàriament fora de la UE i la convergència entre els Estats membres sobre la digitalització continua sent limitada, dificultant les economies d’escala9. La UE serà un soci internacional més fort gràcies a les fortaleses i capacitats internes reforçades. És necessària una ampliació massiva d’inversions, a través de tots els fons i despeses nacionals rellevants de la UE, inclòs l’aprofitament d’inversions privades importants, per permetre a la UE desenvolupar tecnologies crítiques de manera que afavoreixi el seu creixement de la productivitat i el desenvolupament econòmic en plena coherència amb els seus valors i objectius socials.

Aquesta visió de la dècada digital de la UE evoluciona al voltant de quatre punts cardinals:

  • Les competències.
  • Les infraestructures digitals segures i sostenibles.
  • Transformació digital de les empreses.
  • La digitalització dels serveis públics.

Un dels aspectes claus d'aquest futur digital a Europa fa referència a la Ciutadania digital, un marc de principis digitals que ajudarà a promoure i defensar els valors de la UE en l’espai digital. Aquest marc s’identificarà a través d’un ampli debat social i, per exemple, podria incloure:

Drets digitals

  • Llibertat d’expressió, inclòs l’accés a informació diversa, fiable i transparent.
  • Llibertat per establir i fer negocis en línia.
  • Protecció de dades personals i privadesa.
  • Protecció de la creació intel·lectual de persones a l’espai en línia.

Principis digitals

  • Un entorn en línia segur i de confiança.
  • Educació i habilitats digitals universals.
  • Accés a sistemes i dispositius digitals respectuosos amb el medi ambient.
  • Administració i serveis públics digitals accessibles i centrats en l’ésser humà.
  • Principis ètics per a algorismes centrats en l’ésser humà.
  • Protegir i empoderar els nens a l’espai en línia.
  • Accés a serveis de salut digitals.

La Comissió proposarà incloure aquest conjunt de drets i principis digitals en una solemne declaració inter-institucional per:

  • Establir un punt de referència comú a nivell europeu en matèria de drets i valors fonamentals en l’espai digital.
  • Assegurar-se que tots els ciutadans es beneficien de la digitalització, amb competències i exercici dels seus drets en línia i fora de línia.
  • Orientar la UE i els estats membres en el disseny i l'aplicació de polítiques coordinades.
  • Ajudar a controlar la percepció dels europeus dels beneficis de la digitalització en un eurobaròmetre anual.

Quines són les properes passes?

La Comissió llançarà aviat un ampli procés de discussió i consulta, també amb la ciutadania, sobre la visió de la UE i els principis digitals mitjançant:

  • Consulta de principis digitals.
  • Discussió i col·laboració amb els Estats membres, el Parlament Europeu, els agents regionals i econòmics i socials i les empreses sobre elements específics.
  • Llançament d’un fòrum multipartit sobre la brúixola digital.

Partint d'aquesta concertació, la Comissió tindrà com a objectiu:

  • Proposar un programa de política digital que posi en funcionament la brúixola digital a finals d’estiu.
  • Avançar cap a la declaració inter-institucional sobre principis digitals a finals del 2021.

Si voleu llegir la comunicació completa "2030 Digital Compass: the European way for the Digital Decade" podeu clicar aquí.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.