Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Campus Patrimoni Cultural i Natural

Botànics de la UdG troben un nou hàbitat escàs i vulnerable a les dunes de la Costa Brava

Científics de l’Institut de Medi Ambient han localitzat per primera vegada a les dunes de diverses platges de l’Empordà, una comunitat vegetal singular de Catalunya. Es tracta d’un tipus de prat sec molt rar que creix a la rereduna i que, fins ara, només es coneixia al Baix Llobregat. Els investigadors en recomanen la seva conservació.

Els botànics de l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona (UdG) Jordi Bou i Lluís Vilar han localitzat un nou hàbitat dunar escàs i vulnerable als sorrals litorals de l’Empordà. Es tracta del prat sec de rereduna anomenat Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni, i que conforma l’Hàbitat Natural d’Interès Comunitari “HIC 2240”, de gran interès naturalístic per la seva singularitat i raresa. Fins ara, només s’havia trobat al Baix Llobregat, on la seva presència és molt escassa.

Els investigadors han localitzat quatre localitats empordaneses d’aquest prat: a la platja de la Rovina de Castelló d’Empúries, a la platja de Bol Roig de l’Escala, a la platja de la Fonollera de Torroella de Montgrí i a la platja de Pals, concretament, a la zona de les desmantellades antenes de Ràdio Liberty. En la majoria dels casos, ocupen poca superfície i tenen una presència molt exigua, restringida a unes poques setmanes de principis de primavera. “La seva extensió i forma d’implantació territorial fan d’aquests prats una comunitat de raresa notable”, assegura el botànic Jordi Bou. La troballa ha tingut lloc en el marc d’un estudi de la vegetació de les dunes de les comarques de Girona, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, projecte ECOPLAYA. 

En aquests prats hi dominen les plantes anuals, les que germinen, floreixen i moren en el decurs d’un any, adaptades a viure en un hàbitat sorrenc i hi és especialment abundant Bartsia trixago (boca de dragó petita, família de les orobancàcies). També s’hi fan bulboses primaverals –entre les quals hi ha algunes orquídies– i entre la flora identificada, els investigadors destaquen la presència del coixí de monja (Astragalus tragacantha, família de les papilionàcies), planta protegida dins del Pla d'Espais d'Interès Natural.

Vegetació fràgil i amenaçada

Aquests prats de rereduna tenen una distribució i extensió molt limitada atesa la destrucció de l’hàbitat i la pèrdua de les dinàmiques naturals. Per Vilar, “la seva raresa al territori és una de les seves principals fragilitats, ja que qualsevol tipus de situació pot comprometre fàcilment gran part de les localitats”. “Són comunitats efímeres de transició que se situen en l’estreta franja que es forma entremig de la vegetació que creix a la sorra per darrera de la costa i de la vegetació mediterrània llenyosa que colonitza l’ambient de sorres ja consolidades, als indrets ja allunyats de la platja”, afegeix Bou.

Segons l’estudi, l’entrada d’espècies llenyoses és un element clau a tenir en compte en l’ecologia i la seva conservació. Aquestes característiques són especialment problemàtiques per una comunitat del litoral marítim català, on hi ha hagut una important destrucció d’hàbitats durant el segle XX i a on la pressió turística és molt elevada. La combinació d’aquests dos contextos representa una vulnerabilitat important, detallen els científics. 

Per aquest motiu, els autors consideren que es tracta d’una comunitat molt amenaçada i en recomanen la seva preservació. Els resultats d’aquest estudi s’han publicat recentment al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural.

En qualsevol cas, la presència d’aquest prat de sorral a l’Empordà ens indica, tot i l'elevada amenaça i fragilitat dels hàbitats dunars, que tenen un valor de biodiversitat molt elevat i que cal fer-ne un seguiment i establir plans de gestió apropiats.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.