Un iti­ne­rari molt reco­ma­na­ble – drets­hu­mans­gi­rona.csii.​cat – a través de deu bar­ris perifèrics, amb entre­vis­tes als seus habi­tants, mes­tres, pre­si­dents d’asso­ci­a­ci­ons de veïns, repre­sen­tants d’AMPA i amb més de sis-cen­tes enques­tes que reve­len a trets gene­rals una evi­dent des­in­te­gració ter­ri­to­rial: la gent viu arre­lada al seu barri (se’l sent seu) per múlti­ples raons, però és difícil que a la vegada se senti ciu­tadà o ciu­ta­dana de Girona degut prin­ci­pal­ment a l’enorme pes de les desi­gual­tats soci­als que pro­vo­quen males­tar i sen­sació d’aban­do­na­ment, com s’explica en l’informe i és de bon enten­dre.

Es vul­ne­ren els drets humans en alguns bar­ris de Girona? Quina importància es dona al fet que una part dels veïns per­ce­bin que no gau­dei­xen del dret a la ciu­tat, a for­mar-ne part, a la justícia, a la dig­ni­tat? Si es pas­se­gen per Santa Eugènia, Sant Narcís, Can Gibert del Pla, Ger­mans Sàbat, les Pedre­res, Vila-roja, Font de la Pólvora, Mont­juic i Pont Major conei­xe­ran un pai­satge divers i dinàmic on pro­ble­mes greus –de feina, habi­tatge, empo­bri­ment, gana, salut, mobi­li­tat, manca de ser­veis, dis­cri­mi­nació en funció de l’ori­gen, absen­tisme esco­lar, segu­re­tat– con­vi­uen amb un tei­xit cívic molt actiu que tre­ba­lla per la inclusió i la con­vivència i perquè la postal no tapi tot allò que cal millo­rar.

_{Font: El Punt Avui}