Español   English   Français   
cerca
mapa del web    directori de persones   

bannerfonsespecials

Fons Especials de la Biblioteca UdG

Ramon Boixadós

Contacte

Biblioteca UdG
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 Girona

fonsespecials@udg.edu

UdGBiblioteca

Per a la Història de l'educació

 
Fons per a la Història de l'Educació

Rw 2.0

El Fons per a la Història de l’Educació de la Biblioteca de la Universitat de Girona s’estructura al voltant del fons antic de la Biblioteca de l’Escola Normal de Girona (1844- ), que va ser catalogat l’any 1994 i que fou definitivament instal·lat a la Biblioteca Barri Vell de la UdG el 1998.

Aquest fons antic consta de 2.461 llibres i s'ha anat incrementant i completant amb donatius de diferents persones (Bargés, Boixadós, Dalmau, Esteva, Franch, Ferrer C. Maura, Mestras, Pallach, Sigalés i Verrié) vinculades al món de l’ensenyament i el fons de l'Escola Bruguera. Actualment aquest fons consta d'uns 7.800 volums.

 

Documentació gràfica

 

Consulta: Biblioteca del Barri Vell. Fons per a la Història de l'Educació

Procedència: Fons antic de l'Escola Normal de Girona i successives donacions

Data d'ingrés: 1998-

Citeu com: Fons per a la Història de l'Educació (Universitat de Girona)
Biografia
Ramon_BoixadosRamon Boixadós

Barcelona, 1897 - 1983

Mestre

Estudià Magisteri a l’Escola Normal de Barcelona, va exercir de mestre a l’escola d’Encamp, a les valls d’Andorra, i fou mestre en propietat de Manyanet, al municipi de Benés (Lleida). L’any 1921 participa a l’Escola d’Estiu becat per la Mancomunitat de Catalunya. El 1923 es trasllada a Ripoll, on desenvolupà una intensa activitat docent. Fou seleccionat per la Inspecció per participar en un viatge d’estudis a Castella i el nord d’Espanya.

Col·laborava des del 1927 a la revista El Magisterio Gerundense i alguns dels seus articles foren reproduïts a El Magisterio Nacional. Defensava l’escola única; assenyalava com a missió important del mestre ampliar i perfeccionar la pròpia cultura. També va ser redactor de la revista El Magisteri Català, òrgan de la Federació de Mestres de Catalunya.

Des de Ripoll fomentà l’associacionisme entre el magisteri del Ripollès i la Cerdanya i aconseguí crear l’associació del magisteri d’aquelles comarques i en fou el primer president. Posteriorment va ser escollit representant de l’associació provincial de Girona com a vocal de l’associació estatal. Formà part de l’Associació de Mestres de Catalunya i a l’Assemblea de Manresa del juliol de 1936 va ser escollit president per aclamació. Els esdeveniments posteriors no li permeteren exercir el càrrec.

El 1931 va ser nomenat mestre del Patronat Escolar de Barcelona, exercí al grup escolar Lluís Vives. Després va passar al grup Rosselló, annex a l’Institut Escola, on va coincidir amb altres mestres gironins. Practicava l’escola activa; feia excursions, iniciava museus, creava biblioteques, practicava treballs manuals, etc. i, especialment, afavoria tot el que està relacionat amb les lliçons de llenguatge.

Després de la Guerra Civil va estar dos anys suspès de sou i se’l va destinar al grup escolar Uruguai, on es va jubilar en complir els setanta anys. Durant els dos anys de suspensió feia classes els vespres a l’Escola Laboral Tèxtil, creada per Narcís de Carreras. Hi continuà treballant després de reintegrar-se al magisteri.

 

Extret de: Mestres d’aquell temps