Ramon Boixadós
Barcelona, 1897 - 1983
Mestre
Estudià Magisteri a l’Escola Normal de Barcelona, va exercir de mestre a l’escola d’Encamp, a les valls d’Andorra, i fou mestre en propietat de Manyanet, al municipi de Benés (Lleida). L’any 1921 participa a l’Escola d’Estiu becat per la Mancomunitat de Catalunya. El 1923 es trasllada a Ripoll, on desenvolupà una intensa activitat docent. Fou seleccionat per la Inspecció per participar en un viatge d’estudis a Castella i el nord d’Espanya.
Col·laborava des del 1927 a la revista El Magisterio Gerundense i alguns dels seus articles foren reproduïts a El Magisterio Nacional. Defensava l’escola única; assenyalava com a missió important del mestre ampliar i perfeccionar la pròpia cultura. També va ser redactor de la revista El Magisteri Català, òrgan de la Federació de Mestres de Catalunya.
Des de Ripoll fomentà l’associacionisme entre el magisteri del Ripollès i la Cerdanya i aconseguí crear l’associació del magisteri d’aquelles comarques i en fou el primer president. Posteriorment va ser escollit representant de l’associació provincial de Girona com a vocal de l’associació estatal. Formà part de l’Associació de Mestres de Catalunya i a l’Assemblea de Manresa del juliol de 1936 va ser escollit president per aclamació. Els esdeveniments posteriors no li permeteren exercir el càrrec.
El 1931 va ser nomenat mestre del Patronat Escolar de Barcelona, exercí al grup escolar Lluís Vives. Després va passar al grup Rosselló, annex a l’Institut Escola, on va coincidir amb altres mestres gironins. Practicava l’escola activa; feia excursions, iniciava museus, creava biblioteques, practicava treballs manuals, etc. i, especialment, afavoria tot el que està relacionat amb les lliçons de llenguatge.
Després de la Guerra Civil va estar dos anys suspès de sou i se’l va destinar al grup escolar Uruguai, on es va jubilar en complir els setanta anys. Durant els dos anys de suspensió feia classes els vespres a l’Escola Laboral Tèxtil, creada per Narcís de Carreras. Hi continuà treballant després de reintegrar-se al magisteri.
Extret de: Mestres d’aquell temps