Els professors Jordi Sala, Pep Valsalobre i Giovanni Albertocchi imparteixen Lectures de literatura universal, una assignatura que aborda la lectura d’obres cabdals de la literatura, la seva contextualització històrica i estètica. L’interès que desperta entre els estudiants de la Facultat fa que sigui una de les optatives amb més alta demanda.

L’escriptor Josep M. Fonalleras explica del seu llibre La millor guerra del món que, per escriure’l, es va inspirar en l’Eneida, tant en el fet de la fugida d’uns personatges que emprenen un camí després de la derrota com en l’estructura dels episodis que la conformen. El fet, declarat, no és estrany sinó una constant, gairebé un precepte, perquè la literatura no pretén altra cosa que la reconstrucció de l’home, un cop i un altre, amb el pòsit que han anat deixant, precisament, uns escriptors que en precedien uns altres. Com va escriure Ray Bradbury, a Faherenheit 451, als llibres «la màgia només és en el que diuen, en com enfilaven per a nosaltres els diferents pedaços de l’univers en una sola peça».

Formació bàsica per contextualitzar lectures

La Facultat de Lletres ofereix una assignatura de primer curs que aborda la lectura d’obres cabdals de la literatura, la seva contextualització històrica i estètica. Els professors encarregats d’impartir la consideren que, amb ella, aporten una formació bàsica que pot fer dels estudiants uns bons lectors. L’interès que desperta fa que sigui una de les optatives més sol·licitades de la Facultat de Lletres. Pep Valsalobre considera que, fins i tot, potser caldria plantejar la possibilitat que Lectures de literatura universal fos assignatura obligatòria per als estudiants del Grau en Comunicació Cultural. Els continguts de l’assignatura s’estructuren en tres blocs. El primer està dedicat a la literatura antiga, el segon a la literatura medieval i moderna i, el tercer, a la literatura contemporània. Els tres es desglossen en dotze lliçons i una vintena d’obres per llegir. Les classes, de tres hores de durada, tenen lloc cada quinze dies, per tal de deixar un marge suficient– als estudiants que la segueixen– per realitzar les lectures, i pair-les. Després, a l’aula, se’ls donarà un cop de mà, se’ls proporcionaran les claus i els motius que acompanyen l’obra literària, la qual cosa els permetrà arrodonir l’experiència que han viscut quan s’han enfrontat, tots sols, al text. En el transcurs de les lliçons se’ls revelen els interessos dels autors, les relacions dels textos amb el temps en què van ser escrits i les interaccions amb altres obres que els precediren. En definitiva, els estudiants aprenen a contextualitzar les lectures. Fins i tot, algunes s’acompanyen de la rèplica fílmica, la qual cosa els permet acostar-se a un altre tipus d’escriptura i endinsar-se en una lectura diferent.

Valsalobre explica que, quan comencen, pel setembre, els estudiants tenen més notícia dels escriptors clàssics que no pas dels contemporanis. De manera habitual constaten, doncs, un cert desconeixement d’obres i autors posteriors al Romanticisme, la qual cosa la produeix un cert biaix de l’ensenyament secundari. El curs, en part, persegueix corregir aquest aspecte. Els que el van fer en anys anteriors, quan el finalitzen, el valoren de manera molt positiva.

 

Lectures de literatura universal

Professors: Jordi Sala, Pep Valsalobre i Giovanni Albertocchi

Estudiants: Facultat de Lletres, altres facultats consultar (consultar)

Crèdits: 6 crèdits ECTS

 

Guia de l’assignatura:

Bloc 1. Literatura antiga.

Tema 1. Èpica grega i llatina. Pep Valsalobre.

L’èpica oral.

Gènesi i evolució dels poemes. L’autoria: “Homer”.

La relació dels poemes amb la història.

Estructura i arguments dels poemes. Diferències.

Altres textos èpics de l’època arcaica: Hesíode, Himnes homèrics.

La poesia èpica llatina.

L’època d’August. Mecenes.

Virgili:

Eneida.

Geòrgiques i Bucòliques.

Altres poetes èpics.

Ovidi, Les metamorfosis.

Lucà, Farsàlia.

Lectures:

Ilíada, cant XXII.

Odissea, cants X-XII.

Eneida, llibre VI (Descens a l’Avern).

Tema 2. Lírica grega i llatina. Pep Valsalobre.

La lírica grega.

Orígens.

L’època grega arcaica: Safo, Píndar.

La lírica llatina.

Orígens.

La lírica en l’època republicana: Catul.

La lírica en l’època d’August: Virgili, Horaci, Ovidi.

La lírica en l’època imperial: Marcial.

Lectura:

Selecció de poesies de Safo, Catul, Horaci, Ovidi i Marcial.

Sessió cinematogràfica. Edipo Re de P.P. Passolini. Pep Valsalobre.

Tema 3. Teatre grec i llatí. Pep Valsalobre. Atenes i els tràgics: les Grans Dionisíaques.

Èsquil, Sòfocles, Eurípides: característiques i evolució.

La comèdia àtica: Aristòfanes i Menandre.

La comèdia llatina: Plaute i Terenci.

La tragèdia llatina: Sèneca.

Lectura:

Sòfocles, Èdip Rei.

 

Bloc 2. Literatura medieval i moderna.

Tema 4. Poesia medieval. Giovanni Albertocchi.

La poesia en l’àmbit romànic medieval.

Estructura i trama de la Divina Commedia de Dante Alighieri:

La iconografia del més enllà.

L’exili com a nucli compositiu de la Commedia.

Estructura i temes del Canzoniere de Francesco Petrarca:

Tècniques de composició.

Lectures:

Inferno, cant V.

Selecció de poemes del Canzoniere.

Tema 5. Prosa medieval. Giovanni Albertocchi.

La prosa en l’àmbit romànic medieval

Estructures i temes de The Canterbury Tales de Geoffrey Chaucer.

Estructures i temes del Decameron de Giovanni Boccaccio:

                El Decameron com a confluència de les grans tradicions narratives.

L’empirisme de Boccaccio.

Lectura:

Contes de Boccaccio: “Nastagio degli Onesti” [Va, 8] i les seves fonts; “Fra Ceba” [VI, 10] i analogies amb el personatge del venedor d’indulgències dels Contes de Canterbury.

Tema 6. Poesia èpica moderna. Giovanni Albertocchi

Caràcter, formes i temes de l’èpica moderna.

L’èpica laica del Renaixement:

L’Orlando Furioso de Ludovico Ariosto.

Os Lusíadas de Luis Vaz de Camões.

L’èpica religiosa:

La Gerusalemme liberata de Torquato Tasso.

Paradise Lost de John Milton.

Lectura:

Selecció de diversos episodis d’Orlando Furioso i Gerusalemme liberata.

Tema 7. Teatre de l’edat moderna. Jordi Sala Lleal

Panorama general del teatre “clàssic”.

La comèdia renaixentista italiana i la commedia dell’arte. Carlo Goldoni.

El teatre clàssic francès.

                La tragèdia: Jean Racine.

                La comèdia: Molière.

El teatre elisabetià.

                William Shakespeare. Formes, temes, gèneres.

Altres elisabetians.

Lectura:

Shakespeare, Hamlet.

Sessió cinematogràfica. Selecció d’escenes de diversos films de Hamlet. Jordi Sala Lleal.

 

Bloc 3. Literatura contemporània.

Tema 8. Literatura romàntica. Giovanni Albertocchi.

El moviment romàntic: ideari i estètica.

La poesia romàntica: formes, temes, autors, obres.

S.T. Coleridge, Lord Byron, John Keats, Friedrich Hölderlin, Giacomo Leopardi.

La prosa de l’època romàntica: gèneres, temes, autors.

                Goethe, Manzoni, Victor Hugo, Chateaubriand, Edgar Allan Poe.

Lectura:

Selecció de textos de Coleridge, Leopardi, Goethe, Manzoni i Poe.

Tema 9. Narrativa realista. Jordi Sala Lleal.

El context historicoliterari del realisme i el naturalisme.

La narrativa europea i nord-americana del segle XIX: formes, autors, obres:

                Anglaterra: de Jane Austen a Charles Dickens.

                França: d’Honoré de Balzac a Émile Zola.

                Rússia: Lev Tolstoi i Fiódor Dostoevski.

               

Lectura:

Flaubert, Madame Bovary.

Tema 10. Teatre dels segles XIX-XX. Jordi Sala Lleal.

El teatre romàntic.

El teatre naturalista.

                L’obra de Henrik Ibsen.

                L’obra d’Anton P. Txèkhov.

La ruptura del segle XX:

 L’obra de Luigi Pirandello, Bertolt Brecht i Samuel Beckett.

Lectura:

Ibsen, Casa de nines.

Tema 11. Poesia dels segles XIX-XX. Jordi Sala Lleal.

La renovació poètica postromàntica:

L’obra de Walt Whitmann.

La revolució simbolista a França:

L’obra de Charles Baudelaire, Paul Verlaine, Arthur Rimbaud i Stéphane Mallarmé.

Paul Valéry i el postsimbolisme.

La ruptura avantguardista: dada, futurisme, surrealisme.

Fernando Pessoa i els seus heterònims.

La moderna poesia en llengua anglesa:

L’obra de William B. Yeats, Ezra Pound, T.S. Eliot, W.H. Auden.

La moderna poesia alemanya:

Rainer M. Rilke.

Konstantinos Kavafis i la poesia de l’experiència.

Lectures:

Antologia de Les fleurs du mal de Baudelaire.

Selecció de poemes de Pessoa, Eliot, Auden, Rilke, Kavafis.

Tema 12. Narrativa del segle XX. Pep Valsalobre.

Crisi del realisme i crisi de la novel·la realista.

Noves propostes narratives: els grans models narratius de Marcel Proust, James Joyce i Virginia Woolf.

L’obra de Franz Kafka.

La narrativa nord-americana:

John Dos Passos, Ernest Hemingway, William Faulkner.

Lectura:

Selecció de relats de Kafka.