Sovint, la millor manera d’encarar el futur és fer un cop d’ull al passat. Per això, sembla que la millor manera de preguntar-se pels valors que han de regir la nostra vida en l’inici del tercer mil·lenni és revisar els valors que fins ara han tingut vigència per poder construir un nou edifici de valors, que no sigui fruit d’imposicions acrítiques sinó de la reflexió pausada i madura.

En aquest sentit, durant els darrers tres anys, des de la web www.terricabras.net, s’han organitzat cursos a distància dins el cicle Filosofia per a ciutadans. Després dels cursos Per pensar millor i Donar i rebre informació: problemes filosòfics, el portal va oferir un seguit de cursos sobre valors, amb el nom Límits i virtuts dels valors tradicionals (la qüestió dels valors en el s. XXI). L’edició que ara es presenta se centra en la caritat, l‘empatia i la compassió.

Obert a tothom

El nou curs on-line "Límits i virtuts dels valors tradicionals (la qüestió dels valors en el s. XXI): caritat, empatia, compassió", organitzat conjuntament per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona i el portal www.terricabras.net és obert a tothom (inscripció obligatòria, 60€). A més, està reconegut amb 3 crèdits de lliure elecció per a tots els estudiants de llicenciatura de la UdG (exceptuant els de la Facultat de Dret) i amb 1,5 crèdits per als estudiants de grau de la Facultat de Lletres. El curs constarà de tres lliuraments, que tindran lloc els dies 20 i 27 de maig, i 3 de juny del 2013.

El curs es realitzarà íntegrament en línia, a través del facebook de Josep M. Terricabras

Programa

1.- La caritat

Dia: dilluns, 20 de maig del 2013

Prof. Oriol Ponsatí-Murlà (Universitat de Girona)

2.- L’empatia

Dia: dilluns, 27 de maig del 2013

Prof. Ramon Alcoberro (Universitat de Girona)

3.- La compassió

Dia: dilluns, 3 de juny del 2013

Prof. Josep-Maria Terricabras (Universitat de Girona)

Per a més informació i per a matricular-vos, cliqueu aquí.

Al Codi d’Hammurabi, si una casa mal feta queia i provocava la mort del fill del propietari, el constructor pagava el dany amb la mort del seu fill. Era la Llei del Talió. Avui, la complexitat de què ens hem envoltat ha fet que el Dret evolucionés i, en aquesta qüestió dels danys, ho hagi fet de manera accelerada, per atendre la diversificació en la natura dels plets, tant per danys materials com morals, que han arribat a plantejar-se al món contemporani.

Per tant, l’evolució del Dret de Danys es manifesta com una característica de les societats desenvolupades que volen garantir els seus béns, i en què cada cop hi ha més responsabilitats derivades de la vida civil. Uns danys que són tant materials com morals i que cada cop abasten més facetes de la vida en societat. En són un bon exemple els desastres ecològics. De ser considerats, precisament, l’efecte de la mala sort sense que es pogués escatir causes ni conseqüències, perquè ni se sabia calcular el valor dels danys ni establir les indemnitzacions per als damnificats, el dany al medi ambient ha passat a ser objecte de plets amb sentències que costen milions als que els provoquen i rescabalen, tot i que encara no sempre de manera adequada, els afectats. I és que avui tot té valor suficient per pledejar, fins i tot un paisatge.

Davant una realitat que ha evolucionat amb rapidesa, el catedràtic Miquel Martín, professor de Dret Privat a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, va impulsar des de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat, que dirigeix, el primer màster en Dret de Danys a l’Estat Espanyol. Malgrat tractar-se d’un màster de nova factura, ha begut de l’experiència acumulada en els contactes que els investigadors del Departament han fet els darrers anys, a través de diverses accions dels grups de recerca als quals pertanyen, la qual cosa s’ha traduït en una bona resposta d’estudiants, que s’espera repetir el curs 2013-2014. El màster té el seu principal puntal en l’expertesa investigadora dels membres del Grup de Recerca en Dret Privat Europeu, que han desenvolupat una intensa tasca de recerca en el dret de danys, com és el cas del mateix Martín, amb una experiència de més de vint i cinc anys en el sector i que presideix la Comissió d’Experts que, creada per una Ordre Acordada dels ministeris de Justícia i Economia, estudia la reforma del sistema de valoració de les indemnitzacions en els accidents de trànsit. Al catedràtic l’acompanyen el també catedràtic de Dret civil de la UdG i actual coordinador del programa, Jordi Ribot, i altres professors, com Josep Solé i Albert Ruda, tots ells experts en dret de danys. Un component important d’aquest curs és l’àmplia visió amb què es tracten aspectes bàsics com la teoria de la prova, l’anàlisi econòmica del dret o les tècniques de negociació, que correran a càrrec del prestigiós equip d’experts en anàlisi i filosofia del Dret Privat, dirigits per Jordi Ferrer.

El programa té una forta projecció a Sud-Amèrica, regió de procedència d’una gran part dels estudiants de la primera edició del màster. Jordi Ribot té l’explicació: “els professionals de Dret de països emergents com Mèxic, Brasil o Colòmbia, que es desenvolupen amb rapidesa, veuen la necessitat de formar-se en una especialitat que aviat serà de gran transcendència i, quan pensen en la formació, miren cap a l’estat espanyol”. La docència, per tot plegat, és en castellà. En conseqüència, els horaris del curs han estat pensats, precisament, per afavorir de la millor manera possible els interessos dels estudiants forasters, tot i que també representa un avantatge per als que necessitin combinar la professió amb l’estudi. És per aquest motiu que el màster es planteja de manera intensiva, amb cinc hores de classe diàries concentrades en catorze setmanes que, amb treballs dirigits posteriors,  materialitzen els primers quaranta-dos crèdits del seixanta de què es compon. Per l’experiència en màsters anteriors, Ribot considera que la meitat dels que es matricularan continuaran l’itinerari de recerca i faran la tesi doctoral, dedicada a temàtiques específiques dels seus països, la qual cosa constituirà un avenç per als seus respectius drets.

Coneix millor el Màster en Dret de Danys,aquí.

Tots els màsters de la UdG, aquí.

El Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i el Grau en Administració i Direcció d'Empreses, és una proposta pionera a Catalunya, impulsada conjuntament per l’Escola Politècnica Superior (EPS) i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (FCEE), i que, amb una durada de 5 cursos acadèmics, permet accedir al Màster en Enginyeria Industrial que dóna les atribucions professionals per exercir com a Enginyer Industrial. Així mateix, aquesta nova doble titulació canalitza la vocació dels Enginyers Industrials per accedir a càrrecs de direcció i administració d’empreses.

La Universitat de Girona oferirà el curs vinent la primera doble titulació de Catalunya que unifica els estudis d'Enginyeria i Administració i Direcció d'Empreses. La universitat inicia aquesta nova oferta amb quinze places i permetrà als estudiants tenir les dues titulacions en només cinc anys.

La rectora, Anna M. Geli, juntament amb Joaquim Salvi, director de l’EPS, i Carme Saurina, degana de la FCEE, han presentat avui aquesta nova doble titulació, acompanyats de Jaume Masgrau, president del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya a Girona, i Esteve Gibert, president Territorial de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

El president territorial del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Esteve Gibert, ha assenyalat que en el món econòmic actual aquesta doble titulació pot ser molt útil per a la societat. El president del Col·legi d'Enginyers de Catalunya a Girona, Jaume Masgrau, ha explicat que és necessari que un directiu d'empresa conegui tant la vessant productiva com l'econòmica i detalla que fins ara molts enginyers havien de complementar pel seu compte la seva formació econòmica.

La rectora, Anna M. Geli, ha assegurat que s'aposta per aquesta doble titulació per oferir un perfil professional "necessari" a la societat i que permet als enginyers industrials poder tenir coneixements per dirigir empreses. Fins ara, ha recordat Salvi, els enginyers que volien aspirar a aquests càrrecs havien de complementar el currículum un cop acabats de llicenciar. Aquesta iniciativa, pionera a Catalunya, també representa, segons Saurina, un repte per al personal docent i investigador. 

És ara, en un temps de canvis i trasbalsos que afecten, sobretot, les possibilitats de les persones per oferir-se al mercat de treball, que calen professionals que les orientin per trobar una feina i desenvolupar la seva carrera professional. És ara, també, perquè hi ha un canvi en les condicions de treball i les relacions laborals a les organitzacions, que calen experts en el desenvolupament i la gestió de persones, que sàpiguen motivar els equips de treball, fomentar la cultura de la innovació, l’esperit emprenedor i el desenvolupament de les organitzacions per a l’assoliment dels seus objectius.

Amb la certesa que una formació comuna havia de repercutir en una millora general, es va posar en marxa el màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans a la UdG, ara fa dos anys. La vocació aglutinadora la manifesta la coordinadora del màster, Esperança Villar, que explica que “el màster neix, precisament, en un escenari de crisi, amb la voluntat de proporcionar un marc de reflexió conjunta en les polítiques d’ocupació, les relacions laborals i els recursos humans”. Aquesta és, en definitiva, una de les especificitats que el fa diferent d’altres ofertes docents, el detall d’una formació compartida que promogui una visió complementària de les relacions laborals i faciliti una cultura de cooperació, en benefici de tots.

Els objectius se centren tant en la formació de professionals competents en l’àmbit de la planificació, direcció i gestió de les polítiques d’ocupació i assessorament professional, com en la direcció, gestió i desenvolupament de les persones i equips en les organitzacions. Com es veu, per la suma de les dues vessants de les quals s’ha parlat, quan acabaran el màster, els estudiants hauran assolit, entre altres, les competències relacionades amb l’anàlisi, l’avaluació i la planificació de les polítiques sociolaborals, la prospecció de mercats i oportunitats d’ocupació, la intervenció i la identificació de les motivacions laborals i les necessitats d’orientació i formació de diferents col·lectius en contextos canviants, o la implantació de polítiques de gestió de persones a les organitzacions.

Flexibilitat i rigor

La docència del màster s’alimenta de la recerca que fan els investigadors socials del Departament de Dret Privat, el Departament d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte, el Departament de Psicologia, el Departament d’Economia i el Departament de Pedagogia. Els estudiants han d’assolir els noranta crèdits de que consta per superar-lo. Les assignatures es programen tenint present que uns horaris flexibles afavoriran la conciliació de l’estudi amb les obligacions laborals, perquè una fracció important dels estudiants matriculats també treballen i han de compaginar l’horari laboral amb el de l’estudi i la recerca. S’ofereixen dos itineraris: el de recerca i el professionalitzador. Si l’estudiant tria l’itinerari de la recerca compartirà amb els companys tot el currículum docent, però se separarà en un mòdul de pràctiques de recerca i un projecte final de màster diferents, que es caracteritzen per desenvolupar els conceptes i coneixements metodològics que requerirà, més endavant, el procés de redacció de la tesi per aquelles persones que decideixin accedir al doctorat. Els altres, en canvi, posaran l’èmfasi del projecte en el pràcticum, que realitzaran en empreses que col·laboren amb el màster i que es conceben com un marc d’immersió en la realitat professional de la intermediació laboral i de la gestió de persones a les organitzacions. El projecte final del màster, per tant, serveix a l’estudiant per posar en pràctica els coneixements i competències adquirits al llarg de la formació teoricopràctica.

“El màster –afegeix Villar–compta amb un Consell Assessor en el qual hi són representats el Departament d’Empresa i Ocupació, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, sindicats, empreses com COMEXI o AXXON, més el Dr. Jean-Michel Servais, que aporta una perspectiva internacional del món del treball i de la recerca com a exdirector de l’OIT per a Àsia i els Països Àrabs”. La funció del Consell Assessor és doble: d’una banda exerceix un paper de garant de l’adequació del màster a les necessitats socials i, de l’altra, té la missió de proposar aliances i estratègies de col·laboració entre el màster i les empreses o institucions en l'àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació aplicats a les organitzacions i a la promoció de l'ocupació.

Coneix millor el màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans, aquí.

Tots els màsters de la UdG, aquí.

Les Universitats de Battambang (UBB) i de Girona col·laboren des de fa temps en el projecte Erasmus Mundus "Euro-Asia partnership to promote Engineering Technology Education and Research Exchanges (TECHNO)".

És en el marc d'aquest projecte que, aquest curs, dos estudiants de grau i doctorat, respectivament, de la UBB han fet una estada a la UdG. Està previst que el curs 2013-2014 aquesta iniciativa tingui continuïtat.

El projecte TECHNO és un programa de col·laboració que s'inscriu en l'Erasmus Mundus de la Unió Europea que, amb un finançament de prop de 2 milions d’euros, promou la mobilitat d'estudiants i personal d'universitats asiàtiques a sis universitats europees, entre les quals hi ha la UdG, per tal de potenciar la seva activitat d'internacionalització.

Els estudiants i el personal docent i investigador que participa en el programa, perceben un ajut econòmic i de viatge, cobertura mèdica i el cost de la matrícula. El responsable acadèmic de TECHNO a la UdG és el Dr. Emili Garcia-Berthou, catedràtic d’Ecologia, i la gestió és a càrrec de l'Oficina de Relacions Exteriors. Actualment hi ha oberta una nova convocatòria del projecte, el detall de la qual es pot consultar al web: http://www.techno-em.org/.

Els estudiants de l'assignatura "Nous turismes" han treballat durant dos mesos per a estudiar les noves tendències del turisme. Els resultats de la seva activitat seran presentats públicament el 15 d'abril, de 9'30h a 11'30h, a la Sala de Graus de Sant Domènec, seu de la Facultat de Turisme i de la Facultat de Lletres, tal i com s'especifica en el programa adjunt.

Les reflexions pretenen ser una radiografia exhaustiva dels canvis en el turisme, en un sentit ampli: nous hàbits de la demanda, noves formes de promoció, turisme 2.0, nous comportaments, nous models demogràfics, entre altres temes.

Programa