Consell Social

3/10

3/10, de 18 d'octubre de 2010

PROPOSTA D’INFORME AL CONSELL DE GOVERN PER A LA CREACIÓ D’EMPRESES DE BASE TECNOLÒGICA (EBT) PROCEDENTS DE LA RECERCA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Exposició de motius:

Atès que la Llei Orgànica 4/2008 de reforma de la llei Orgànica Universitària, introdueix en la seva disposició addicional 24a una modificació de la normativa d’incompatibilitats, prevista a la Llei 53/1984 del 26 de desembre, que preveu la possibilitat d’aixecar determinades restriccions per a la participació de professors funcionaris en empreses de base tecnològica (EBT) d’origen universitari.

Atès que, per a l’aplicació d’aquest nou règim, la normativa estableix, d’una banda la necessitat de la participació de la Universitat a l’EBT i per l’altre un informe favorable previ del Consell Social i un acord explícit del Consell de Govern.

Atès que, d’acord amb el tràmit establert al Reglament de Creació de Spin-Offs i Start-Ups a la Universitat de Girona, les propostes d’empresa “Newronia” i “El primer Banc de Cents”, que es descriuen en l’annex d’aquest acord, han sol·licitat obtenir la condició d’Spin-off.

Atès que, d’acord amb aquest mateix tràmit, el Trampolí Tecnològic de la Universitat de Girona, responsable del procés de definició i avaluació de les propostes, ha elevat un informe favorable sobre aquestes a la Comissió d’avaluació de spinf-offs i start-ups de la Universitat de Girona.

Atès que, d’acord amb aquest mateix tràmit, la Comissió d’avaluació de spin-offs i start-ups de la Universitat de Girona en sessió número 01/10, de 28 de Juliol de 2010, va acordar informar favorablement sobre la creació de les empreses de base tecnològica “Newronia” i “El Primer Banc de Cents”.

 

S’APROVA:

Informar favorablement el Consell de Govern de la creació de les empreses de base tecnològica procedents de la recerca de la Universitat de Girona “Newronia” i “El Primer Banc de Cents”, d’acord amb les condicions i contraprestacions que estableixi la Universitat de Girona.

 

ANNEX

NEWRONIA

Situació del Projecte

El projecte NEWRONIA és una iniciativa empresarial basada en tecnologia de la UdG que centra la seva activitat en el desenvolupament de software d’optimització, concretament en l’àmbit del transport de passatgers per carretera.

L’objectiu inicial és oferir instruments tecnològics que permetin facilitar el transport de passatgers d’una forma més ràpida, fiable i rendible que els mètodes existents.

El producte deriva dels treballs d’investigació de la Dra. Beatriz López, el Dr. Joaquim Meléndez, Víctor Muñoz i Javier Murillo, tots ells del grup d’investigació eXIT de la Universitat de Girona.

El mercat potencial de NEWRONIA està en alça, degut a diferents factors, entre ells l’increment del petroli i la crisis econòmica, que fa del transport públic una alternativa en constant creixement. Els esforços actuals en logística s’han centrat en el desenvolupament d’eines software per al transport de mercaderies, però existeixen pocs softwares especialitzats en el transport de passatgers, pel que NEWRONIA representa una primera alternativa vàlida per donar suport a les “operacions de planificació” dels “gestors de transport de passatgers”, l’activitat de la quals es fa vent més complexa cada dia.

Informe favorable i proposta de relació amb la UdG

Mitjançant aquest informe favorable s’insta al Consell de Govern per a que acordi la constitució d’aquest projecte empresarial presentat pels doctors Joaquim Meléndez i Beatriz López, adquirint la categoria d’Empresa de Base Tecnològica establerta en la Disposició Addicional 24a de la nova LOU.

D’acord amb el que estableix aquest nou règim legal, aquest acord determinarà la participació de la UdG en el capital social de l’empresa, així com les contraprestacions adequades a favor de la Universitat de Girona.

Aquesta resolució està condicionada a la constitució de l’empresa i a la participació de la Universitat de Girona.

El Primer Banc de Cents

El primer Banc de Cents (The First Bank of Cents, en anglès), és una iniciativa empresarial iniciada pel doctor Josep Luís de la Rosa i dedicada a la implantació de monedes científiques per augmentar la transparència en el procés de selecció d’articles i reduir-ne les despeses que se’n derivin.

El model de negoci del Primer Banc de Cents es basa en dues línies d’actuació: comissions sobre les transaccions que s’aplicaran quan una massa crítica de científics utilitzi el banc, a més de les aplicades a les organitzacions científiques per cada article exportat, i la llicència de la tecnologia de comunicacions basada en dues patents americanes que s’han sol·licitat.

Els promotors, els doctors Szymanski (Rensselder Polytechnic Institute, Nova York, USA) o de la Rosa (Universitat de Girona) contribuiran amb l’experiència prèvia obtinguda en altres projectes empresarials.

Informe favorable i Proposta de relació amb la UdG

Mitjançant aquest informe favorable s’insta al Consell de Govern per a que acordi la constitució d’aquests projecte empresarials presentat pel doctor Josep Lluís de la Rosa, adquirint la categoria d’Empresa de Base Tecnològica establerta en la Disposició Addicional 24a de la nova LOU.

D’acord amb el que estableix aquest nou regim legal, aquest acord determinarà la participació de la UdG en el capital social de l’empresa, així com les contraprestacions adequades a favor de la Universitat de Girona.

Aquesta relació s’establirà mitjançant els següents documents:

- Pacte de socis

- Contracte de Transferència de Tecnologia

-  Estatuts de la societat

Aquesta resolució està condicionada a la constitució de l’empresa i a la participació de la Universitat de Girona.

 

 

 

PREUS DELS MÀSTERS UNIVERSITARIS PER AL CURS 2010-2011

Exposició de motius:

Vista la Resolució de 25 de maig de 2010, de la Secretaria General de Universidades, per la qual es publica l’Acord de 25 de maig de 2010, de la Conferència General de Política Universitària, que fixa els límits de preus públics per estudis conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials per al curs 2010-2011 (BOE número 138, de 7 de juny de 2010).

Vist el Decret 98/2010 (DOGC 5676, de 22 de juliol de 2010) pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2010-2011, quan es refereix al preu per crèdit a satisfer per part dels i de les estudiants que es matriculin en un programa oficial de postgrau d’acord amb el Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre, i modificació establerta al Reial Decret 861/2010, de 2 de juliol, pel qual es regulen els estudis universitaris de postgrau, estableix que el determinaran els consells socials de les universitats, segons la tipologia del programa, entre 23,47 i 30,33 €.

Atès que aquests preus suposen l’aplicació de l’Acord de la Conferència General de Política Universitària citat més amunt, que estableix que el rang de preus públics dels estudis universitaris de postgrau regulats pel Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, s’actualitzarà aplicant als preus actualment vigents la taxa de variació interanual de l’Índex Nacional General de Preus de Consum des del 30 d’abril de 2009 al 30 d’abril de 2010.

Atès que aquesta taxa ha estat fixada en un 1,5 % i que els preus del crèdit en els programes oficials de postgrau de la Universitat de Girona per al curs 2009-2010 han estat de 18,00 i 29,88 € en funció del tipus de programa.

Per tot, l’anteriorment exposat,

 

S’APROVA:

Els preus per crèdit per a la matrícula en màsters oficials del curs 2010-2011, d’acord amb l’annex núm. 3.

Ajustar els termes de la proposta al text definitiu del decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixaran els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2009-2010 en cas que ja hagi estat publicat quan correspongui elevar aquesta proposta al Consell Social de la Universitat de Girona.

 

 

 

CREACIÓ DE L’ESCOLA DE DOCTORAT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Exposició de motius:

El doctorat o tercer cicle dels estudis universitaris és la primera etapa formativa en la carrera investigadora. En aquest sentit, es considera el doctorat com una activitat acadèmica i de desenvolupament professional que permet adquirir competències científiques d’alt nivell al voltant dels valors de la crítica, els mètodes científics i la innovació tecnològica, així com competències genèriques (intel·lectuals, acadèmiques, relacionals, d’autogestió, de lideratge, etc) altament demandades en l’entorn socioeconòmic.

Dins de l’adquisició de les competències i habilitats relacionades amb la investigació científica de qualitat, la realització d’una tesi doctoral, entesa com a treball original d’investigació dins de qualsevol camp del coneixement, ha de capacitar al doctorand per al treball autònom en l’àmbit de la R+D+i. La tesi, conjuntament amb altres activitats que contribueixin a l’adquisició de les competències esmentades, conformen el procés de formació investigadora associada als programes de doctorat.

El procés de construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, en el qual encara estem immersos, ha de tenir presents les bases de l’Agenda Revisada de Lisboa, així com, en cas del tercer cicle, la construcció simultània de l’Espai Europeu de Recerca. De fet, el doctorat ha de jugar un paper fonamental en la intersecció entre l’EEES i l’EER, essent ambdós pilars fonamentals d’una societat basada en el coneixement.

En els darrers anys, la normativa aplicable als programes de doctorat, ha anat modificant-se successives vegades. Així, sense comptar els canvis legislatius de major envergadura (LRU, LOU, LOM-LOU), hi ha hagut diversos Decrets que han afectat als estudis universitaris en general i als de doctorat en particular (RD 778/1998; RD 56/2005; RD 1393/2008). Sigui com sigui, cada cop més s’ha tendit a entendre els programes de doctorat com el conjunt d’activitats formatives conduents a l’adquisició de les competències i habilitats que es demanen a un investigador. D’aquesta manera, s’ha anat separant dels programes de doctorat la fase de formació especialitzada, (posterior a la llicenciatura, enginyeria, o grau) que constitueix l’eix dels programes de màster universitaris.

Actualment, segons l’oferta 2009-2010, els estudis de doctorat a la UdG estan organitzats a partir de 5 Programes de Doctorat, 4 d’ells amb la Menció de Qualitat del Ministeri d’Educació, on s’agrupen les línies de recerca de la Universitat de Girona, i que inclouen uns 400 estudiants de doctorat en total i que produeixen més de 40 tesis per any (54 el curs 2008-2009). Existeixen també diversos programes de doctorat, alguns d’ells interuniversitaris, regulats per normatives anteriors però que encara es poden considerar actius. Aquests programes de doctorat, amb una forta vinculació, òbviament, amb les estructures de recerca de la universitat (grups de recerca, departaments, instituts de recerca) es gestionen des de la GIGS-Escola de Postgrau.

Des de fa uns mesos, el Ministeri d’Educació està treballant en un nou Reial Decret per a regular els estudis oficials de doctorat. Encara que no hi ha un calendari definitiu per a l’aprovació i entrada en vigor d’aquest reial decret, es considera oportú que la present proposta estigui ben alineada amb els principis que allí s’estableixen, sense que, en cap cas, es contradigui la normativa actualment vigent. Igualment, la Universitat de Girona es troba en un procés de modificació dels estatuts. De nou, la present proposta s’adequa a la proposta de modificació dels Estatuts sense contradir el que estan actualment vigents.

La memòria de creació de l’Escola de Doctorat de la UdG ha estat sotmesa a exposició pública durant el període preceptiu. Igualment, s’han sol·licitat informes a les unitats afectades per aquesta Escola de Doctorat.

Diversos departaments han emès informes favorables, sense més comentaris.

Alguna de les al·legacions proposa diversos canvis per tal que la memòria reculli millor la idea del que ha de ser la formació en recerca en fase predoctoral. Aquestes al·legacions fan especial incidència en remarcar la importància de l’adquisició de coneixements i competències per part de l’investigador en formació. La major part d’aquestes esmenes s’han incorporat a la versió de la memòria que es presenta a aprovació.

També s’accepta l’al·legació de reduir de 3 a 2 sexennis el requisit per ser director de l’Escola de Doctorat, sempre que el Reial Decret que s’aprovi ho permeti, s’accepta introduir una nova competència del director de l’Escola de Doctorat, en concret, coordinar les activitats de divulgació i publicitar els estudis que organitza l’Escola de Doctorat.

Finalment s’accepten dues modificacions més, una relativa a afegir una funció a l’ED (la de vetllar per la inserció laboral dels doctors titulats per la UdG) i una altra per fer esment dels drets i deures del personal investigador en formació a l’apartat d’estudiants.

Existeixen diversos models organitzatius possibles per a estudis de doctorat, si bé un dels mes estesos són les Escoles de Doctorat, que al mateix temps són impulsades pel ja esmentat esborrany de Reial Decret pel que es regularan els ensenyaments oficials de Doctorat. A la nostra Universitat, la creació de l’escola de Doctorat és un compromís del programa de govern de l’actual Rectora. Aquest document és la memòria que desenvolupa aquest compromís; concretament, conté aquella informació necessària per a crear una nova Escola (segons l’article 8.2 de la LOM-LOU i 12.4 dels Estatuts de la UdG).

Acomplert el tràmit d’informació pública acordat en el Consell de Govern en sessió núm.6/10 de 15 de juliol de 2010.

De conformitat amb el que es determina en els articles 66.e) i 12 dels Estatuts de la Universitat de Girona, aprovats pel Decret 200/2003, de 26 d’agost, el Consell de Govern va adoptar l’acord que seguidament s’aprova;

 

S’APROVA:

La creació de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Girona, juntament amb la memòria justificativa de l’annex núm. 4, als efectes de l’aprovació de la sol·licitud i la seva tramitació davant el Departament competent en matèria d’universitats de la Generalitat de Catalunya.

 

 

 

MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS QUE REGEIXEN LA FUNDACIÓ CAMPUS ARNAU D’ESCALA

Exposició de motius:

D’ençà l’entrada en vigència de la nova normativa relativa a les fundacions de Catalunya (llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques) és una exigència per a les fundacions catalanes adaptar els seus estatuts a allò que disposa l’esmentada normativa.

Atès l’escrit de la Presidència del Patronat de la Fundació Campus d’Arnau d’Escala, de data 20 de juliol de 2010, amb registre d’entrada de la UdG, número 8021 – 21/07/2010 per mitjà del qual se’ns comunica que el Patronat de la Fundació Campus Arnau d’Escala, en sessió celebrada el 21 d’abril de 2010 va prendre l’acord de modificar els estatuts d’aquesta Fundació, d’acord amb el nou text que s’adjunta a la present proposta d’acord.

Atès que per dur a terme aquesta modificació, és necessari que la Universitat de Girona, com a patró nat i fundador d’aquesta institució, adopti l’acord de modificació dels estatuts originals a través de l’òrgan de govern que va aprovar la incorporació de la UdG com a soci fundador de la Fundació Campus Arnau d’escala, és a dir, el Consell Socials de la Universitat de Girona.

 

S’APROVA:

La proposta de modificació d’Estatuts de la Fundació Campus Arnau d’Escala, d’acord amb l’annex núm. 5.

 

 

 

MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS QUE REGEIXEN EL CONSORCI DEL MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI (MUME)

Exposició de motius:

Atès que el Consell d’Administració del Museu Memorial de l’Exili (MUME) va acordar l’acceptació de l’ajuntament de Portbou com a nou ens del consorci del MUME.

Considerant que cal modificar el règim laboral del director del museu, passant a ser personal laboral de l’ens en lloc de personal eventual de confiança del Consell d’Administració

Atès l’escrit de la Presidència del Consorci (MUME), de data 20 de juliol de 2009, amb registre d’entrada de la UdG, número 8249 – 28/07/2010 per mitjà del qual se’ns comunica que el Consell d’Administració del Consorci del MUME, en sessió celebrada el 14 de juliol de 2010 va aprovar inicialment la modificació dels Estatuts d’aquest Consorci, d’acord amb el nou text que s’adjunta a la present proposta d’acord.

Atès que l’article 22 dels Estatuts del Consorci (MUME) determina que la modificació del seu articulat ha de ser ratificada pels seus consorciats amb les mateixes formalitats que per la seva creació.

Atès que la modificació esmentada fou aprovada per unanimitat dels membres del Consell d’Administració del Consorci (MUME).

 

S’APROVA:

La proposta de modificació dels Estatuts del Consorci del MUME, d’acord amb l’annex núm. 6.

 

 

 
ATORGAMENT DE LES RETRIBUCIONS ADDICIONALS PER MÈRITS DE RECERCA AL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR LABORAL, CORRESPONENT A LA CONVOCATÒRIA 2010

Exposició de motius:

L’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya recull la possibilitat que la Generalitat de Catalunya pugui establir retribucions addicionals per mèrits individuals de docència, recerca i gestió per al personal docent i investigador funcionari i contractat, d’acord amb allò establert per l’article 69.3 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats. La Llei d’universitats de Catalunya atribueix la potestat per regular aquestes retribucions al Govern de la Generalitat i llur assignació al consell social de cada universitat, a proposta del respectiu consell de govern, i amb la prèvia avaluació favorable de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Atès que l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya ha resolt l’avaluació dels mèrits de recerca corresponents a la convocatòria 2010 (Personal Laboral),

 

S’APROVA:

L’atorgament de les retribucions addicionals per mèrits de recerca de les persones que es relacionen a l’annex núm. 7.

Donar compliment a l’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 6 de febrer de 2007, que estableix que al personal docent i investigador contractat avaluat favorablement per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya li sigui reconeguda aquesta avaluació per a la percepció del complement per mèrits de recerca que estableix l’article 28 del I Conveni Col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes (DOGC, 4821 de 14 de febrer de 2007).

 

 

 

 

PROPOSTA DE DESPESA PLURIANUAL RELATIVA A LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE MANTENIMENT DELS EQUIPS DE COMUNICACIONS DE LA UDG

Exposició de motius:

Vista la conveniència de procedir a la contractació del servei de manteniment dels equips de comunicacions de la Universitat de Girona (CPA 2008 61.90.10 / CPV 50330000-7), a càrrec dels pressupostos 2011 i 2012.

 

S'APROVA:

Autoritzar la contractació, amb un abast plurianual, del servei de manteniment dels equips de comunicacions de la Universitat de Girona (CPA 2008 61.90.10 / CPV 50330000-7), d’acord amb el desglossament següent:

Pressupost màxim de licitació: cent seixanta-vuit mil euros (168.000 €), distribuït de la següent manera:

 Import de cada anualitat:                       

                             Base imposable                     IVA (18 %)               Import total

Any 2011..................... 71.186,44 €...................... 12.813,56 €............. 84.000 €

Any 2012................... . 71.186,44 €...................... 12.813,56 €............. 84.000 €

Aplicació pressupostària: 216.00

Unitat de despesa: 21.02.005.2130

 

L’endarreriment en l’adjudicació per causes tècniques o contractuals produirà un trasllat del compromís de despesa al darrer exercici de la contractació. En aquest sentit caldrà dotar de la corresponent previsió de crèdit pel mateix import.

 

 

 

 

PROPOSTA DE DESPESA PLURIANUAL RELATIVA A LA CONTRACTACIÓ DE LA PRESTACIÓ DEL SERVEI D’ASSESSORAMENT EN TEMES FISCALS I COMPTABLES DE LA UDG

Exposició de motius:

Vista la conveniència de procedir a la contractació de la prestació del servei d’assessorament en temes fiscals i comptables de la Universitat de Girona (CPA 2008 69.20.3 / CPV 79200000-6), a càrrec dels pressupostos 2011, 2012 i 2013.

 

S'APROVA:

Autoritzar la contractació, amb un abast plurianual, per a la prestació del servei d’assessorament en temes fiscals i comptables de la Universitat de Girona (CPA 2008 69.20.3 / CPV 79200000-6), d’acord amb el desglossament següent:

Pressupost màxim de licitació: setanta mil vuit-cents euros (70.800,00 €)

Import de cada anualitat:                       

                                                           Base imposable                   IVA                  import total

Any 2011.............................................. 20.000,00 ....................... 3.600,00 ................ 23.600,00

Any 2012.............................................. 20.000,00 ....................... 3.600,00 ................ 23.600,00

Any 2013...............................................20.000,00 ....................... 3.600,00 ................ 23.600,00

Aplicació pressupostària: 227.06

Unitat de despesa:  11.23.012

L’endarreriment en l’adjudicació per causes tècniques o contractuals produirà un trasllat del compromís de despesa al darrer exercici de la contractació. En aquest sentit caldrà dotar de la corresponent previsió de crèdit pel mateix import.

 

 

 

PROPOSTA DE DESPESA PER A L’ARRANJAMENT DE LA FAÇANA I L’EQUIPAMENT PER A L’ATENUACIÓ ACÚSTICA DE LA SALA DE PLENS DE LA SEU DEL CONSELL SOCIAL

Exposició de motius:

Atès que s’han iniciat les obres de la darrera fase de l’edifici d’Alemanys 14 i del pas de la connexió de l’edifici de les Àligues amb el d’Alemanys 14 i 16 que ha de permetre la integració d’aquestes finques;

Atès que s’ha inclòs en el projecte executiu d’aquesta obra l’arranjament de la façana de la muralla corresponent a l’edifici d’Alemanys 16, seu del Consell Social, així com altres actuacions complementàries;

Atesa la petició del vicerector delegat per al Campus i les Infraestructures i el pressupost d’execució d’aquestes actuacions, amb un valor de 23.028 €, que s’adjunta a aquesta proposta;

Atès també que el Servei d’Oficina Tècnica i de Manteniment de la Universitat de Girona (SOTIM) ha proposat, com a solució per atenuar l’acústica i eliminar les reverberacions que dificulten la conversa a la sala de plens del Consell Social, la col·locació d’un sòcol perimetral amb fusta perforada a les parets que envolten la sala;

Atès que el SOTIM preveu que aquesta actuació tingui un cost aproximat d’11.500 €,

 

S’APROVA:

Destinar 36.500 € a càrrec dels romanents que hagi incorporat el Consell Social durant l’exercici de 2010 a l’arranjament de la façana i a l’equipament per a l’atenuació acústica de la sala de plens de la seu del Consell Social.