Cooperem 4

  Twitter UdGcooperem   Pàgina de Facebook

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Coordinació

M. Rosa Terradellas

Equip redacció

Sílvia Lloveras

Pau Planas

Ivette Carner

Pau Blasco

Fotografies

Fons fotogràfic OCD

Disseny web

Albert Vergés

Servei Informàtic

Disseny logo

Marc Vicens

Servei de Publicacions

Correcció

Servei de Llengües Modernes

Contacte

Cooperació i Voluntariat

Mòdul 23, Campus Montilivi. 17071, Girona

Tel. +34 972 418 077 / Fax. 972 419 844

cooperacio@udg.edu

 

Twitter UdGcooperem Sindicació RSS Pàgina al Facebook Veure informació en llenguatge de signes Adreça Skype: cooperacio

Cooperem 4

En aquest primer butlletí de la temporada us volem posar al dia del que hem començat a impulsar pel nou curs i algunes de les coses que tenim en preparació. Poc a poc anem consolidant projectes nous, com ara el bloc de cooperació, gràcies al qual hem fet més accessible i coneguda la tasca dels grups de cooperació de la universitat, i el concurs de fotografia - dins el bloc-, que serà exposat a partir del mes de desembre a l’edifici del CIAE. Hi ha hagut feina en l’adaptació dels cursos de cooperació i de voluntariat a les exigències acadèmiques dels nous graus, però creiem que hem aconseguit un nou format ben equilibrat, on la formació teòrica que portem fent des de fa anys ha quedat complementada amb una oferta variada i interessant de pràctiques en cooperació i voluntariat. Volem destacar també, en aquesta quarta publicació del butlletí, l’entrevista que hem fet a en Joan Besalú, cooperant durant anys d’Enginyeria Sense Fronteres–Girona. És gràcies a la tasca de persones com ell que any rere any la cooperació universitària tira endavant, repensada i millorada per tal d’anar-se adaptant als nous temps.
 

L'Entrevista. Joan Besalú, membre d'Enginyeria sense Fronteres i responsable des de l'any 2007 del projecte d'electrificació rural a Orellana (Equador)

 

joan besalú Ja portes força anys implicat en el món de la cooperació. Recordes com hi vas entrar? Quins van ser els primers passos? Hi ha algun moment concret, algun fet, que fos determinant per fer el pas?

El 2004 vaig començar a estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola esp. en Indústries Agràries i Alimentàries. Fins a l’Abril de 2005 no em vaig assabentar de que hi havia el grup d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) a la universitat. La primera trobada va ser molt informal. Era un dia d’abril a la tarda que jo tenia classe i ells feien les III Jornades d’Energies Renovables a la UdG. Vaig veure que tenien panells solars, un aerogenerador, les cuines solars a la gespa de l’EPS i per curiositat m’hi vaig acostar. Allà em van comentar quin projecte estaven duent a terme (estaven iniciant el projecte a Equador, en concret a Orellana). Va ser tot bastant ràpid, però em van dir que si em volia afegir al grup al principi només hi havia d’anar per situar-me, sense agafar responsabilitats, anar a escoltar, i mica en mica ja aniria veient com funcionava tot.

 

Què ha canviat al llarg d’aquests anys? Ha anat variant la visió de la cooperació que en tenies respecte a la que tens ara?

La veritat és que personalment sí que m’ha variat. Abans d’entrar al grup d’ESF tenia la visió de viatjar per ajudar, educar, fer sortir de la pobresa a altres persones, gent amb pocs recursos o amb problemàtiques concretes. Com? Doncs portant-hi tecnologia i recursos d’aquí cap allà sense parar-me a pensar si realment ho necessitaven, si s’ho farien seu. Realment, un cop comences a prendre part dins de l’associació, et comences a enriquir amb idees noves i punts de vista diferents, moltes vegades més crítics i realistes. Sovint, des d’aquí, aportem recursos, però veus que ells et retornen les gràcies implicant-se en el projecte, dedicant-hi moltes hores. És aquí quan comences a entendre el que realment és la Cooperació: tu hi aportes el teu granet de sorra, però ells també tenen un paper molt important, i és el d’empoderar-se (aprendre) d’aquests coneixements que els volem transmetre. No podem estar fent de germà gran i “ajudant” sempre ja que nosaltres estem allà per un cert temps limitat. Quan comprens aquests conceptes i treballes perquè es facin seu el projecte, és molt interessant ja que realment és com funciona la cooperació.

 

Quina recordes que sigui l’experiència més agradable al llarg d’aquests anys fent de cooperant?

N’hi ha hagut varies de molt agradables. Cada any presentem els nostres projectes a les subvencions públiques que treuen els finançadors locals. Tot el redactat, la concreció d’objectius, la dimensió del projecte, ho hem generat sempre nosaltres des d’aquí a Girona, i per tant ens els sentim molt nostres. Quan es resolen les subvencions i veus que et donaran els diners suficients per poder realitzat les accions que tenies previstes, és molt gratificant. També veus que els finançadors creuen en el teu projecte.  Experiències a Orellana, Equador, també n’hi ha hagut de molt interessants. Recordo per exemple el 2006 que vam quedar-nos a dormir a casa d’una família molt humil, per entrar l’endemà a una comunitat que estava a 6h de camí de la carretera més transitada,  ben bé enmig de la selva. La família del Sr. Ulvio Torres ens van tractar molt i molt bé, fins hi tot et sap greu perquè veus que tenen malestar quan no et poden oferir més del que tenen. L’endemà a les 5h del matí quan encara era fosc vam carregar tot el material (2 panells, 2 bateries, reguladors, inversor, cables elèctrics i eines) a uns cavalls i vam entrar a la comunitat Brisas del Tiputini a instal·lar un sistema autònom d’energia solar. L’aproximació a la comunitat va ser espectacular, selva en estat pur. Amb aquest sol dia i amb una gran intenció d’ajudar per part dels membres de la comunitat, vam deixar feta la instal·lació. Encara ara aquesta instal·lació està funcionant.

 

I n’hi ha alguna d’especialment dura? Algun moment en que vas pensar que t’havies equivocat o que estaves en una situació de risc?

Tota la zona de l’Amazònia és molt rica en petroli, en concret Orellana i Sucumbíos. Part de les comunitats amb qui treballem estan afectades per l’extracció petrolera d’empreses multinacionals (entre elles l’espanyola REPSOL, l’anglesa SHELL, la belga PETROBEL). L’estiu de 2007 estàvem censant instal·lacions solar fotovoltaiques espatllades per poder reparar-les. Un dia havíem de visitar els panells solars que estaven malmesos en un subcentre de salut, i ens vam assabentar al mateix matí que per entrar a la zona havíem de passar un control de seguretat instal·lat per la petrolera que explotava la zona (...). El fet d’estar en una zona controlada per aquella empresa feia que estiguéssim una mica intranquils,  ja que dins de cada zona petrolera ells se senten els amos (com aquí una finca privada), i et poden denunciar o buscar problemes per qualsevol cosa.

 

Quina peculiaritat consideres que té la cooperació que feu a Enginyeria sense Fronteres que la distingeix d’altres models de cooperació? Quin és el  vostre “punt fort”?

ESF podem dir que té varis punts forts. El primer és que el poder de decisió en tot moment recau en els socis. Els membres tenen sempre la última paraula davant de decisions polítiques de l’entitat. Per altre banda, un grup de treball (per exemple “Girona a Equador”) té llibertat total de decidir la línia de treball a seguir. S’executa el què els socis/voluntaris per majoria decideixen i ningú més de l’entitat ho qüestiona. El segon punt fort és que ESF té poc personal contractat. La major part de la gent que participa de l’associació ho fa amb caràcter voluntari. El tercer punt fort serien els coneixements tècnics: ESF sempre treballa en col·laboració amb una contrapart, una organització local sense afany de lucre, que, juntament amb ESF, diagnostica les necessitats a la zona i la millor via per a solucionar-les (quan parlem en termes tecnològics ho entenem com a tecnologia apropiada, no apliquem una tecnologia puntera no apropiada per solucionar les necessitats concretes dels habitants d’aquella zona). Les contraparts també participen en l’organització dels cursos al Nord. Més enllà dels projectes, ESF entén la relació amb les contraparts com un compromís comú de transformació política i social.

 

I hi ha alguna cosa que tingueu previst modificar, alguna cosa que volgueu millorar de cares al futur, ja sigui per necessitats de readaptació o perquè no us ha funcionat com esperàveu?

Actualment estem incidint molt en la transferència de coneixements. Creiem que les energies renovables com a sistemes independents (aïllats) són una bona solució tècnica per les comunitats. Per una banda ajudem a no dependre del petroli i per l’altre els hi estalviem uns costos i uns impactes ambientals associats. Actualment els beneficiaris estan molt contents amb els sistemes implementats, però fa falta que es facin seva la tecnologia (això passa per fer moltes formacions amb temes bàsics elèctrics, com canviar una bombeta, com trobar un error al sistema, com estalviar tota la comunitat diners per comprar nous components pels sistemes espatllats, etc.). Només d’aquesta manera reduiran la dependència cap a nosaltres. Estem seguint aquest camí. Per altre banda, dir que hem tingut algun problema a l’hora d’implementar les turbines de riu. El 2008 va ser un any molt sec a Equador i els rius anaven molt baixos, això va provocar que el rendiment de les turbines baixés en picat i s’endarrerís tot el projecte. El cabal baix era un paràmetre que no teníem calculat i hem hagut de redimensionar les instal·lacions. Actualment estem estudiant algunes millores per garantir un continu funcionament d’aquest sistema.

 

La participació en els projectes que dueu a terme, exigeix tenir molts coneixements tècnics? Cal ser un estudiant d’enginyeria brillant? Hi poden participar estudiants provinents d’altres formacions menys tècniques?

Hem de reconèixer que el nom de la nostra ONG espanta una mica a gent que voldria entrar en el món de la cooperació però que prové d’altres branques no tant, o gens, vinculades a estudis tècnics. Però no tots els membres d’ESF són enginyers/enginyeres. També hi participen sociòlegs o educadors socials, biòlegs, etc. Personalment vaig començar a vincular-me a ESF sense tenir gaires coneixements d’electricitat, ja que tot just començava la carrera, però el grau de concreció dels coneixements en molts casos tampoc ha de ser molt tècnic, tothom ho pot entendre i aprendre, i sempre tens a prop algun company que et pot recolzar o orientar.

 

Quins serien els passos que hauria de seguir un estudiant universitari per a implicar-se en algun projecte d’Enginyeria sense Fronteres?

Primer faria falta que comencés a venir a les reunions del grup de Girona perquè vegi de primera mà la feina que estem fent, com ens organitzem, familiaritzar-se amb el nostre vocabulari. De mica en mica, si realment a la persona li interessa formar part del grup, ha de ser ella mateixa qui accepti tasques a realitzar per al grup (sempre amb l’ajuda o supervisió d’alguna persona amb més rodatge dins del grup), començant primer per tasques senzilles per anar-les fent més complexes i semblant al projecte que es duu a terme a Equador. Tot i això, aquest procés sol ser ràpid. Amb un any – any i mig ja es sap bastant com funciona tota l’estructura d’ESF. Després ja depèn de cadascú el grau de compromís que hi vol dedicar.

 

III Campus per la Pau, en format DVD

campusLa tercera edició del Campus per la Pau, organitzada per l’Oficina de Cooperació i Justícia i Pau el passat mes de juliol, ha significat la seva consolidació com a jornades de reflexió i debat a l’entorn de temàtiques econòmiques i socials actuals. Enguany, les conferències abordaven la crisi econòmica i les propostes sobre com superar-la. El nombre de participants – un centenar d’inscrits-, la qualitat dels conferenciants, l’aprofundiment crític i la diversitat d’anàlisis i propostes de transformació, han convertit el Campus en una fórmula exitosa d’abordar tot el ventall ampli de qüestions actuals que afecten directa o indirectament la cooperació i el desenvolupament.

Per tal de preservar els continguts de les intervencions i de fer-los extensius a tots aquells que no van poder assistir-hi, s’ha fet l’enregistrament íntegra de les conferències, taules rodones i intervencions, i s’ha editat en format DVD. Qui hi estigui interessat, trobarà disponible a la biblioteca de la Universitat l’enregistrament, organitzat en diversos dvd’s. També hem editat la versió resumida de les conferències: un DVD de 50 minuts de durada en la que es presenten els fragments més rellevants de les intervencions, i que ofereix una visió general dels elements que han propiciat la crisi econòmica i una proposta múltiple i complementària de les solucions que  es poden dur a terme per tal de superar-la.

Cooperació entre universitats catalanes i africanes

El projecte de cooperació entre universitats catalanes i africanes per a la gestió de la recerca és un projecte entre algunes universitats catalanes adscrites a l'ACUP i cinc universitats africanes: Université Cheikh Anta Diop del Senegal (UCAD), Universitat Yaoundé I del Camerun, Universidade Edoardo Mondlane de Moçambic (UEM), Université d'Antananarivo de Madagascar (UA), Universidad Nacional de Guinea Ecuatorial (UNGE), Universitat de Girona (UdG), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Lleida (UdL), Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El projecte està codirigit per les universitats UAB i UCAD amb la coordinació de l'ACUP, i el seu objectiu és l'estudi, creació i implantació del programari de gestió de la recerca per part de totes les universitats implicades. El projecte va tenir una primera reunió a Barcelona el Juny de 2010 on es vàren aprovar les tres parts de que constaria el projecte:

Programa 1: Gestió dels Curriculum Vitae, portat a terme per la UAB i la UCAD.

Programa 2: Gestió de projectes de recerca, portat a terme per la UdG i la UdL.

Programa 3: Gestió de convocatòries, portat a terme per la UEM, la UA i la UOC.

L'anàlisi d'aquests programes es van dur a terme i presentar a una reunió a Las Palmas de Gran Canària l'octubre del 2010, amb una conclusió satisfactòria. Els seguents passos del procés s'iniciaran a patir del mes de novembre de 2010, i consisteixen en la unificació dels tres estudis en una única proposta a partir de la qual es cercarà finançament.

Ordinadors desafectats per a la Federació de Voluntariat

ordinadors Aquest mes d'octubre han estat cedits a la Federació Catalana de Voluntariat de Girona 18 ordinadors desafectats provinents del Departament d'Informàtica i Matemàtica Aplicada de l'Escola Politècnica Superior. Els ordinadors seran enviats a Senegal a través de l'associació Ndennden Ngol·len, i seran instal·lats a una sala polivalent que funciona com a centre social a la comunitat rural de Kandia.

 

 

Assessoria a Nicaragua i Costa Rica en l'àmbit de la gestió cultural

bluefieldsLa Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació està portant a terme un treball d'assessoria i supervisió de continguts, formació i capacitació de docents de l'àmbit de la gestió cultural, en el marc d'un encàrrec realitzat per l'Oficina de la UNESCO a San José, Costa Rica, per als Programes Conjunts del PNUD de "Cultura i Desenvolupament" en els països de Costa Rica, Nicaragua i Hondures.

Del 18 al 21 d'octubre el director de la Càtedra, Alfons Martinell, es va desplaçar a Costa Rica i Nicaragua de missió per a la realització de la primera estada en el marc d'aquest encàrrec. Durant aquests dies es van portar a terme reunions amb les institucions implicades i es va impartir una sessió de formació de formadors per a implementar un Diploma de Gestió Cultural a la Universitat URACCAN de Nicaragua.

 

 

Nous cursos de cooperació i de voluntariat

Com cada any, arrenquen els diferents cursos de cooperació adreçats als estudiants de diplomatures, llicenciatures i graus. En aquest curs 2010-2011 hi ha novetats importants perquè els cursos han estat reformulats per tal d'adaptar-los als nous estudis de Grau.

A la web de Cooperació trobareu un nou apartat on hi ha informació sobre els nous cursos de voluntariat organitzats conjuntament amb l'Auntament de Girona, i sobre el curs En plenes Facultats, que ja portem fent uns quants anys i que hem ampliat amb sessions pràctiques per tal d'adaptar-los als estudis de Grau.

Pel que fa al curs de cooperació, aquest any afegim al format habitual de les sessions, un programa de 25 hores de pràctiques en voluntariat per als estudiants de grau. 

V Nit Jove de Cinema Solidari

cinema solidariConjuntament amb la Coordinadora d'Ong's de les comarques de Girona i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, tornem a organitzar una marató de cinema de temàtica social. Aquest any es farà el dijous dia 2 de desembre i es projectaran tres pel·lícules que, de manera directa o indirecta, toquen el tema de la immigració, la diversitat i la problemàtica del racisme.

17.00 h. - Frozen River (2008). Direcció: Cortney Hunt. 2 nominacions a l'Oscar: millor actriu principal (Melissa Leo) i guió original.

18.45 h. - Invictus (2009). Direcció: Clint Eastwood. Amb Morgan Freeman i Matt Damon. 

21.20 h. - Avatar (2009). Direcció: James Cameron. 3 oscars als millors efectes especials, millor fotografia i millor direcció artística.

El lloc on es realitzaran les pel·lícules serà el Cinema Truffaut.

Exposició de fotografies del concurs al CIAE

Ben aviat podreu veure exposades a l'edifici del CIAE les fotografies que ens han anat enviant els cooperants de la universitat que aquest any han anat a fer món. Tenim pensat muntar l'exposició al llarg del mes de desembre. De moment, ja en podeu veure algunes al bloc de cooperació.