Mòdul: Geografia
|
Geopolítica
(3102G02023)
La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas. |
OP |
6 |
A |
A |
| SO |
A |
Paisatge: visions i intervenció
(3102G02040)
EL mòdul introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entenent-ho com a síntesi del patrimoni territorial. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica. CONTINGUTS: La construcció cultural i històrica del paisatge: la influència de l'art, Tradicions disciplinàries: de l'anàlisi a la proposta, Escala geogràfica i anàlisi ambiental, Perspectives identitàries i conflicte territorial, Sostenibilitat, governança i participació ciutadana, Eines per a l'anàlisi i la gestió del paisatge actual. |
OP |
6 |
A |
1 |
Mòdul: Filosofia
|
Història de la filosofia contemporània
(3102G03023)
Introducció històrica als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats contemporanis relacionats amb ells.1. Estudi històric dels principals autors i doctrines de la filosofia contemporània. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del període. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. |
OP |
6 |
A |
1 |
| SO |
1 |
Filosofia política I
(3102G03034)
Estudi de l'obra dels principals autors clàssics de la filosofia política i introducció als principals debats actuals. |
OP |
6 |
A |
1 |
| SE |
1 |
Estètica I
(3102G03036)
1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània. |
OP |
6 |
A |
1 |
Mòdul: Història
|
Història de Catalunya
(3102G04020)
Breu panoràmica als aspectes comuns que caracteritzen la Història de la Península Ibèrica des de l'aparició de l'home sobre el terra peninsular fins al franquisme, posant l’accent en l'evolució dels regnes hispànics i de la Corona d'Aragó, la seva diversa constitució interna i els aspectes divergents, així com el conflicte social que han caracteritzat el seu desenvolupament final. |
OP |
12 |
A |
A |
| SO |
A |
Història d'Espanya
(3102G04030)
Història d'Espanya. |
OP |
12 |
A |
A |
Història de les dones
(3102G04038)
En aquesta assignatura es preten que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valors però diferents. |
OP |
6 |
B |
1 |
| SO |
2 |
Antropologia contemporània
(3102G04046)
Estudi de la diversitat i la convergència de les manifestacions socials i culturals de la humanitat |
OP |
6 |
A |
1 |
| SE |
1 |
| SO |
2 |
Història econòmica contemporània
(3102G04047)
L'objectiu d'aquesta assignatura és iniciar els estudiants en l'anàlisi històrica dels fenomens socials i econòmics a l'època contemporània. Es combinarà la presentació de cinc grans temes de caràcter general amb la seva aplicació concreta en alguns fets històrics concrets o en alguns estudis de casos específics. |
OP |
6 |
A |
1 |
| SE |
1 |
Humans fóssils
(3102G04048)
L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria. |
OP |
6 |
A |
2 |
Història d'AmèricaLlatina contemporània
(3102G04049)
Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica. |
OP |
6 |
A |
2 |
Història, patrimoni i societat
(3102G04050)
Analitzar l'origen històric, les formes d’organització i el funcionament de les institucions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural. |
OP |
6 |
A |
2 |
| SO |
2 |
Mòdul: Història de l'Art
|
Art contemporani I
(3102G05024)
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XIX. |
OP |
6 |
A |
1 |
Art contemporani II
(3102G05025)
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XX. |
OP |
6 |
A |
2 |
Història de les idees estètiques
(3102G05027)
Anàlisi, des d'una perspectiva històrica i filosòfica, de les principals categories estètiques amb què s'ha reflexionat al voltant de l'obra d'art, amb atenció especial a la relació entre els textos teòrics (en els quals les esmentades categories han estat teoritzades) i les obres d'art o pràctiques artístiques (de l'època en què s'han formulat les esmentades teories). |
OP |
6 |
A |
1 |
Estètica de la producció i de la recepció de l'obra d'art
(3102G05028)
Estudi i anàlisi, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de la problemàtica del gust durant el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció en la segona meitat del segle XX, les estètiques relacionals a finals del XX i els fenòmens de la postproducció i el sampler a principis del segle XXI. |
OP |
6 |
A |
1 |
Història de la música
(3102G05029)
Estudi general de la història de la música occidental, dels estils musicals i dels seus contexts de producció i recepció. |
OP |
6 |
A |
1 |
Història i teoria del cinema
(3102G05030)
L'assignatura realitzarà un recorregut diacrònic pels moviments cinematogràfics que han posat en crisi el sistema del cinema clàssic, que l'alumne ja haurà estudiat prèviament. Se centrarà en el cinema d'avantguarda, el documental, els moviments de postguerra -neorealisme italià-, nous cinemes dels anys seixanta, cinema asiàtic i propostes de cinema d'autor en el present. |
OP |
6 |
C |
1 |
| SO |
2 |
Museologia
(3102G05032)
En aquesta assignatura es realitzarà una aproximació general, tant nivell teòric com pràctic, als museus. De manera més concreta es treballarà sobre el concepte de museologia, sobre les característiques de la gestió dels centres, sobre la gestió de col•leccions, sobre els edificis destinats a museus i les seves característiques o sobre les activitats i ús d'aquests centres. A més es farà també incidència en la legislació museològica. |
OP |
6 |
A |
1 |
| SO |
2 |
Músiques del món contemporani
(3102G05033)
Estudi de les músiques del segle XX partint de la tradició musical occidental i establint els seus nexes amb músiques populars i improvisades com el jazz o la techno per arribar finalment al tractament de la música a l’era de la globalització. |
OP |
6 |
A |
2 |
| SO |
2 |
Cultura visual: del gravat al net-art
(3102G05034)
Estudi de l'anomenada "cultura visual" des d'una perspectiva genealògica, en la que la imatge, el símbol, la visió i l'escriptura són els quatre eixos de interrogació. Així, lluny de voler proporcionar un simple catàleg de les "noves tecnologies" relacionades amb les imatges, es pretén trobar els recursos per poder emancipar-se de qualsevol subjecció catalogadora...en aquesta qüestió. |
OP |
6 |
A |
2 |
| SO |
2 |
Tradició i modernitat en l'art contemporani
(3102G05035)
Estudi de les manifestacions artístiques del s. XX, amb especial atenció a les avantguardes històriques i les seves manifestacions a Catalunya. |
OP |
6 |
A |
2 |
| SO |
2 |
Crítica d'art
(3102G05050)
Com parlar dels colors? es preguntava Paul Valéry, tot parlant de Manet...
Com ensenyar l'ús dels colors en pintura? Com relacionar la disciplina del dibuix amb l'encant i la cuina dels colors? Com fer correspondre les paraules a les sensacions de colors? Els colors són signes "naturals" o "convencionals"? Aquestes i altres preguntes seràn el fil conductor d'aquest curs dedicat al color i més específicament al problema d'acostar-s'hi des del pensament i la paraula...un "problema" que potser no té solució, però que deu ser tan antic i actual com la pràctica de la pintura. |
OP |
6 |
A |
2 |
| SO |
2 |
Música i arts escèniques
(3102G05052)
El curs proposa una reflexió sobre les transformacions de l’àmbit musical contemporani tot destacant els seus nexes amb la resta de les arts; les tecnologies emprades i el seu context econòmic i polític, així com l’atenció creixent cap a l’ecologia sonora. |
OP |
6 |
A |
2 |
Estètica de la fotografia
(3102G05054)
La imatge fotogràfica ha arribat a tenir una importància extraordinària en la nostra vida quotidiana. Com a imatge d'identificació (en els carnets d'identitat i passaports) i com a forma de presentar-nos davant dels altres (perfils de facebook), però també com a testimoni dels llocs en els que hem estat, de la gent amb la que hem compartit part de la nostra història i d'algunes de les coses que hem fet. Col.lectivament, les imatges fotogràfiques ens presenten els esdeveniments del passat i ens descobreixen els espais i la gent de les nostres ciutats i del món. La revolució digital, d'altra banda, no ha fet sinó augmentar la seva importància. Des d'una altra perspectiva, és impossible accedir a una visió panoràmica de l'art del darrer segle i mig sense tenir en compte les aportacions de la fotografia.
Aquest curs planteja una Història de la fotografia (per força incomplerta i fragmentària) a través d'algunes problemàtiques estètiques concretes, com la reinvenció fotogràfica del retrat, els reptes de la fotografia urbana i de la imatge fotogràfica de la ciutat, les possibilitats i els límits de la fotografia instantània, l'aparició i apogeu del fotoperiodisme o les paradoxes del gènere documental, així com algunes tendències de la fotografia actual. Des d'aquesta perspectiva, el curs analitzarà les obres d'alguns dels fotògrafs cabdals de la Història de la fotografia, com Nadar, Sander, Atget, Brassaï, Ray, Kertész, Stieglitz, Riis, Hine, Cartier-Bresson, Capa, Evans, Lange, Frank o Klein. I prestarà especial atenció als noms imprescindibles de la fotografia catalana com Català-Roca, Colom o Miserachs, així com alguns dels referents de la fotografia contemporània recent, com Sherman, Avedon, Arbus, Goldin, Spence, Goldblatt o Sekula.
|
OP |
6 |
A |
2 |
Mòdul: Llengua i literatura catalanes
|
Teoria de la literatura
(3102G00022)
Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària. |
OP |
6 |
A |
2 |
| B |
2 |
Crítica literària
(3102G00024)
Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX, i anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita. |
OP |
6 |
A |
A |
Tercera llengua i literatura: italià
(3102G00033)
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura italiana (segles XX-XXI) i els seus autors més representatius mitjançant la presentació, lectura i anàlisi de textos (en llengua original). |
OP |
12 |
A |
A |
| SE |
A |
Tercera llengua i literatura: francès
(3102G00034)
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'enfocament comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i els seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de textos. |
OP |
12 |
A |
A |
Literatura catalana: del Modernisme fins a la Guerra Civil
(3102G06026)
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període. |
OP |
6 |
A |
A |
Literatura catalana: de la postguerra a l'actualitat
(3102G06027)
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat. |
OP |
6 |
A |
A |
La llengua catalana: aspectes generals
(3102G06028)
Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat actual de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es farà especial atenció, així mateix, als temes de l'actualitat informativa que tinguin alguna relació amb la llengua catalana. |
OP |
6 |
A |
A |
Llengua catalana: aspectes històrics
(3102G06053)
Amb motiu del centenari de la creació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el professorat de llengua catalana vam proposar que de cara al curs 2011-2012 s’oferís un seminari optatiu de 12 crèdits dedicat a presentar la llengua des de diferents perspectives: aspectes teòrics de la codificació, qüestions lingüístiques a la frontera entre la norma i l’ús, així com els models de llengua divulgats des del món dels mitjans i l’ensenyament, sense perdre de vista la importància dels escriptors en el procés de creació de la llengua actual.
Aquest seminari té la voluntat de combinar les classes presencials (expositives o pràctiques) amb conferències o seminaris monogràfics impartits per diferents professionals de la llengua (assessors lingüístics, professors, periodistes, escriptors).
Pel que fa a les classes presencials, hi haurà dues aproximacions bàsiques: el professor Xavier Lamuela presentarà el marc general de l’assignatura i els aspectes teòrics més importants de la codificació, mentre que el professor Joan Ferrer tractarà diferents qüestions de sintaxi que la norma actual es planteja.
Aquestes sessions es complementaran amb un cicle de conferències, organitzades en tres blocs temàtics: 1) l’IEC i les eines normatives actuals (3 conferències); 2) el món de l’ensenyament i el món dels mitjans de comunicació (5 conferències); 3) els escriptors (7 conferències).
En aquest cicle, coordinat per Narcís Iglésias, hi intervindran professionals de la llengua de primer nivell, representatius de sectors diferents, com ara: Isidor Marí, Gemma Rigau, Joaquim Rafel, Joaquim M. Puyal, Quim Monzó o Jaume Cabré.
Aquest cicle serà possible gràcies a la col•laboració de diferents òrgans de la UdG (Departament de Filologia i Comunicació, Facultat de Lletres, Estudi de Filologia Catalana).
|
OP |
12 |
A |
A |
Literatura catalana: sàtira i paròdia
(3102G06058)
Panorama de l'ús literari de la sàtira i la paròdia al llarg de la història de la literatura catalana |
OP |
12 |
A |
A |
Mòdul: Llengua i literatura espanyoles
|
Teoria de la literatura
(3102G00022)
Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària. |
OP |
6 |
A |
2 |
| B |
2 |
Crítica literària
(3102G00024)
Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX, i anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita. |
OP |
6 |
A |
A |
Tercera llengua i literatura: italià
(3102G00033)
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura italiana (segles XX-XXI) i els seus autors més representatius mitjançant la presentació, lectura i anàlisi de textos (en llengua original). |
OP |
12 |
A |
A |
| SE |
A |
Tercera llengua i literatura: francès
(3102G00034)
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'enfocament comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i els seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de textos. |
OP |
12 |
A |
A |
Literatura espanyola contemporània (segle XX)
(3102G07023)
En aquest curs s'estudiaran obres de diferents gèneres i estètiques de la literatura espanyola, del segle XX. Es farà un recorregut diacrònic pels diferents períodes de la centúria (Modernisme, Avantguardes, Tremendisme de postguerra, etc.), repassant els aspectes més significatius de la cultura en cada un d'ells, veient les obres literàries com a reflex de cada estètica, de les idees socio-polítiques del moment i d'una motivació personal de l'autor. |
OP |
6 |
A |
2 |
| SE |
2 |
Literatura hispanoamericana contemporània (segle XX)
(3102G07024)
L'assignatura pretèn un recurregut el més exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrarà en els gèneres de la poesia, el conte i la novel·la en una visió diacrònica del principals corrents estètics. |
OP |
6 |
A |
A |
| SE |
A |
| SO |
A |
Literatura espanyola del Renaixement
(3102G07026)
En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants. |
OP |
6 |
A |
1 |
Llengua espanyola I
(3102G07052)
|
OP |
12 |
A |
A |
Literatura espanyola I
(3102G07058)
Estudi general dels autors i obres de la novel·lística medieval en el seu context romànic i de la prosa dels segles XVI i XVII. |
OP |
12 |
A |
A |