Els diferents estats vibracionals possibles d'una molècula es tradueixen en un conjunt de nivells d'energia. La separació entre aquests nivells d'energia cau dins la regió infraroja de l'espectre electromagnètic. Per obtenir l'espectre d’IR, es fa interaccionar el raig de llum infraroja amb la mostra, i es registra la quantitat d’energia absorbida a cada longitud d’ona.

Amb l’excepció dels enantiòmers, no hi ha dues molècules que tinguin el mateix espectre d’IR. Podem distingir dues zones a l’espectre d’IR segons les vibracions que s’hi observen:

• Entre 4000 i 1300 cm-1: se solen observar una sèrie de bandes d’absorció provocades per vibracions de tensió senzilles, és a dir entre dos àtoms de la molècula. Identifiquen a grups funcionals.
• Entre 1400 i 600 cm-1: se solen observar bandes d’absorció de vibracions moleculars, l’assignació de les quals és més difícil, ja que cadascuna d’elles està generada per absorcions individuals sumades (vibracions complexes). Per altra banda, a aquesta zona, les petites diferències en l’estructura de la molècula donen lloc a variacions importants en els màxims d’absorció. Per tant, són característiques d’un compost determinat i és per això que aquesta zona de l’espectre rep el nom d’empremta dactilar.

L'FT-IR és una de les tècniques espectroscòpiques més versàtils i de major aplicació en la caracterització i identificació de materials (polímers, plàstics, sòlids inorgànics), anàlisi de productes farmacèutics i de síntesi, anàlisi de contaminants, ciència forense, biomedicina, agricultura i alimentació entre d’altres.

• Pamflet del Bruker Alpha FT-IR Spectrometer
• Especificacions per al Bruker Alpha FT-IR Spectrometer