Novetats

Contacte

  STR

Parc Científic i Tecnològic

Edifici Jaume Casademont (porta E)

Pic de Peguera, 15

17003 Girona

Coordenades GPS

41.967613, 2.836297

Correu electrònic

uae.str@udg.edu

natalia.adell@udg.edu

Telèfon

+34 680 778 844

Intern UdG: 9182

  

Arxiu d'activitats

Títol: La Misteriosa Ley de potencias de Taylor
 
Inici:
16/05/2012 12:00
Fi:
16/05/2012 18:00
Lloc:
Seminari Xipre
Organitza:
CREAL
Abstract: Fisher va ser el pioner en l’estudi de les transformacions estabilitzadores de la variància, introduint al 1915 l’ara coneguda com “Fisher Transformation”, que s’aplica al coeficient de correlació mostral. Bartlett, que coincidí amb Fisher en el London University College, publicà al  1947 en Biometrics un article on va desenvolupar aquest tema en el context de l’ANOVA, quan la hipòtesis d’igualtat de variàncies entre els grups falla. Posteriorment, buscant transformacions estabilitzadores de la variància, Taylor descobreix que la relació entre la variància i la mitjana temporals o espacials del número d’individus de moltes especies segueix una llei de potències (Taylor’s Power Law), i ho publica al Nature al 1961. Des de llavors, la Taylor’s Power Law ha esdevingut un important principi en Ecologia que ha estat verificat empíricament en una gran varietat de dades ecològiques (cèl•lules, artròpodes, ocells, etc.), i també en una gran varietat de dades aparentment no relacionades, com registres de xarampió, número de metàstasis de càncer, dades de la borsa o registres setmanals de pluja. Aquesta gran quantitat d’evidència empírica ha fet que la Taylor’s Power Law sigui considerada una llei universal. Per tractar d’explicar aquesta llei s’han donat moltes hipòtesis teòriques però, malgrat els esforços, cap d’elles és definitiva i el perquè d’aquesta llei continua sent un misteri. En aquesta xerrada recordarem algunes de les transformacions estabilitzadores de la variància més freqüents i veurem la seva relació amb la Taylor’s Power Law, de la que explicarem alguns exemples i algunes de les darreres hipòtesis teòriques que tracten de justificar-la.