La prova es va realitzar la passada setmana a la Universitat de Girona, més concretament al Centre d'Investigació en Robòtica Submarina, que disposa d’un tanc adequat per a l’experimentació en aquest camp. Durant la trobada, els investigadors van assajar també el funcionament de les tres parts que conformen l’experimentació: el braç robòtic, que perfecciona la Universitat Jaume I; el vehicle, en el que treballa la Universitat de Girona; i les tècniques de visió computacional, que desenvolupa la Universitat de les Illes Balears.

En la primera part de l’experiment el vehicle en el que estava ancorat el robot va baixar al fons de la piscina per fer un reconeixement de la zona aplicant les tècniques de visió computacional i va traçar un mapa. Després, se li va indicar l’objecte que havia de recuperar (una caixa negra), i el vehicle amb el braç robòtic es va submergir de nou, va buscar l’objecte amb les característiques assenyalades, el va agafar i el va treure a la superfície.

La consecució d’un projecte d’aquest tipus permetria reduir els esforços econòmics i de recursos humans inherents a les intervencions submarines, ja que no serien necessaris els vaixells de suport o els cables umbilicals, ni tampoc els pilots de ROV encarregats de teleoperar en condicions que comporten indubtable fatiga i estrés, amb la qual cosa es possibilitaria a més la realització d’operacions impossibles per als sistemes teleoperats i que requereixen una connexió contínua per mitjà de cable umbilical a un vaixell de suport, que afecta la dinàmica del vehicle i limita la distància de desplaçament del robot.

En aquests moments, la primera aplicació que busquen els més de 40 investigadors implicats, és la recuperació de caixes negres amb aquest sistema d’intervenció autònoma, però alguns escenaris potencials d’aplicació que podrien beneficiar-se amb la consecució d’aquest projecte serien determinades tasques associades amb biologia marina, realitzant pràctiques rutinàries com ara la presa de mostres, en observatoris permanents, en salvament, o en tasques assistencials als equips de busseig, per citar alguns exemples.

El projecte RAUVI: AUV Reconfigurable per a intervenció està finançat amb 530.000 euros pel Ministeri de Ciència i Innovació. Cadascuna de les universitats participants té la responsabilitat d'un subprojecte específic.

L’UJI és responsable de la mecànica per la integració del braç robot, el seguiment visual de l’objecte d’interés, el control del braç per a tasques de manipulació i la interfície d’usuari per a especificar aquestes tasques.

La Universitat de Girona és l’encarregada de generar els sistemes de navegació i la mecatrònica del vehicle submarí on s’acobla el robot manipulador. La Universitat dels Illes Balears és la responsable d’assistir en la planificació i guiat dels moviments necessaris per a aconseguir la navegació autònoma del robot, utilitzant tècniques avançades de visió computacional.

Més informació a la web del projecte.