El Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona és un dispositiu que agrupa un col·lectiu de persones, de dins i fora de la Universitat, compromeses a treballar per l'assoliment d'uns objectius:
- Divulgar l'herència política i pedagògica de Paulo Freire
- Promoure i difondre noves lectures crítiques de Paulo Freire
- Crear l'Espai P. Freire a la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG
- Col·laborar amb l'Institut Paulo Freire de l'Estat espanyol
- Col·laborar amb totes les experiències i projectes tendents a eradicar l'analfabetisme i propagar l'Educació Popular i la Pedagogia Crítica i Alliberadora a casa nostra i arreu
L'Espai Paulo Freire és una manera de donar continuïtat als esforços que s'han fet des de la Universitat de Girona durant més de trenta anys, i de seguir treballant en la difusió de l'obra d'aquest educador i pedagog. L'Espai Paulo Freire pot ser un rescurs educatiu i alhora un dispositiu generador d'activitats pedagògiques, socials i culturals des d'una perspectiva progressista i transformadora.
Extret de: pàgina web del Nucli Paulo Freire
Paulo Freire
Recife, 1921 - Brasília, 1997
Pedagog i educador
Nascut en el si d'una família de classe mitjana, va patir la pobresa i la gana durant la depressió econòmica de 1929, fet que va modelar el seu criteri sobre la pobresa i el portà a construir un mètode educacional molt particular.
Estudià Dret a la Universitat de Recife, així com filosofia, fenomenologia i psicologia del llenguatge. No va exercir mai d'advocat, en lloc d'això va fer de mestre a les escoles de secundària ensenyant portuguès.
El 1946 ocupà el càrrec de Director del Departament d'Educació i Cultura del Servei Social de l'Estat de Pernambuco i començà a treballar amb la gent pobra amb problemes d'analfabetisme. Va començar a utilitzar un mètode poc ortodox,l que amb el temps es consideraria Teoria de l'Alliberament.
El 1961 va ocupar el càrrec de Director del Departament d'Extensió Cultural de la Universitat de Recife. El 1962 va disposar de la primera oportunitat per aplicar les seves teories; va ensenyar a llegir i escriure a 300 treballadors de la canya del sucre amb només 45 dies. A partir d'aquesta demostració el govern brasiler va aprovar la creació de milers de cercles culturals al país.
El 1964 hi va haver un cop d'estat i Freire va ser considerat un traïdor i va ser empresonat. Després d'un breu exili a Bolívia, treballà cinc anys a Xile pel Moviment Cristià Democràtic per a la Reforma Agrària i per a l'Organització de l'Agricultura i el Menjar de les Nacions Unides.
El 1967, publicà el seu primer llibre Educació com a pràctica de Llibertat. El 1968 publicà el seu llibre més famós La Pedagogia dels oprimits, que s'anà publicant en diverses llengües i expandint el seu radi d'acció.
Després de treballar un any a Cambridge, EUA, Freire anà a Ginebra, per treballar al Consell Mundial d'Esglésies com a conseller d'educació especial. Durant aquest període, feu de conseller en les reformes educatives de les colònies portugueses d'Àfrica, especialment a Guinea Bissau i Moçambic.
Al 1980 tornà a Brasil i s'uní al Partit del Treballadors (PT) a la ciutat de Sao Paulo. Freire ocupà el càrrec de supervisor del projecte d'alfabetització d'adults dins el partit entre els anys 1980 i 1986. Quan el PT va guanyar les eleccions municipals del 1988, va ser nomenat Secretari d'Educació de Sao Paulo.
Fotografia extreta de: Wikipedia