La correspondència de Josep Ferrater Mora està integrada per 6.747 cartes manuscrites o mecanoscrites d’entre 1935 i 1991, la major part rebudes per Ferrater Mora.
La Biblioteca i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona van treballar conjuntament en el procés de digitalització i tractament documental d'aquest material, que fa possible que la majoria de cartes siguin cercables i es puguin visualitzar a text complet.
La biblioteca personal de Josep Ferrater Mora està formada per primeres edicions de treballs cabdals en la història de la filosofia i obres completes de filòsofs de totes les èpoques i tradicions, recollides en el recorregut de Ferrater Mora a l’exili per Cuba i Xile, i durant la seva estada posterior com a professor al Bryn Mawr College a partir del final dels anys quaranta. En destaquen els llibres relacionats amb la filosofia, uns 3.625, entre els quals trobem diccionaris en totes les llengües, obres de filòsofs –des d’Abelard a Zubiri passant pel mateix Ferrater Mora– i temàtiques com ara filosofia del coneixement, lògica matemàtica, filosofia de la ment o del llenguatge, ètica, filosofia analítica, antropologia filosòfica, nominalisme, metafísica, consciència, subjectivitat, relativisme, pragmatisme, etc.
El fons no és, però, només important en filosofia, sinó també en obres sobre llengua i literatura, uns 2.300 llibres, amb nombroses obres d’autors alemanys, anglesos o nord-americans, francesos, castellans i catalans. Entre aquests dos darrers grups, hi destaquen els llibres d’escriptors catalans i castellans que van viure i editar llibres a l’exili. En quantitats menors també hi trobem obres d’autors portuguesos, russos, polonesos i dels clàssics grecs i llatins, a més d’estudis sobre autors i obres de teoria i crítica literària.
També són destacables els llibres sobre religió: ateisme, teologia, budisme o filosofia xinesa; els de sociologia, dret i educació; els prop de dos-cents sobre història de la ciència i de les matemàtiques, física i geometria, els de cinema i fotografia i també els que tracten de filosofia i metodologia de la història.
Pel que fa a les revistes, la majoria corresponen a filosofia (Revista Cubana de Filosofía, Revista de Filosofía, Cuadernos Uruguayos de Filosofía, Journal of the History of Philosophy, Cuadernos del Seminario de Problemas Científicos Filosóficos, Teorema, The British Journal for the Philosophy of Science o Phronesis: a Journal for Ancient Philosophy), però també n’hi ha de cinema (Avant-scène Cinéma, Filmmakers: Newsletter, Super 8 Filmaker o American Cinematographer) i de literatura i humanitats (Lettres Françaises, Revista de Catalunya, Sur, Revista de Occidente, The Texas Quarterly o La Torre), etc.
Durant la catalogació s’anaven trobant, com a punts de llibre, cartes, adreces i targetes dels mateixos autors, anotacions, retalls de diaris i revistes amb ressenyes, propaganda, tríptics... que s’han conservat amb una referència al llibre d’on es van extreure. També són remarcables i obren portes a possibles estudis tant les anotacions que Ferrater Mora anava fent als llibres com les dedicatòries que dibuixarien el seu cercle de relacions i amistats.
Lourdes Oliva (Universitat de Girona. Biblioteca). 1999
Josep Ferrater Mora
Barcelona, 1912 - Bryn Mawr, Pennsilvània, 1991
Filòsof, assagista i escriptor
Estudià Filosofia a la Universitat de Barcelona. La seva lluita en l’exèrcit republicà el conduí a abandonar Catalunya el 1939. Es va establir definitivament als Estats Units el 1947 amb una beca Guggenheim primer i, a partir de 1949, com a professor de Bryn Mawr. Ferrater va dedicar-se a diverses tasques de traducció i aquest fet fou precisament el que va empènyer un editor mexicà a proposar-li l’any 1939 la preparació d’un breu diccionari de filosofia. L’encàrrec, casual i modest, donaria pas, amb el temps, a una obra monumental.
Fascinat per la diversitat, es va sentir atret per gairebé tots els motius filosòfics, des de la lògica i la filosofia de la ciència fins a la política, l’ètica o l’estètica, passant per l’ontologia i la teoria del coneixement. Des d’aquesta visió de realitats diverses, a la vegada irreductibles i comprensibles, Ferrater exhibeix una elegant conjunció d’ironia (antidogmàtica) i rigor. El seu mètode no el porta a l’abstracció, a la reclusió, sinó a la integració.
Ferrater és considerat unànimement com el filòsof espanyol més important de la segona meitat del segle XX.
Extret i traduit de: Ferrater Mora, Josep. Diccionario de filosofía. Nueva ed. rev., aum. y act. por Josep-Maria Terricabras. Barcelona: Ariel, 1994. Vol. II, p. 1246-1247
Altres
Universitat de Girona. Fons Josep Ferrater Mora. Girona: Universitat de Girona, 2002.
Textos del fullet:
Josep-Maria Terricabras. Presentació
Joan Vergés Gifra. Introducció breu a la Biblioteca Ferrater Mora
Lourdes Oliva Callís. Procés de catalogació i de tractament del fons de la Biblioteca Ferrater Mora
El CD-ROM conté el catàleg de la Biblioteca Ferrater Mora. El podeu consultar a la Biblioteca.
Programa del Symposium Internacional La Filosofia de J. Ferrater Mora