La tesi De l’antiquarisme a l’arqueologia. La protecció i conservació del patrimoni històric i arqueològic a la província de Girona (1835-1876) realitzada per l’investigador Lluís Buscató i Somoza i dirigida pel doctor Josep Maria Nolla, del grup de recerca Arqueologia i Prehistòria del Departament de Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona (UdG), ha intentat oferir una nova visió historiogràfica de les polítiques conservacionistes dutes a terme per l’administració pública a la província de Girona al llarg de les dècades centrals del segle XIX.

Les primeres actuacions desenvolupades per protegir el patrimoni històric i arqueològic a l’actual província de Girona, tot i haver-hi alguns precedents anteriors, es van produir a partir de la tercera dècada del segle XIX. Van sorgir com a reacció a les terribles destruccions sofertes a conseqüència de la instauració de l’Estat liberal, l’extinció dels ordres regulars i la desamortització dels seus béns. Les intervencions es van vehicular, majoritàriament, mitjançant un seguit d’ens pseudo-públics que actuaren a instància de les administracions locals (Diputació i Govern Civil).

Entitats

Aquestes entitats, amb els seus escassos mitjans humans i materials, van endegar diverses actuacions protectores fins ara poc estudiades que, precisament, són l'objecte d'investigació d'aquest treball. Una de les principals aportacions de la tesi és que s’ha pogut documentar la creació i l’actuació de les primeres entitats públiques protectores del patrimoni, la Comissió de 1835, la Comissió Científica i Artística de 1838 i també la de 1842, les quals van provar d’inventariar el conjunt de béns que havien quedat en mans de l’Estat com a resultat del procés desamortitzador.

Tanmateix, s’ha constatat l’activitat proteccionista del patrimoni endegada per diverses entitats privades, com l’Associació d’Amics del País o la fins ara desconeguda Diputació Arqueològica de Girona i la seva delegació a Figueres. A això cal afegir l’existència d’un reduït però important nucli de col·leccionistes privats d’antiguitats que van col·laborar amb totes aquestes entitats, detallant-se el seu perfil professional i sociològic.

A més, el treball aporta noves dades sobre la creació i l’actuació de la Comissió Provincial de Monuments, creada l'any 1844, durant els seus primers anys d’existència. Cal destacar especialment les dades aportades en relació a la creació del museu i biblioteca provincials, i també aquelles relacionades amb l’inici de la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll.

Empúries

Finalment, s’han clarificat les motivacions que van conduir a diverses d’aquestes entitats a intervenir arqueològicament a Empúries durant els anys 1846 i 1847 i els motius pels quals l’actuació va ser ràpidament abandonada. No obstant, aquesta i d’altres petites actuacions marquen el punt que va delimitar el pas del jaciment d’Empúries de ser una simple pedrera, on s’anava primordialment a buscar materials susceptibles de ser reutilitzats, a un jaciment arqueològic cada cop més valorat per erudits i col·leccionistes.