Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Investigación en la UdG

Recull de notícies

Cerca


  

Archivo de Noticias

03/11/2011
Són eficients els sistemes que regulen la coexistència entre cultius convencionals i transgènics?
Plantes transgèniques

El projecte PRICE, atorgat al grup de recerca Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Girona, avaluarà experimentalment en els propers tres anys si aquestes normes de control funcionen en el cas concret del blat de moro resistent al barrinador.

Les plantes modificades genèticament (normalment conegudes com a OMG o transgèniques) són aquelles en què s’ha incorporat un fragment d’ADN de manera estable en el genoma. Aquest fragment d’ADN s’anomena transgèn, i dóna a la planta transgènica una característica d’interès, com per exemple resistència a certs patògens, capacitat de viure en ambients secs o salins, elevada quantitat de vitamines, etc.

Qualsevol OMG que es vulgui comercialitzar ha d’haver superat una sèrie de controls que tenen com a finalitat garantir-ne la seguretat des del punt de vista alimentari i mediambiental. A la Unió Europea, aquests controls estan especificats en diverses regulacions i involucren l’Agència de la Seguretat Alimentària Europea (EFSA). Actualment, només dos OMG estan aprovats per la UE per a cultiu, un blat de moro resistent a la plaga del barrinador i, des de 2010, una patata per a ús industrial. El cultiu d’OMG ve acompanyat de la necessitat de coexistència, és a dir, el respecte al dret de qualsevol agricultor de tenir cultius transgènics, convencionals o orgànics, sense interferències dels camps veïns.

Mesures

Com a resultat de nombrosos estudis sobre com té lloc la pol·linització de plantes en camps de cultiu, s’han establert unes normes per garantir la no interferència dels cultius OMG amb els veïns. Aquestes normes preveuen distàncies físiques entre els camps (per sembrar OMG cal sembrar la franja externa del camp amb plantes convencionals, per separar les plantes transgèniques dels camps veïns) i distàncies en els temps de sembra (de manera que quan les plantes OMG produeixin pol·len, les convencionals encara no tinguin flor).

El projecte PRICE (Practical Implementation of Coexistence in Europe) té una durada de 3 anys, un pressupost total finançat per la Unió Europea de 3.000.000 d’euros i l’ investigador principal és el doctor Justus Wesseler, de la Universitat Tècnica de Munic (Alemanya). La doctora Maria Pla, del grup de recerca Tecnologia dels Aliments, és la responsable del projecte a la Universitat de Girona. PRICE avaluarà experimentalment l’eficàcia d’aquestes normes de coexistència en el cas concret del blat de moro resistent al barrinador que es cultiva a la UE. Si es pot confirmar la bona funcionalitat d’aquest sistema de control, es facilitarà enormement la coexistència entre plantes transgèniques i altres tipus de cultius.

Així mateix, el projecte PRICE posarà a punt i avaluarà l’eficàcia d’un sistema de control del flux de pol·len dels OMG basat en la utilització de plantes OMG androestèrils, és a dir, incapaces de produir pol·len. Aquest sistema garantiria l’absència de dispersió del caràcter transgènic a través del pol·len i seria de gran importància des del punt de vista mediambiental.