L’ADN és una molècula molt especial, ja que conté la informació necessària per al funcionament dels organismes vius. A diferència de la majoria de molècules, l’ADN té la capacitat natural de dispersar ràpidament en forma de calor la llum ultraviolada a què està exposat (en escales de picosegons, és a dir, en una 1.000.000.000.000 fracció de segon). D’aquesta manera es redueix sensiblement, encara que no del tot, la possibilitat que aquesta llum provoqui reaccions fotoquímiques nocives que poden donar lloc a càncers de pell (melanoma).

Fa un parell d’anys, investigadors de la Universitat de Hong Kong van demostrar que, en certs casos, aquests tipus de lesions a l'ADN poden trigar en aparèixer gairebé 140 picosegons. Dit en altres paraules, van aconseguir establir el temps màxim que triga la lesió en aparèixer a partir del moment en què la molècula capta la llum.

Nou avenç

Tot i això, fins ara es desconeixia si la lesió es produeix en el punt inicial d’absorció de llum o, si pel contrari, aquesta energia absorbida té temps de migrar i malmetre altres zones de l’ADN. Aquesta capacitat de migració, per exemple, és usada per les plantes per a transportar l’energia solar (fotosíntesi), evitant així que aquesta es perdi en forma de calor. Just l’efecte contrari que busca l’ADN.

En un estudi publicat recentment a la prestigiosa revista Angewandte Chemie International Edition pels investigadors Carles Curutchet i Alexander Voityuk, de l’Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona, s’explica que per primera vegada s’ha mesurat, mitjançant simulacions per ordinador, el temps que necessita l’energia per migrar a altres zones de l’ADN (1.000 picosegons), un temps superior al requerit per a l’aparició de les lesions. L'estudi, doncs, indica que les lesions en l’ADN s’haurien de localitzar al punt inicial de captura de la llum.