II CONGRÉS INTERNACIONAL DE DIDÀCTIQUES. L'activitat del docent: Intervenció, Innovació, Investigació

La dècada de 1990 va constituir a Europa Occidental un període de canvis estructurals profunds per a les institucions de formació de docents, marcats per dos grans tendències que, avui en dia, continuen afermant-se. La primera tendència ha portat a aquestes institucions cap a formacions i titulacions de nivell universitari. La segona tendència, directament lligada amb l’anterior, ha consistit en una “professionalització” de les formacions universitàries, marcada principalment per la inclusió de mòduls de formació fortament lligats als “terrenys” i “pràctiques” de la professió docent. La primera, obre cap a interrogants fonamentals sobre els llocs i modalitats de la investigació en la formació dels docents, la segona, ha portat a interrogar i a explorar els llocs i modalitats de les “pràctiques professionals” en els processos d’investigació i de producció de coneixement en Ciències de l’Educació i, en particular, en les didàctiques de les disciplines com àrea definitòria de la professió docent. Focalitzant la mirada cap a l’activitat del professor”, els organitzadors del segon Congrés proposen un espai per a l’exposició i debat dels treballs realitzats actualment en l’àrea de les didàctiques de les disciplines amb la finalitat d’afrontar aquests dos grans interrogants.

Com estudiar l’activitat del professor des d’una perspectiva de didàctica de les disciplines? Quines són les seves facetes i quins aspectes comuns o diferències des de les diverses disciplines? Quin lloc se li atribueix a l’activitat docent en els programes de formació (inicial i continuada)?

Tres aspectes centrals en l’activitat dels docents orientaran l’organització de les propostes en aquest congrés.

INTERVENCIÓ

La importància que ha estat acordada al “pràcticum” en els programes actuals de la formació universitària dels docents ha conduït a l’establiment de nous tipus de relacions i modalitats d’organització social del treball entre la universitat i el terreny escolar. A la lògica Top-Down que durant molt temps va orientar les relacions entre els centres de producció dels saber en didàctica i els llocs de la seva posada en pràctica, tendeixen a oposar-se avui altres models de col·laboració. Un nombre important d’investigadors en didàctica de les disciplines ha desenvolupat estratègies d’intervenció més properes a les realitats de les pràctiques escolars, a la vegada que els docents en exercici participen de forma més activa en els processos de producció del coneixement en didàctiques.

Quines són les modalitats actuals d’intervenció dels experts en les pràctiques docents? Quines característiques prenen les intervencions dels experts en els àmbits curricular, de les pràctiques escolars i de la formació dels professors? Com descriure l’activitat i els gestos professionals del professor en les seves diferents intervencions? Quin lloc ocupa l’anàlisi de l’activitat docent en la formació? Quines tensions i reorganitzacions s’observen entre una investigació orientada cap a la pràctica i formació dels docents i la participació d’aquests darrers als processos que defineixen institucionalment l’activitat docent?

INNOVACIÓ

La reorganització institucional ha portat igualment profunds canvis en la concepció mateixa del que és actualment la pràctica docent i, per tant, en els processos socio-culturals de canvi de les organitzacions pedagògiques de les pràctiques didàctiques. A la vegada que s’investiguen i es coneixen cada cop més les pràctiques reals del docent a l’aula, es reconeixen socialment altres temps i espais en els que s’estructura i es desplega igualment aquesta activitat, més enllà de la seva presència a l’aula, en la institució escolar i fora d’aquesta. Aquests nous espais ens permeten actualment interrogar la noció mateixa d’innovació, i en particular, problematitzar l’”escala” i els “nivells de reconeixement” del que considerem com pràctiques innovadores.

Quins aspectes pren la noció mateixa d’innovació davant de les noves realitats del funcionament institucional de l'àmbit escolar i de l’àmbit de formació? Quins són els aspectes comuns i les diferències entre les activitats clàssiques o tradicionals i aquelles que es proclamen innovadores? Quins rols juguen les prescripcions curriculars i les innovacions en la pràctica dels docents? Com operen en la realitat concreta de les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge les propostes d’innovació i quin lloc ocupa l’expertesa professional dels docents en aquests processos? Com integra actualment la noosfera l’existència i formalització d’aquesta expertesa professional? Quins són els obstacles en la relació entre els sabers a ensenyar i les necessitats dels alumnes?

INVESTIGACIÓ

El camp de la investigació no ha estat aliè als canvis institucionals lligats a la formació dels docents i les noves relacions entre la universitat i la institució escolar. En un principi, la investigació en didàctiques de les disciplines es va estructurar bàsicament des de les àrees del coneixement que serveixen com a referència a les noves assignatures escolars. Enfocaments específics des de les ciències de l’educació van contribuir a les reflexions epistemològiques pròpies a cada disciplina de referència i a l’estudi dels processos de transposició didàctica dels sabers a ensenyar. La presència cada vegada més important de les realitats de l’àmbit escolar ha afegit nous objectes d’investigació a l’àrea de la didàctica de les disciplines. Quines teories didàctiques poden ajudar a conceptualitzar l’activitat del professor? Quin mètode d’investigació permet estudiar l’activitat docent? Com s’integra actualment en la investigació en didàctiques el desenvolupament històric i processos d'institucionalització de les disciplines escolars? Estan legitimament integrades, aquestes últimes, en les teories i pràctiques de les disciplines de referència?

Per altra banda, sorgeixen des de la dècada dels noranta nous camps d’investigació com són les “disciplines comparades” i les “didàctiques professionals” que interroguen els processos institucionals de disciplinarització de les diferents didàctiques. Què diferencia les pràctiques docents en funció de les assignatures i de les institucions on s’ensenya?