Investigadors del Grup de Recerca sobre Envelliment i Discapacitat (GREDIS) de la Universitat de Girona (UdG) han publicat un article a la revista Actas de Psiquiatria on plasmen els resultats preliminars d’un ampli projecte d’investigació d’avaluació i diagnòstic de la fibromiàlgia. La recerca està encapçalada a la UdG pel Dr. Manuel de Gracia conjuntament amb la Unitat d'Investigació de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), dirigida pel neuròleg Dr. Secundino López-Pousa.
La fibromiàlgia és una malaltia que afecta unes 700.000 persones a l’Estat espanyol i de la qual encara se’n desconeixen les causes que la provoquen. Sí que s’han identificat les seves característiques: un dolor crònic dels ossos i les articulacions, que els pacients localitzen sovint en l’aparell locomotor. En moltes ocasions, també pot ocasionar una fatiga intensa, alteracions de la son, una sensació anormal en les extremitats, rigidesa articular, mals de cap, inflamació de les mans i, també, presenta símptomes com la depressió, l’ansietat, la disminució de la capacitat de concentració i pèrdues de memòria.
Trastorn heterogeni
El complex perfil clínic dels pacients amb fibromiàlgia indica que aquest trastorn és heterogeni. La intensitat dels símptomes és molt variable i inclou diferències en el funcionament psicològic, una reactivitat cardiovascular alterada i una percepció distorsionada del dolor. Per tal d’identificar què origina aquesta malaltia, des de fa més d’una dècada, els científics fan estudis a fons per trobar respostes.
L’equip d’investigadors de la UdG i l’IAS –format per psicòlegs i neuròlegs– han identificat, a partir de criteris clínics, dos perfils de pacients en funció de diferents indicadors de fatiga, ansietat, dolor i simptomatologia depressiva. És a dir, els científics han detectat que una combinació d’indicadors psicològics i de sensibilitat al dolor permeten diferenciar millor els diferents tipus de pacients amb fibromiàlgia.
D’una banda, un primer tipus de pacients presenta nivells molt elevats de fatiga, cansament matutí i ansietat, i nivells alts en rigidesa articular, dolor i símptomes depressius. D’altra banda, un segon tipus es caracteritza per un perfil amb predomini de nivells moderats de fatiga i cansament matutí, amb nivells moderadament baixos de dolors i rigidesa articular, juntament a un nivell baix en depressió i ansietat. Segons els investigadors, els pacients del primer tipus presenten un major impacte en la qualitat de vida i, especialment, en l’estat emocional i en les relacions socials, mostrant un major aïllament social.
Comorbiditat psiquiàtrica
Aquestes diferències es poden considerar com una evidència que aquestes simptomatologies poden ser indicadores de comorbiditat psiquiàtrica en els pacients amb fibromiàlgia del primer tipus. No és així, però, en els pacients del segon tipus. La comorbiditat psiquiàtrica –quan en un mateix pacient concorren dues o més patologies– és freqüent en diferents malalties orgàniques cròniques com per exemple, malalties coronàries, diabetis o hipertensió pulmonar. No obstant, a vegades, la pràctica clínica segueix qüestionant la fibromiàlgia com una malaltia d’origen orgànic i només l’entén com una depressió emmascarada.
Amb aquests resultats, els investigadors sostenen la necessitat de personalitzar i optimitzar els tractaments farmacològics i psicològics disponibles per a abordar aquesta malaltia en funció de cada perfil de pacient. Mentre que tots dos grups necessitarien un tractament pel dolor, la rigidesa i el cansament, només els pacients del primer tipus de fibromiàlgia requeririen un tractament per als simptomatologia ansiosa i depressiva.