• Congost R. i To, L. (curadors). Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-Est (segles XI-XX). Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona,   1999

Índex del llibre:

ROSA CONGOST - LLUÍS TO, Introducció

LLUÍS TO FIGUERAS, El nom dels masos (el domini de Santa Maria de Vilabertran en els segles XI-XIII)

ELVIS MALLORQUÍ, Homes, viles i masos (Cruïlles, 1319)

XAVIER SOLDEVILA TEMPORAL, Masades i servituds a Torroella de Montgrí i la seva comarca (1290-1340)

LÍDIA DONAT PÉREZ, Contractes ad laborationem i establiments de masos després de la pesta negra (1349)

ROSA LLUCH BRAMON, Remença i mals usos: el cas de Camós (1331-1399)

PERE GIFRE RIBAS, Mercat de la terra i formació de patrimonis agraris (1486-1720). Una primera aproximació

XAVIER TORRES SANS, De senyors del drap a senyors de la terra: draperia i masoveria en la regió de Girona als segles XVI i XVII

ROSA CONGOST, PERE GIFRE, ENRIC SAGUER i XAVIER TORRES, L'evolució del contracte de masoveria (Girona, s. XV-XVIII)

MÒNICA BOSCH, ROSA CONGOST i PERE GIFRE, Els bans. La lluita per l'individualisme agrari a Catalunya. Primeres hipòtesis (segles XVIII-XIX)

JOAQUIM M. PUIGVERT SOLÀ, Les obreries parroquials i la pagesia benestant. La diòcesi de Girona, segles XVII-XIX

MÒNICA BOSCH PORTELL, La formació d'una classe dirigent: els hisendats de la regió de Girona. L'exemple del patrimoni Carles (1750-1850)

ROSA CONGOST, Terres de masos, terres de censos. La complicada fi dels drets senyorials a la regió de Girona

ENRIC SAGUER HOM, Masos i masoveries en el primer terç del segle XX: crisi i transformació

ROSA CONGOST i ENRIC SAGUER, Epíleg

 "Dins el marc de la Catalunya Vella, l'àrea de les comarques gironines constitueix el nucli de la Catalunya del mas i del fenomen remença. Però la història rural de la regió de Girona, la història dels seus masos, no és una història immòbil. La continuïtat del mas en el sistema i en el paisatge agrari català no significa la continuïtat dels grups socials que s'articulen al voltant d'aquesta unitat d'explotació. Molts dels principals hisendats del segle XIX eren descendents de pagesos remences dels segles XIII i XIV, però la majoria dels descendents dels remences integraven, a finals del segle XVIII i XIX, el gruix dels masovers i dels treballadors de la terra. La història de la regió de Girona, doncs, la història dels seus masos, és la història d'unes famílies que s'enriqueixen i d'unes famílies que s'empobreixen.

La Secció Jaume Vicens Vives de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, des de la seva creació, l'any 1985, ha dedicat preferentment els seus esforços a la història del món rural català. Aquest volum constitueix una mostra dels resultats d'aquests anys d'investigació d'alguns membres de la Secció. Però no és només una simple col·lecció de treballs aïllats, sinó també el resultat de reflexions col·lectives i debats realitzats en el marc de seminaris i cursos. En el llibre, aquest diàleg entre historiadors de diferents èpoques interessats en un objectiu comú —aprofundir en l'estudi de la vida dels homes i dones del nostre passat— es revela especialment fecund i obliga a insistir en una idea: cal replantejar aquells supòsits historiogràfics que han tendit a fer derivar, per a diferents moments històrics, el canvi social del canvi institucional i jurídic. La història es revela així molt més dinàmica —i molt més complexa— del que havíem pogut imaginar."

• Dossier "Pagesos gironins, pagesos europeus. Història i Historiografia". Revista de Girona, 202 (setembre-octubre 2000). Coordinat per Pere Gifre.

Sumari:

CONGOST, Rosa. "Els caràcters originals de la història rural catalana"

LLUCH, Rosa. "Els pagesos medievals: els remences"

PUIGVERT, Joaquim M. "Parròquia i societat rural: 15 anys d'investigacions"

GIFRE, Pere. "La universitat pagesa"

BOSCH, Mònica. "Hisendats, de classe dominant a classe dirigent"

SAGUER,Enric. "Treballar a pagès, 1930-1936. Alguns retalls"

TORRES, Xavier. "La imatge dels pagesos: rústecs, devots, rendistes (s. XIV-XVIII)"

Aquest dossier està dedicat a la història de la pagesia gironina entre els segles baixmedievals i el segle XX. S'hi tracten aspectes molt concrets i s'ofereixen pinzellades per entendre'n l'evolució històrica. Es vol aprofundir en la història de la societat pagesa i oferir un balanç de la investigació a les acaballes del segle XX, amb la particularitat que s'ha volgut relacionar amb un sector més ampli, el de la Mediterrània i el de la pagesia europea, conscients que només la història comparada podrà fer avançar la investigació històrica. El dossier s'ha plantejat com un balanç, però també com un programa de treball: alhora que analitza el que s'ha fet en alguns àmbits, com els estudis sobre la parròquia, també es planteja la necessitat de renovar l'estudi de la pagesia de remença a la vista de la nova documentació treballada, o d'estudiar la universitat, que ni de lluny es troba al nivell de la investigació que s'ha fet sobre la parròquia, l'altre dels pols de cohesió (i de manifestació de la diferenciació) de la societat pagesa.