Per Theo Peeters 

La gent diferent necessita professionals diferents. Trenta anys d'experiència en formació ens obliga a formular una altra observació: per poder ajudar a aquestes persones "diferents" amb autisme, els mateixos professionals han de ser una mica "diferents qualitativament". Alguns professionals mai seran capaços d'establir programes educatius individualitzats, encara que hagin rebut la millor formació teòrica i pràctica. No té sentit "forçar" a algú a que treballi amb nens autistes. Els professionals han de triar per si mateixos treballar amb persones amb autisme i aquesta elecció no s'ha de fer "malgrat el autisme", sinó "a causa del autisme". 
Quin és el secret? Fins al moment, sempre hem dit, a falta d'una altra explicació, que un s’ha de "sentir atret" per l'autisme. Per a les persones que coneixen el tema, això és clar, encara que sabem que hi ha professionals que mai n’estaràn de interessats, que són "immunes" a aquest tema. Per aquest motiu, creiem que és necessari establir un perfil professional per a aquelles persones que s'encarreguen de la cura d'individus amb autisme. 
A continuació destaquem les característiques que creiem que són més importants: 

1. Sentir-se atret per les diferències. Pensem que ser un "aventurer mental" ajuda a sentir-se atret pel desconegut. Hi ha persones que tenen por de les diferències, altres senten atracció i volen saber més sobre aquestes diferències. 

2. Tenir una imaginació viva. És gairebé impossible comprendre el que significa viure en un món literal, tenir dificultats per anar més enllà de la informació rebuda, estimar sense una intuïció social innata. Per poder compartir el que pensa una persona autista, que pateix un problema d'imaginació, s'han de tenir enormes dosis d'imaginació. 

3. Capacitat per donar sense obtenir l'acostumada gratitud. S'ha de ser capaç de donar sense rebre molt a canvi, i no sentir-se decebut per la manca de reciprocitat social. Amb l'experiència, la persona aprendrà a detectar formes alternatives de donar les gràcies, i la gratitud de molts pares d’aquest nens autistas sovint ja li compensaran amb escreix la dedicació. 

4. Estar disposat a adaptar el propi estil natural de comunicar-se i de relacionar-se. L'estil que es requereix està més lligat a les necessitats de la persona amb autisme que al nostre grau espontani de comunicació social. Això no és fàcil d'aconseguir i requereix molts esforços d'adaptació, però és important reflexionar sobre quines necessitats estem atenent. 

5. Tenir el valor de "treballar sol en el desert". Especialment quan es comencen a desenvolupar serveis específics en una àrea. Hi ha tan poca gent que comprengui l'autisme, que un professional motivat corre el risc de ser criticat en comptes de ser aplaudit pels seus enormes esforços. Els pares han patit aquest tipus de crítiques abans, per exemple quan escolten coses com "tot el que necessita és disciplina", "si fos el meu fill ,....", etc. 

6. No estar mai satisfet amb el nivell de coneixements propis. Aprendre sobre l'autisme i sobre les estratègies educatives més adequades és un procés continu, ja que el coneixement en els dos camps evoluciona contínuament. La formació en autisme mai s'acaba i el professional que cregui que ja la té, en veritat la "perd". 

7. Acceptar el fet de que cada petit avanç comporta un nou problema. La gent té tendència a abandonar els mots encreuats si no poden resoldre'ls. Això és impossible en autisme. Una vegada que es comença, se sap que el treball de "detectiu" mai s'acaba. 

8. Disposar de capacitats pedagògiques i analítiques extraordinàries. El professional ha d'avançar a poc a poc i utilitzar suports visuals de manera molt individualitzada. Cal realitzar avaluacions amb tanta freqüència que un s'ha d'adaptar constantment. 

9. Estar preparat per treballar en equip. A causa de la necessitat d'una aproximació coherent i coordinada, tots els professionals han d'estar informats dels esforços dels altres, així com dels nivells d'ajuda proporcionats. Això inclou als pares, especialment quan el nen és petit. 

10. Humilitat. Un pot arribar a ser "expert" en autisme en general, però els pares són els experts sobre el seu propi fill i s'ha de tenir en compte la seva experiència i coneixement. En l'autisme no es necessiten professionals que vulguin romandre en el seu "pedestal". Quan es col.labora amb els pares és important parlar dels èxits, però també admetre els fracassos ("si us plau, Ajudeu-me"). Els pares també han de saber que l'expert en autisme no és un Déu de l'Olimp. 

Hi haurà persones que pensaran que falta la paraula "amor" en aquesta llista. L'amor per descomptat és essencial, però com ja va dir un pare, l'amor no és una cura miraculosa. Els pares i els professionals que confien massa en l'efecte de l'amor, poden decebre. Si el nen no fa suficients progressos, és perquè no ha rebut prou amor? Potser l’hem estimat el suf.icient, però no ha acceptat tot aquest amor ...Aquest tipus d'actituds són destructives i creen un abisme justament allà on 

• Els dies 18, 19 i 20 de Novembrer 2010 es celebra el Congrés Estatal d'AETAPI: Asociación Española de Profesionales del Autismo. Properament es farà un recull en aquesta pàgina de material presentat durant el congrés.

     Per a més informació: www.aetapi.org/congresos.htm

Cursos 2011 de formació en autisme per al personal d'administració i serveis (PAS)del departament d'Educació

Curs sobre l'autisme
Adreçat al personal educador d'educació especial i personal auxiliar d'educació especial adscrit al departament d'Educació
Hores lectives: 5
Data: 8 juliol 2011
Horari: 09:30 h a 14:30 h
Lloc: Centre de Barcelona per concretar
Entitat: Aprenem, Associació per a la Inclusió de les Persones amb TEA

Informació i inscripcions: educacio.gencat.cat/intranet