Normatives de gestió acadèmica

Estudis de primer i segon cicle

Normes de permanència
de la Universitat de Girona

1. Preàmbul

El principal objectiu docent de tota universitat és excel·lir en la qualitat de la docència i aconseguir que acabi el major nombre d’alumnes possible i amb la màxima capacitació.

És un dret de tot ciutadà que hi estigui capacitat per poder cursar estudis universitaris. Per altra banda, els recursos destinats a les universitats públiques són limitats i finançats per la societat, de manera que l’estudiant de la universitat pública hauria de retre’n comptes amb un aprofitament acadèmic de la inversió efectuada.

El fracàs acadèmic en la població universitària és un dels problemes que afecta i alhora preocupa més la UdG i una de les variables que incideixen en aquest tema és la normativa de permanència.

En aquests moments l’abandonament dels estudis, ja sigui per qüestions personals o per esgotament de convocatòries, es produeix quan l’estudiant ha invertit un nombre excessiu d’anys en l’estudi. Una normativa de permanència ha de ser capaç de preveure aquesta situació per reduir l’impacte personal i social en els casos en què els alumnes no demostrin prou capacitació.

A la vegada, un dels problemes més candents a primer curs, i en alguns casos segon, és la massificació d’alumnes sense prou motivació, cosa que incideix negativament en el rendiment general dels alumnes més vocacionals i impedeix que els recursos es destinin a aquest darrer grup d’alumnes. La manca d’estímuls per realitzar l’esforç necessari per superar el primer curs porta a la seva eternització.

L’anàlisi de la normativa vigent fa palesa la necessitat de proposar un articulat nou que es fonamenta en els criteris següents:

1. L’obligació que té la universitat de vetllar per la utilització racional dels recursos que la societat li destina.

2. La responsabilitat de garantir un nivell adequat de qualificació dels titulats de la UdG.

3. La voluntat d’orientar els estudiants amb dificultats per facilitar-los la integració en la comunitat universitària i l’èxit en els estudis.

4. L’interès de la universitat per establir unes condicions acadèmiques que permetin l’accés a la universitat de les persones que per motius laborals o altres causes necessiten ritmes de progrés personalitzats.

5. L’exigència de disposar d’unes normes clares i unívoques que no permetin ambigüitats en la interpretació i l’aplicació.

En conjunt, l’articulat de les Normes de permanència i progressió en els estudis respon als criteris establerts en el seu disseny de la manera següent:

– Ofereixen als estudiants la llibertat personal de decidir el ritme de matrícula i progrés en els seus estudis i, al mateix temps, exerceixen una funció tutorial, ja que criden l’atenció de l’estudiant sobre les dificultats que troba en el currículum acadèmic (criteris 2, 3 i 4).

– Permeten un major aprofitament dels recursos destinats a la docència, perquè cada curs els estudiants han de formalitzar la matrícula de manera responsable i reflexiva perquè puguin obtenir uns rendiments proporcionals a la seva decisió. Això ha de permetre a la universitat obtenir millors rendiments acadèmics i progressar en la qualitat de la docència (criteris 1 i 2).

És propòsit d’aquesta universitat garantir, d’entrada, la incorporació a tots els alumnes que vulguin i puguin estudiar a la UdG i assegurar una progressió efectiva dels estudiants per assolir la titulació en un temps raonable.

2. Àmbit d’aplicació

Aquesta normativa té com a finalitat establir les normes de permanència i regular la progressió en els estudis dels estudiants de la Universitat de Girona. S’aplica a tots els estudiants matriculats en ensenyaments oficials de primer cicle, de primer i segon cicle, de segon cicle. També s’aplicarà als estudiants d’ensenyaments conduents a títols propis que presentin una durada o configuració cíclica similars a les anteriors.

3. Estudiants que es matriculen per primera vegada d’un estudi de la UdG

3.1 Els estudiants que es matriculen per primera vegada de primer curs d’un estudi de 1r cicle, de 1r i 2n cicle o de 2n cicle de la UdG només es podran matricular d’assignatures corresponents als dos primers semestres.

3.2 Els estudiants de primer any acadèmic hauran d’aprovar, entre totes les convocatòries dels dos semestres, matèries amb un valor total mínim de 12 crèdits. En cas contrari, l’estudiant no podrà continuar a la UdG (no computen els crèdits convalidats, adaptats i reconeixement de crèdits).

3.3 Quan, d’acord amb aquesta normativa, un estudiant hagi de deixar els estudis que ha iniciat, podrà tornar a fer la preinscripció a qualsevol dels estudis de la UdG, incloent-hi per una sola vegada els que havia cursat els cursos anteriors. Haurà d’aprovar 12 crèdits a part dels que pugui tenir aprovats del curs anterior.

3.4 Les mateixes regles del punt 2 d’aquest apartat s’aplicaran als estudiants que hagin accedit a la universitat per la prova de més grans de 25 anys. Aquests estudiants no es podran acollir al punt 3 perquè la normativa específica no ho permet. Si el curs acadèmic següent volen prosseguir els mateixos estudis que havien iniciat, els caldrà l’autorització prèvia del rector.

4. Condicions de matrícula

4.1 El nombre màxim anual de crèdits als quals un alumne es pot matricular s’estableix en 90. No es tenen en compte, a efectes d’aquesta norma, els crèdits obtinguts per convalidació, adaptació o reconeixement de crèdits.

4.2 El nombre de convocatòries per assignatura i any acadèmic de què disposarà l’estudiant serà de dues. Les dates de les convocatòries les fixarà la Junta de Govern.

4.3 Els estudiants a qui, en acabar els estudis, restin assignatures matriculades anteriorment per un valor màxim de 27 crèdits, a part del projecte de fi de carrera, podran sol·licitar convocatòria extraordinària de totes o part de les assignatures que li quedin per acabar la carrera.

4.4 L’anul·lació de convocatòria no requereix cap tràmit administratiu i s’aplica de manera automàtica si l’alumne no es presenta a l’examen (s’entén que no entra a l’aula d’examen). El no presentat, per tant, no fa córrer convocatòria.

4.5 Els estudiants que per dos cursos acadèmics consecutius no aconsegueixin superar el 50% dels crèdits matriculats (no computen els crèdits convalidats, adaptats i reconeixement de crèdits), el curs següent podran matricular-se fins al nombre mínim de crèdits previst per demanar beca, incloent-hi necessàriament els crèdits matriculats anteriorment i no superats. En aquest cas no s’aplica el coeficient multiplicador previst al punt 5.2. (Per a l’estudiant que es matricula d’una sola assignatura, el nombre de crèdits exigit serà el total de l’assignatura.)

5. Progressió en els estudis

A efectes de facilitar la progressió adequada en els estudis, s’estableixen les condicions següents:

5.1 L’estudiant que tingui assignatures pendents de semestres anteriors s’haurà de matricular de les assignatures troncals i obligatòries no superades abans de poder-se matricular de noves.

5.2 Quan l’estudiant es matriculi en 5a o 7a convocatòria d’una assignatura, el nombre de crèdits de l’assignatura es multiplicarà per tres i per cinc, respectivament. Aquest coeficient multiplicador únicament té l’efecte acadèmic de determinar el nombre de crèdits de què es matricula l’estudiant (un màxim de 90 segons el punt 1 de l’apartat 3).

5.3 En els estudis de primer i segon cicle, poden accedir al segon cicle els estudiants que no tinguin pendents més de 30 crèdits troncals i obligatoris de primer cicle del pla d’estudis, sense aplicar en el recompte el coeficient multiplicador de les assignatures que es repeteixen per 3a i 4a vegada.

6. Anul·lació de matrícula

6.1 L’anul·lació de matrícula es refereix a totes les assignatures de què l’estudiant s’ha matriculat en un any acadèmic. Els estudiants de primer any acadèmic que vulguin reprendre els estudis hauran de tornar a obtenir plaça per preinscripció.

6.2 L’anul·lació de matrícula no requereix cap tipus de justificació i es podrà demanar a la Secretaria Acadèmica del centre docent en les dates que estableixi el calendari acadèmic (l’anul·lació no té efectes econòmics i no comporta retornar el preu de la matrícula).

6.3 Pel que fa a la permanència, la concessió de l’anul·lació tindrà la mateixa consideració que si l’estudiant no s’ha matriculat.

7. Modificació de matrícula del 2n semestre

L’ampliació o reducció de matrícula, llevat que sigui conseqüència de convalidacions o adaptacions, no pot ser superior a 18 crèdits i només serà possible en un sol acte administratiu en el període de modificació de matrícula que estableixi el calendari administratiu per al 2n semestre.

8. Canvis d’assignatures

No s’autoritzarà el canvi d’assignatures excepte que es produeixin canvis en la planificació horària que ho facin necessari.

9.Trasllat d’estudiants procedents d’altres universitats

Aquestes Normes de permanència s’aplicaran als estudiants que vulguin continuar a la UdG, per trasllat o per preinscripció, els mateixos estudis iniciats a altres universitats. Es tindrà en compte la seva situació acadèmica a la universitat d’origen als efectes d’aplicar els criteris que estableix aquesta normativa.

10. Recursos

10.1 Es podrà interposar recurs ordinari davant del rector de la UdG contra les resolucions que es dictin en aplicació d’aquesta normativa.

10.2 Les resolucions del rector esgoten la via administrativa i són impugnables davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Disposicions addicionals

1. Les titulacions en les quals s’apliqui un sistema d’avaluació global podran tenir normes de permanència específiques que hauran de ser informades per la Junta de Govern i aprovades pel Consell Social.

2. Un cop transcorreguts tres anys des de l’entrada en vigor d’aquestes normes, seran avaluades segons el rendiment acadèmic dels estudiants, els resultats docents i el sistema de finançament que s’estableixi per a les universitats. L’encarregada d’avaluar aquestes normes serà la Comissió de Docència.

Disposició final única. Entrada en vigor

Aquestes Normes de permanència entraran en vigor l’any acadèmic 2000-2001 i deroguen les Normes de permanència anteriors, de 13 de març de 1995.