"Yo te digo de verdad, que más he detenido los ojos sobre Münster y Osnanbur que sobre las demás partes de Europa, porque son las fraguas donde se templan las armas de todo el mundo y oficinas de ligas, invasiones sorpresas y usurpaciones. [...] Pensaron los vasallos que allí se restañaría su sangre y desde allí se vierte. La paz anda en las bocas y la guerra en los corazones y en las plumas. Todo es hipocresía, fingiendo desear el sosiego público los que tratan de turbarle." (l. 82-90)
Europa està en guerra. L’anomenen La dels trenta anys (1618-1648). Els homes es maten al camp de batalla. Les dones i els nens són violats, cremats o esquarterats pels mercenaris que saquegen les ciutats derrotades. Esdevenen part del botí. Les regions a tocar del Rin i l’Elba resulten especialment devastades. L’any 1645 la sort s’ha posat definitivament del costat de Lluís de França. L’hegemonia dels Habsburg davalla. Els alemanys i els espanyols reculen. Diego de Saavedra Fajardo (1584-1648), ambaixador plenipotenciari de la cort de Madrid, redacta un petit llibret, pura propaganda en favor del seu senyor, Felip IV, un panflet que restarà manuscrit, tot i la voluntat de l'autor d'imprimir-lo (Saavedra no fa imprimir el llibre, considera que no pot perdre el temps d’obtenir la llicència perquè, potser, no li concedirien). Dóna el text als traductors que traspassaran el seu al·legat a l’italià, a l’alemany, al francès. L’ideal de pau interessada del murcià circularà per Europa, però sense èxit. Els vencedors imposaran les condicions a la Pau de Westfalia, el 1648. Saavedra havia mort uns mesos abans.
“Diego de Saavedra Fajardo va ser un reconegut ambaixador plenipotenciari i un notable prosista, un dels millors del Barroc, juntament amb Quevedo i Gracián”, explica Sònia Boadas, autora de la tesi doctoral Un diálogo hacia la paz: las «Locuras de Europa» de Diego de Saavedra Fajardo. Recorda que va descobrir Saavedra mentre estudiava la llicenciatura de filologia hispànica, a l’assignatura Literatura del Segle d’Or, que impartia Jordi Garcia (que esdevindria el seu director de tesi). La va sorprendre el fet que li parlessin d’un personatge, la rellevància del qual, avui, era inversament proporcional a la que havia tingut en el seu temps.
Fins a vint còpies de l’original.
El primer contacte científic de Sònia Boadas amb Locuras de Europa el va tenir amb la redacció del Treball Final de Màster. Aleshores, la investigadora, va fer un treball en què, a més de contextualitzar l’obra de Saavedra, en feia una edició crítica a partir de sis testimonis: quatre manuscrits inèdits i dues edicions impreses al segle XVIII. De la recerca que ha dut a terme per a la tesi n’ha resultat la localització de catorze testimonis més, tots ells manuscrits, a diverses biblioteques europees i, fins i tot, un, als Estats Units. Els nous testimonis, juntament amb una intensa recerca documental, han fet possible afegir matisos a la biografia de Saavedra, sobretot, els que envolten la seva caiguda en desgràcia i la redacció de l’obra, a la vegada que els manuscrits recuperats han permès establir una filiació correcta de les còpies. També, una explicació al fet que s’imprimís cent anys després de la primera edició manuscrita (perquè per als Habsburg l’escenari polític es repetia, tot i que l’enemic ja no era França, sinó Prússia). I encara, amb l’edició crítica que conté la tesi, Boadas, ha perseguit la superació l’edició actual “que es basava en la pitjor edició coneguda” (amb reiterades reimpressions el 1819, 1853, 1918, 1948 i 1965).
La premsa com a arma política
L’obra de Saavedra, redactada en el context de la Guerra dels Trenta Anys, demostra que la premsa esdevé una potent arma política que els governs utilitzen en benefici dels seus interessos. La investigadora assegura que “estem davant una obra publicística fruit de la urgència política del moment que incorpora, a més, elements de la tradició literària renaixentista i de la sàtira lucianesca”. El marc dialogat i mitològic en el qual s'enquadra l'obra, així com els tocs satírics i humorístics dels personatges –i evidentment el nom dels mateixos– remeten a l'estil de Luciano de Samosata. L’estudi revela les influències de l’autor: “segurament van influir en el pensament de Saavedra les obres d'Erasme de Rotterdam i de Joan Lluís Vives, sobretot pel tractament pacifista dels conflictes internacionals”. Malgrat el que la majoria de crítics havia indicat, Boadas considera que la influència del Diàleg de Mercuri i Carón d'Alfonso de Valdés és poc probable, per l'escassa difusió que va tenir l'obra en el segle XVII.
Diego de Saavedra Fajardo va ser un literat amb formació en lleis i diplomàtic de professió, home de lletres amb voluntat de servei polític i expert coneixedor de la situació europea. Només d'una ploma com la seva podia sortir una obra d'aquestes característiques, una barreja entre la tradició literària i la propaganda política, un marc dialogat amb tocs satírics en què es fa una profunda reflexió de l'estat de la política europea. “Locuras de Europa es descobreix com una barreja perfecta entre literatura i reflexió política i és en aquest sentit una de les màximes expressions d'aquesta unió, aquesta imbricació entre literatura i política, de la qual, l'autor, en la seva formació professional, ja és un clar exponent”, sentència Sònia Boadas.