La construcció d’un edifici és, en si mateix, un fet prou impactant tant per l’ocupació de sòl -que hipoteca una superfície amb un potencial d’ús que queda parcialment o totalment anorreat, com es dóna en la destrucció d’espai vegetat d’una certa entitat i valor ecològic i paisatgístic com per la utilització de múltiples recursos i la generació diversa de residus, dels que n’haurem de fer una correcta gestió.
D’altra banda, la diversitat d’usos resultants de les activitats de la universitat fa que les necessitats dels edificis esdevinguin cada cop més especials.
Apostar per un model que afavoreixi el control del consum energètic i l’optimització de recursos (aigua, materials…), tant en la construcció com en la fase d’ús, no només pot produir una millora ambiental directa sinó que, pel fet que es tracta d’espais molt freqüentats per la comunitat universitària, constitueixen també espais d’aprenentatge sobre models d’aplicació de sistemes de gestió eficient dels recursos.
Plans d'estalvi i eficiència energètica: