L’edifici és una obra emblemàtica del campus. Amb clares referències arquitectòniques sobre el dret i el lloc que aquest ocupa entre les ciències socials, la construcció vol establir un diàleg amb el paisatge que l’envolta, un equilibri entre el món exterior i els espais interiors.

La moderna construcció aconsegueix alleugerir visualment les zones construïdes i de vegades atapeïdes del campus, per a la qual cosa s’adapta al terreny i a les funcions docents del centre. Els nivells edificats de manera esglaonada oculten el gran volum de la construcció. Aquesta tendència horizontalitzadora fa invisible des de l’exterior la grandesa dels espais interiors i demostra la preferència dels autors per petits formats.