Els estudis de dret es troben  entre les disciplines universitàries més antigues que s’ensenyaven a Girona. L’Estudi General,l’antecedent baix medieval de la UdG va ser creat pel rei Alfons el Magnànim l’any 1446 quan el monarca concedí a la ciutat el privilegi d’atorgar títols, entre d’altres, també de Dret. Malgrat tot, les classes no començaren fins l’any 1572, a Les Àligues, a l’edifici construït expressament com a seu universitària. Prosseguiren fins l’any 1717 quan van ser suprimides i la Universitat clausurada pel Decret de Nova Planta.

Durant el segle XIX, com a resultat de la revolució liberal, l’Ajuntament i el Municipi  de la ciutat impulsaren la creació de la ‘Universitat Lliure de Girona’, que oferí estudis, primer, de dret, i després  de farmàcia fins 1874.

S’haurà d’esperar fins a mitjans del segle XX per  que neixin nous projectes per instaurar estudis de grau superior a la ciutat. En el marc del ‘Col·legi Universitari de Girona’ l’any 1969 comencen els estudis de lletres a la Casa de   Cultura. Els primers anys els estudiants només podien cursar a Girona el primer cicle, el segon l’havien de fer a la Universitat Autònoma de Barcelona a la qual estava adscrit el Col·legi Universitari.

L’ inici dels ensenyaments de Dret es farà esperar fins el curs 1986-1987. Entre els anys 1986 i 1990 els estudis de dret s’impartiren en la Secció de Dret adscrita al Col•legi Universitari, al Barri Vell, a l’edifici del Seminari Menor. Construït al començament dels anys 1940 i inaugurat l’any 1946, el casal va servir a partir de finals de 1974 com a edifici dels estudis universitaris de lletres i més tard també de Dret i d’Econòmiques. Els estudis s’imparteixen a partir de 1989 en el marc de l’anomenat Estudi General de Girona, antecessor de la Universitat de Girona. Quan l’any 1991 es crea la Universitat de Girona, s’opta per crear una ‘Facultat de Ciències Juridico-Econòmiques’.

Davant el creixement del nombre d’alumnes l’immoble esdevé insuficient i a partir del setembre de 1990 la Facultat de Dret s’ubica als pavellons prefabricats de Fontajau que n’esdevenen la seva seu ‘provisional’ durant deu anys. La Facultat la constituïen  un seguit de barracons emplaçats al voltant d’un pati quadrat que servien d’aules, despatxos de professors i espais de gestió i d’administració. Tot i que, des del punt de vista docent, els mòduls, sobretot en els primers temps, estaven en bones condicions, l’estada als barracons comportava problemes, principalment de comoditat, d’espai i d’imatge. És a partir d’aquest pati – espai per excel·lència de la vida social - que  sorgeix un dels moviments estudiantils més originals i mediàtics de la UdG, la ‘campanya del totxo’ que reivindicava un edifici digne per als estudis de dret.

Amb el procés de creixement i d’enfortiment de la UdG, els estudis jurídics també s’anaven consolidant. A partir del curs 1988-1989 s’obre el segon cicle i el curs 1992-1993 la Facultat de Dret ja acull programes de doctorat de dos cursos anuals. L’any següent finalitza els seus estudis la primera promoció de llicenciats en Dret per la UdG.

 La UdG es consolida i amb ella també ho fan les seves facultats: l’any 1994 els estudis de Dret se separen dels   d’Econòmiques i es converteixen en la ‘Facultat de Ciències Jurídiques’. Projecten l’adjudicació de nous mòduls prefabricats per Dret a Fontajau, també es parla de traslladar Dret a la Normal, al centre de la ciutat.. Els esdeveniments d’aquell any van ser decisius: les manifestacions, la revista dels estudiants, la cohesió i la gestió portada a terme des de la Facultat donen el seu fruit: Dret tindrà  un nou edifici de nova construcció uns anys més tard.

El projecte del nou edifici de Dret s’adjudica als arquitectes olotins Aranda, Pigem i Vilalta que l’any 1996 presenten la maqueta. L’any 1997 comencen les obres i el mes de setembre de 1999 la Facultat de Dret novament es trasllada, aquest cop, però, per ocupar el seu edifici definitiu al campus de Montilivi. La ‘muntanya universitària’ es converteix en el campus principal de la UdG i en una mostra de la seva consolidació institucional. La moderna construcció, una de les a més emblemàtiques del campus, s’inaugura el maig del 2000.

A partir del curs 2000-2001 la Facultat de Dret inicia l’aplicació del nou pla d’estudis de Dret: els seus cinc cursos anuals busquen l’equilibri entre la formació bàsica i un inici d’especialització, en forma de quatre itineraris formatius al voltant dels quals s’organitzen les assignatures optatives. El mateix any s’inaugura la ‘Càtedra d’Immigració, drets i ciutadania’.

Des del curs 2002-2003 la Facultat ofereix el segon cicle de la llicenciatura del Ciències del Treball, i d’aquesta manera dóna resposta, en termes de qualificació professional, als canvis econòmics, socials i culturals recents. L’estiu del mateix any s’estableix l’Observatori de Dret Privat Europeu i Comparat que l’any 2009 es converteix en Institut.

El curs 2003-2004 es posen en marxa dos nous estudis; la diplomatura de Gestió i Administració Pública i el primer curs dels estudis propis de Graduat Superior en Ciències Criminològiques que l’any 2005 es converteix en estudis oficials, la llicenciatura de Criminologia.

El curs 2008-2009 es decisiu en la configuració dels nous graus i màsters. La Facultat ofereix a partir del curs 2009-2010 els estudis de grau en Dret, en Criminologia i en Ciències Polítiques i de l’Administració.

Els dos màsters oferts en el marc de l’EEES – màster en Dret dels Negocis i del Sector Privat i màster en Dret Públic: Globalització i Cultures Jurídiques - son la primera concreció de la nova configuració dels estudis universitaris que donaran pas a la realització dels estudis de doctorat.

El desembre de l’any 2008 es crea el Centre d’Innovació i Gestió de les Administracions Públiques (GIGAP) , a la primavera del 2009 neix el Centre d’Estudis avançats en el Procés i en la Justícia (CEAPJ) i l’estiu del 2009 es funda la nova Càtedra de Cultura Jurídic